Talassonímia: batejar la costa per a orientar-se navegant - Carlos Pastor

ALACANT. Té totes les paperetes per a ser una ciència desconeguda. Cada vegada hi ha menys gent dedicant-se a la pesca i la navegació, que ara es basa en la tecnologia GPS. Per això, probablement mai fins ara havies sentit parlar de la talassonímia: l’estudi dels noms de la mar. Igual que la toponímia s’encarrega dels noms de la terra, els talassònims són les paraules que posen nom als accidents geogràfics de la mar.

En un país estirat que s’aboca a la mar, la talassonímia atresora milers de secrets que parlen de com habitem la costa. No és casualitat el mateix nom de la Marina, la comarca que s’estira entre la serra de Bèrnia i el Cabeçó d'Or segons Manuel Sanchis Guarner, encara que ara es dividisca entre Baixa i Alta.

De fet, les muntanyes tenen el seu propi nom per a quan els pescadors les albiren des de la mar. Si és de dia, el perfil muntanyenc de les comarques del sud ajuda a ubicar-se, com recull Francesc Xavier Llorca Ibi en l'article "Toponímia marinera i talassonímia de les comarques de la Marina valenciana".

Els pescadors reconeixen el Cabeçó d’Or com la Serra de l’Home, perquè una mola de pedra visible des del nord-est té aspecte humà. La Serra d’Orxeta és el Pa de Dacsa i la Serra Gelada són les penyes de l’Albir, el topònim més antic per a la serra entre Benidorm i Altea. Entre els pescadors de Santa Pola, en canvi, el Maigmó és conegut com el Puig Coronat, ja que unes roques calcàries turonianes blanques coronen esta muntanya d’aspecte piramidal des de la costa del Baix Vinalopó. El color de la roca era ben usat per a poder orientar la tornada a casa. Per això hi ha tants caps, puntes, coves o morros amb el nom de Roig, Negre o Blanc.

L’hàbitat humà també ha acabat per canviar altres noms costaners, com l’Illa Plana de Santa Pola, que va passar a ser l’illa de Nova Tabarca. Tabarka és una illa de Tunísia que va ser ocupada per cristians genovesos. Recuperada per Tunis, el rei espanyol Carles III va rescatar els genovesos i els va encomanar la protecció de l’Illa Plana, que fundaren com a Nova Tabarca. Una altra història, més neocolonial, és la del negoci immobiliari que ha robat el nom del Puig de la Llorença pel de Cumbres del Sol, al Poble Nou de Benitatxell.

Però els investigadors també han recopilat noms de mar endins que servixen per a ubicar-se. En este cas, “els mariners feien ús de les senyes, és a dir, hauran de prendre referències de les elevacions visibles des de la mar i fer una enfilació amb dos o tres referents per tal d’establir punts de pesca o d’entrebancs per al fondeig o arrossegament de les xarxes”, explica Llorca Ibi.

Per exemple, l’Illa de Benidorm fent Ximenera és el punt on sobre ella es veu la Torre de les Caletes. L’Home a la Torre és on sobre la Torre del Barranc d’Aigües (al Campello) es veu la Mola de l’Home, del Cabeçó d’Or. També tenim la Canal d’Eivissa, la Roca dels Felius, la Roca de la Vila, el Patíbul o el Galliner, especialment entre el Cap de la Nau i Eivissa. Així com noms que fan referència a vaixells, submarins i avions afonats, com l’Espart, el Danés, el Gallet o el Petrolio.

Ports, cales, graus, fondes i bols

Allò cert és que la costa s’ha urbanitzat fa poc. Però podem trobar patrons talassonímics que es repetixen de nord a sud. Durant segles ha sigut un espai hostil pels agrestos cingles o per les grans marjals. Estes zones humides eren un enorme colador de malalties, tant pels insectes com per les aigües brutes. Per això, les primeres urbanitzacions a vora mar estaven sempre vinculades als ports i s’anomenaven Graus. Un patró que es repetix a Castelló, Borriana, Sagunt, València o Gandia.

Més cap al sud, trobem la combinació de ports propers a fortificacions. Els castells se solien ubicar sobre tossals pròxims a la costa, com a Dénia, Altea, Xàbia o la Vila Joiosa. Una estratègia per protegir-se de les inclemències meteorològiques, però sobretot de l’arribada de pirates nord-africans. En estos municipis era usual referir-se com Baix la Mar i Dalt el Poble per distingir els dos nuclis. També passa al Campello, sense castell, on encara es diferencia entre la gent del poble i els carramaleros, del Carrer la Mar.

Platges, carrers i cales recullen encara el nom dels antics usos dels pescadors, com arreplega Llorca Ibi en el seu treball. És el cas del bol, una paraula que té el seu origen en el grec “llançar” i està relacionada amb el llançament de xàrcies de pesca. Passa al Bol d’Altea (recentment recuperat), a Calp o al Bol Nou de la Vila Joiosa. Un cas similar als clots, els indrets on es fondejaven els barcos, com al Clot de l’Illot del Campello o el Clot de l’Albir.

La construcció de barcos explica el nom del barri de l’Arsenal de la Vila Joiosa, com les Pesqueres a la Marina Alta. Mentrestant, la remulla de l’espart (pas previ a teixir les xàrvies o els cabassos) dóna nom a l’Amerador de Benidorm, la Vila Joiosa, el Campello o Santa Pola o la pesca de la tonyina a l’Almadrava, probablement un dels talassònims més repetits. Figueres, piteres, algues o alguers, pins i palmeres són algunes de les plantes que donen nom a cales, mentres que els llops marins demostren la seua antiga presència a algunes coves entre Tabarca, el Campello i Tarragona.