L'antídot dels Morales contra la València menuda
La Creu Coberta, el barri, podria semblar aquell lloc oncristoperguélesespardenyes per a la València menuda, meliquista, amb confins massa pròxims al seu propi pedigrí. Per això cada vegada que més enllà d'Orió obri un restaurant amb suc, renaix un gatet. A la vora de Malilla, els germans Morales (Rafa i Mónica) han posat peu en la vida tranquil·la després d'unes quantes dècades treballant per a altres.
Prop dels Adrià (“Ferrán Adriá no ens va ensenyar a cuinar, ens va ensenyar a entendre la cuina”), la seua irrupció és ben diferent d'allò dels cadells posBulli que, després d'un stage, comencen muntant-s'ho en solitari. Rafa Morales ha pegat el pas després de molt de rodatge. Es diu Senzillo i té l'aroma d'una antiga casa de perifèria oberta de bat a bat. Te la trobaries de sobte fora de circuit en alguna illa grega, només que ací està enfront d'una gasolinera, on la pareix sembla perdre's.
La seua oferta, potser amb un excessiu desplegament de cartes i menús, sembla avassallar. Però bastarà una paraula per a tindre-ho clar: allò que vullga Senzillo. Salaons i unes ostres, arrossos i guisats, els pastissos de Mónica. Una cuina oberta a la sala, transparent, sembla estar fent xup-xup constantment. Aprofundix més enllà de les aparences. En la sala hi ha famílies del barri que parlen de Rubiales, algun paio solitari que ha vingut pel seu guisat, parelles que festegen.
Quan compartisc en xarxes alguna foto un amic em pregunta què tal. "Apanyat", dic erràtic. "Un restaurant endreçat? Perquè no aniré", contesta. "Amb endreçat vull dir tranquil, sense cridar. Prova-ho". Un altre reacciona amb un #vitalenta per a definir la calma sense estridències que provoca Senzillo. Això era.
Senzillo
C/ Sant Vicent Mártir, 340
96 207 25 92