Tasca Ángel, en el barri del Mercat - Lidia Caro

València s'ha transformat fins a aconseguir l'estatus que sí, que és la ciutat en la qual volem viure. Però tota transformació implica un risc, perill que en el cas del barri del Mercat o del Carme es troba en 1) els lloguers, 2) l'oferta de servicis bàsics que fan barri, 3) l'oferta gastronòmica que ha virat a l'estandardització de sabors és a dir, kebab-hamburguesa-pizza-pasta-fusiódelpal. La nostra urbs no és precisament la terra promesa de l'epicureisme racional.

Les mítiques sardines de la casa amb picadeta de julivert i all, freses de sépia i el mateix animal en la seua tinta i a la planxa; tellines, caragols de punxa i quisquilles; un apartat per a la tanda amb lleterola, fetge i renyons; ajoarriero, allipebre i barquetes amb salaons. Este és el llistat bàsic que definix la menudeta i essencial Tasca Ángel, en el barri del Mercat de València. 

Des de 1946 esta taverna, una de les més longeves del cap i casal, es manté fidel a la seua carta breu, funcional i uniforme. S'agraïx que hi haja espai per a la tapa ràpida, drets, instintivament i desordenada. Els platerets ixen a tota velocitat, al mateix ritme en què els cervells, tant de cuina com de barra —que compartixen escassos metres quadrats—, memoritzen comandes, marxen plats, tiren cerveses i fan el compte de cap, cridant al client pel seu nom propi, encara que l'acaben de conéixer. En eixa memòria fotogràfica, en eixe accelerat moment de familiaritat, jau la gràcia de Tasca Ángel: encara que es creue per primera vegada la seua envidrada porta, el sentiment de familiaritat és total.

Què demanem? Sardines de la casa.

Preu mitjà: 15€