Foto: EVA MÁÑEZCASTELLÓ. Les lletres feministes agafen força com ho demostren dues de les darreres apostes de Sembra Llibres. L’editorial valenciana acaba de llançar dues novetats que no poden faltar a la llista de lectures d’aquest 2024: Senyal que plourà de la guardonada Muriel Villanueva, i la primera obra de ficció d’Esther López Barceló Quan ja no quede ningú.
Senyal que plourà, el darrer llibre de la guanyadora de diversos premis literaris, Muriel Villanueva, "és una obra valenta i original, de vegades divertida, de vegades feridora, i sempre commovedora per la veritat dels seus textos", explica l'editorial. Amb la capacitat de remoure consciències i l’estil proper però contundent que li ha merescut premis com el Llibreter, el Carlemany o la Llança de Sant Jordi, l’autora obre ara els calaixos dels records per indagar i qüestionar l’univers masculí d’ahir i d’avui des del feminisme adquirit. Un retaule de vivències i reflexions escrites des de la maduresa, però sobretot des de les entranyes, d’una de les veus més singulars de la narrativa actual.
Per altra banda, amb una escriptura que emociona i sacseja a parts iguals, l’escriptora alacantina Esther López Barceló enlluerna amb Quan ja no quede ningú, una primera novel·la que ha captivat crítica i públic. Una història sobre l’amor, la dignitat i la fortalesa de les dones de la postguerra que es van erigir en guardianes de la memòria enfront del silenci oficialitzat. Un relat que sentim proper i que fereix el cor perquè en realitat comprèn milers d’altres relats: els de la gent humil i treballadora que va patir la derrota, però també una por que es va perpetuar durant generacions.
Els elogis no han faltat per a aquesta primera obra de ficció, periodistes com Cristina Fallaràs l’han qualificada com una “magnífica novel·la plena de contes, amors, morts i vida. Batega el que som. Brillant.”, escriptores com Alana S. Portero també han dit “Quina duresa i quina delicadesa de llibre. Tanta memòria i tan ben custodiada.” o Aroa Moreno “Una opera prima molt valenta que dona veu i significat al silenci heretat que conforma la nostra memòria”.
Et pot interessar
Esther López Barceló: "La muerte define nuestra identidad y nuestra sociedad"
