Foto: EFE/KAI FÖRSTERLINGEs complixen hui 10 dies des que l’aigua va negar pobles de l’Horta Sud, la Plana d’Utiel- Requena, l’Hoya de Buñol- Chiva i la Ribera. Ha sigut la pitjor catàstrofe natural que es recorda a la nostra terra i encara estem assimilant la desgràcia. Els valencians continuem plorant esta tragèdia. I així seguirem durant molt de temps, és una part molt trista de la nostra història, que passarà de pares a fills. Igual que ens van transmetre la riuada de 1957 i la pantanada de Tous de 1982, esta, la de 2024, calarà en la memòria col·lectiva per a sempre.
En eixa memòria de tot el poble valencià, els primers recordats seran les víctimes mortals. Perquè són la conseqüència irreparable. Des d’ací vull enviar el meu condol a tots els familiars i amics de les víctimes. Sé que no hi ha paraules per a ells, sé que es impossible mitigar el seu dolor, la seua impotència, la seua tristesa...
Són molts els sentiments que els afectats per la Dana acumulen en 10 dies molt complicats, en els quals molts d’ells també ho han perdut tot. Perdre tot l’esforç d’una vida és una calamitat de gran impacte en les persones. Tots hem vist com han quedat els nostres pobles, completament devastats. Imatges comparables a les d’una guerra, quedaran al nostre cor. I si les hem vist in situ, estic segura, pesaran en l’ànima sempre.
I són molts valencians els que han vist, tocat i olorat en la zones destrossades per l’aigua. Milers d’afectats i de voluntaris han pogut sentir el terror. Això, sense dubte, pot afectar la nostra salut mental, que hem de cuidar molt explicant el que sentim i demanant ajuda si és necessari.
És completament comprensible que eixe dolor esclate, el Rei ho va dir: “El desahogo es normal”. Ara bé, eixa impotència no es pot transformar en violència, que l’únic que pot generar és més caos i més angoixa a una situació sense precedents. Cal, ara més que mai, mantindre la calma. Només amb serenitat i ajudant-nos uns a altres, podrem eixir d’este terrible malson. Sé que així serà.
De fet, estic convençuda que en la memòria de totes i tots també quedarà la solidaritat del poble valencià. Una vegada més està demostrant que per damunt de tot som gent empàtica, altruista i treballadora. Ens hem alçat en peu, tots a una veu, com sempre fem quan la terreta patix. Continuarem en peu fins que deixem tot com estava. El camí serà llarg i costós, però el farem alçats.
Des de la Diputació de València estem en contacte amb els servicis socials del pobles afectats per atendre les seues necessitats com més prompte millor. Sense dubte els pressupost de la corporació provincial per a l’any que ve tractarà de donar resposta a les demandes d’estes poblacions, no sols a nivell de servicis socials, àrea de la qual tinc competència, sinó també a tots els nivells. És evident que hem de refer el treball que ja s’havia fet a nivell pressupostari i dissenyar uns comptes per a 2025 basats en pal·liar les conseqüències d’esta tragèdia de manera transversal.
No pot ser d’un altra manera. La Diputació sempre està al costat dels municipis i estarà encara més després d’esta catàstrofe. El president, Vicent Mompó, ho ha assegurat en diverses ocasions estos dies, i així està sent i serà: els pobles afectats per la Dana no estan sols, les víctimes i les seus famílies no estan soles.
Esta és la senda que toca ara, la del suport i la reconstrucció, però moltes de les actuacions de la Diputació seran més efectives amb una bona coordinació amb la resta d’administracions. Això també és necessari. És moment d’anar tots a una. Hi haurà temps per a tot. Ara la prioritat són el nostres veïns i veïnes, i els nostres pobles. I l’única manera d’ajudar-los és anant tots a una veu.
