Paisatgistes, arquitectes i dissenyadors expliquen la seua proposta estrela per a les ciutats que han de vindre, València o Castelló.
VALÈNCIA. Les eleccions municipals celebrades recentment van acabar de resoldre el futur de les ciutats valencianes per als pròxims quatre anys com a mínim. Un full de ruta que en el cas de València, completa el puzle que conformen les pròximes cites: la Capital Verda Europea del 2024 i els Gay Games del 2026. Fantasejant amb la idea d’ostentar l’alcaldia, quina seria la teua proposta estrela? Preguntem a sis pràctiques arquitectòniques com seria la seua ciutat en el 2027.
“Si forem les pròximes alcaldesses d'esta ciutat, apostaríem per la renaturalització de tots els patis dels centres educatius de la ciutat, per a convertir-los en espais inclusius i obrir-los com a infraestructures comunitàries de barri. L’objectiu principal seria convertir les escoles en un eix prioritari per a ampliar les zones verdes, la permeabilitat, la presència d’aigua i ombra, oferint llocs de trobada que esdevindran refugis climàtics en l’actual context d’emergència ecològica. Parlem d’espais que generalment queden inutilitzats fora de l’horari escolar, cosa que pot aportar diferents beneficis. No només contribuïx a mitigar els efectes de l’emergència ecològica, sinó que comporta la reeducació de la mirada de les persones que participen".
“A més, suposa repensar els espais d'esplai amb criteris coeducatius en què tots els xiquets puguen disfrutar d’un espai on superen la socialització segregada i contribuïsquen a erradicar les discriminacions, influint en la forma de relacionar-se i també en la socialització adulta. Finalment, el fet d'obrir els patis escolars a l’ús del veïnat permetria multiplicar la superfície d’equipaments públics al servici de les persones i fomentar l’equitat d’accés al lleure i la interrelació en entorns que faciliten la construcció de vincles i el suport mutu. Tot açò suposaria guanyar 6.000 m2 d’infraestructures socials determinants per a fer front als actuals reptes climàtics i urbans, i augmentar la resiliència de la nostra ciutat i de les seues poblacions, de forma que minoritzaria la vulnerabilitat de la població ciutadana”.
“Després del reconeixement de València com a Capital Verda Europea tenim l'oportunitat de convertir la nostra ciutat en tot un referent mundial, aplicant el recent aprovat Pla Verd i de la Biodiversitat, amb projectes a gran escala com el Parc de la Desembocadura, València-Sud o La Marina. Però també amb la incentivació d'iniciatives que recuperen espais intermedis com els patis d'illa. Però, abans que res, és fonamental centrar-nos en el que ha de ser vehicle per dur a terme esta transició a un model més sostenible: ensenyar l'amor a la biodiversitat. La ciutat va aconseguir la seua metamorfosi en els anys 70 mitjançant la conquista del Jardí del Túria gràcies a la lluita ciutadana, demostrant que és el millor motor per a la transformació urbana. Fomentar això, però, és una tasca difícil per a una societat adulta”.
“La mirada al futur passa per l'educació dels més menuts, per a centrar el nostre esforç en la conscienciació geogràfica per tal que aprenguem allò que nosaltres no hem sabut aprendre: la importància de conéixer el territori per a un desenvolupament enfortit i flexible de la ciutat. Este esforç podria partir d'un projecte pilot en diversos centres educatius, que més tard s'estenga a un pla d'ensenyament propi generalitzat a la resta de la ciutat, en coordinació amb universitats, col·lectius tècnics… Un projecte que vincule el temari acadèmic al coneixement del paisatge valencià mitjançant programes actius (com els jardins experimentals de la biodiversitat o els horts del PVB) que complementen el treball a les aules i assumisquen que des del paisatge construïm el nostre mode de vida. Es tracta de situar la ciutat de València en el centre del sistema educatiu mitjançant un programa per a formar els futurs ciutadans en l'amor pel seu territori durant una edat fonamental per al desenvolupament. Per als més jóvens, estos quatre anys significaran molt més que per als adults. Amb els nostres vots decidim com serà la societat del futur, que estarà composta, precisament, per aquells que ara no poden votar”.
“Les nostres ciutats han de canviar radicalment la idea d'espai públic per a fer front a l'emergència climàtica que estem vivint: els nostres carrers esdevenen intransitables a causa de la calor. Al llarg del 2022 el número de morts atribuïbles per colps de calor va ser el doble del que és habitual a Castelló”, apunta Beatriz Alés des de la seua oficina. “Cal crear nous espais en ombra amb mobiliari urbà accessible i fonts d'aigua potable, així com dissenyar trajectes amb ombra des dels barris perifèrics fins al centre. Per a començar, proposaria la creació d'una plaça amb gran presència vegetal en l'actual Plaça Major”.
“El centre de Castelló és, com la majoria de ciutats mediterrànies, molt dens i amb pocs espais verds. La Plaça Major és un dels escassos espais que no està situat sobre un pàrquing subterrani. Es pot crear una àrea frondosa, que absorbisca i emmagatzeme l'aigua de pluja i amb arbres suficientment grans per a donar ombra, cosa que crearia un oasi climàtic a l'abast de totes. A més, es potenciaria una xarxa de places que es complementen entre si amb la Plaça del Mercat, de la Peixateria, Santa Clara i la Plaça Major, pròxima al Mercat, on moltes persones grans compren. És important que actuem abans que el centre acabe convertint-se en un lloc intransitable de març a novembre i es transforme en un McAuto urbà en el qual ningú s'atrevisca a baixar del cotxe”.
“Les ciutats han passat a ser protagonistes perquè els edificis són clau per a abordar el canvi climàtic i l'adaptació als seus efectes adversos. I València s'ha proposat ser una de les cent Ciutats Europees Intel·ligents i Climàticament Neutres del 2030", apunta Javier Bono, director d’Innovació a l’oficina d’Arqueha. “El disseny urbà ha de contribuir a reduir les emissions de CO2, tant en l’ús com en la construcció. Per a això és crucial tant la selecció de materials i sistemes constructius amb baixa empremta de carboni com la reducció del consum d'aigua i energia, i la producció d'energies renovables”.
“Des d'Arqueha, no considerem que la solució consistisca a intervenir en cap espai públic en particular, sinó que totes les transformacions que fem en la ciutat, per menudes que siguen, les fem de manera intel·ligent, ponderant diferents indicadors com el confort exterior, mobilitat, activitat urbana, energia, aigua, residus, biodiversitat o confort exterior. Amb Carpe i la UPV estem desenvolupant un sistema de planificació urbana que empra dades de Smart City, processos d'innovació ciutadana, programació aplicada al disseny i intel·ligència artificial per a optimitzar les decisions de disseny que prenem a l'hora de transformar els nostres barris. El futur de les nostres ciutats passa per la integració tant dels agents socials (empreses, mitjans de comunicació, ciutadania i entitats públiques) com de les tecnologies disponibles per a fer una gestió eficient i contribuir a construir estructures resilients i a reduir el canvi climàtic. En definitiva, utilitzar tots els recursos i tecnologies per a fer de València una ciutat intel·ligent i climàticament neutra el 2030”.
“La nostra proposta estrela per a València seria culminar la connexió de la ciutat amb el mar. La relació de València amb el seu front marítim, així com la connexió amb la ciutat, ha estat una assignatura pendent durant molt de temps. Per altra banda, seria interessant també revisar els poblats marítims. El Cabanyal, la Malva-rosa, Natzaret... València no necessita requalificar més terreny per a construir, almenys de moment. Necessita consolidar, aprofitar millorar allò que ja té amb projectes de qualitat que generen ciutat”.
“Són moltes les ciutats que històricament han donat l'esquena al mar i que ara veuen la possibilitat de girar el cap, com Santander amb el Centre Botín o Palma amb el Palau de Congressos. En este sentit, el Concurs Internacional del Parc de Desembocadura, organitzat per l'Ajuntament de València, ha suposat una oportunitat enorme per idear la València del futur. Un concurs en què des d'ERRE hem aportat el nostre granet d'arena i la nostra proposta 'Sendes d'aigua' va obtindre el tercer lloc. D'altra banda, el projecte Marina d'Empreses que vam finalitzar fa uns anys també es va concebre com a projecte que pretenia potenciar l'obertura de València al mar. Per això, vam introduir espais de circulació i relació a sud, amb vista a tota la Dàrsena, que funcionen com un mirador a la Mediterrània, una veritable 'finestra al mar'. Tenim una oportunitat única amb què també promoure un model de ciutat més responsable que permeta millorar la vida del poble valencià”.
“La meua proposta és un exercici d’acupuntura. Hi ha una complexa gestió i una distància excessiva entre l’administració, els tècnics i la ciutadania que fa que, actualment, espais com les naus del Parc Central o el Mercat del Grau seguixen sense ús. Una bona manera d'abordar este assumpte seria crear uns Centres de Disseny Urbà, a nivell de districte, com ara les Juntes Municipals. Estos integrarien equips multidisciplinars (arquitectes, sociòlegs, treballadors socials, agents culturals…) per tal de reunir informació i ser capaços de dissenyar accions de regeneració urbana adaptades a cada entorn”.
“Eixos equips estarien connectats entre ells i amb les associacions veïnals, dissenyadors i agents rellevants de cada àrea, amb ubicacions preferents, i ocuparien edificis representatiu, sempre a peu de carrer, amb àrea de vianants al voltant o inserits en parcs. És un tema que he treballat des de fa molts anys: la hibridació d'usos. Dotar de contingut actiu els espais de la ciutat passa per trencar les barreres de gestió. Tenim edificis magnífics com les Drassanes que, encara que estan experimentant una lleugera milloria, continuen sent un espai infrautilitzat. Seria una gran oportunitat de transcendir la tipologia d'espai museístic tradicional, passar de ser un lloc de contemplació ràpida i fugaç, principalment per a turistes, a ser un espai de creació de coneixement actiu”.
“La meua proposta té per objecte la implantació de cinc gestos que desencadenen un canvi substancial en els nostres models de vida per tal de 'fer el bé i aconseguir bellesa', paraules amb què Arthur Korn va sintetitzar la seua proposta de planejament per a la ciutat de Londres en 1950. El primer gest -que constituiria el motor dels quatre restants- seria la generació d'un model de datificació eficient, visible des d'una app pública i actualitzada en temps real, que permeta argumentar la presa de decisions adequades per a la ciutat. Esta anàlisi i investigació permetria, per exemple, definir de manera precisa el grau de necessitat d'ampliar el parc d'habitatges i valorar l'impacte socioeconòmic i i donar-lo a conéixer (amb els seus pros i contres) a la ciutadania”.
“El segon gest comportaria establir ferramentes que provoquen el diàleg necessari entre els diferents departaments de l'administració, els ciutadans i altres actors socials. El tercer gest passa per treballar una economia espacial: a través de l'ús i l'activitat de la ciutat, es produïx una cessió energètica. Per exemple, l’energia regenerativa obtinguda de l'ús d'un gimnàs en horari de vesprada nodriria les necessitats matutines d’una escola.
El quart gest seria el disseny d'un pla d'educació basat en 'la cura de la ciutat', com apunta Izaskun Chinchilla, generant aliances amb centres educatius. I finalment amb el quint gest recuperaria el compromís amb les qüestions globals millorant el mesurament actual dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”.