Fotos: Antonio PradasCASTELLÓ. L'Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la Universitat Jaume I ha organitzat les jornades 'La protecció de les persones defensores dels Drets Humans i del Medi Ambient' amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la situació en la qual es troben les persones defensores i, a la vegada, donar a conéixer quins mecanismes i instruments legals existeixen per a la seua protecció. La inauguració ha comptat amb la presència de Pedro Carceller Icardo, director general d'Inclusió i Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat Valenciana, i Elsa González Esteban, vicerectora de Responsabilitat Social, Polítiques Inclusives i Igualtat.
Pedro Carceller Icardo, director General d'Inclusió i Cooperació al Desenvolupament, ha destacat la necessitat d'enfortir les polítiques públiques que posen en el centre els drets humans i la necessitat de bastir ponts i mecanismes de cooperació i ha posat l'èmfasi en la capacitat de les universitats per a generar pensament crític sobre la situació global actual.
Per part seua, la vicerectora ha remarcat la necessitat de jornades com la present, per a donar visibilitat a la realitat d'amenaces i agressions que viuen les persones defensores dels drets humans. En aqueix sentit ha posat en relleu la importància d'incloure la protecció de les persones defensores en les agendes polítiques i democràtiques, posant d'exemple el treball que realitzen, entre altres, l'Oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans, multitud d'ONGs o la pròpia administració valenciana amb el seu últim Pla Director.
A continuació, s'ha celebrat la conferència inaugural a càrrec d'Antoni Pigrau Solé, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat Rovira i Virgili i director del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona. Sota el títol 'La defensa dels Drets Humans i del Medi Ambient: una activitat de risc', ha exposat una visió general de la greu situació que viuen les persones defensores de drets humans i del medi ambient i de com les persecucions i el risc van en augment de la mà de l'increment del conflicte mediambiental produït per l'escassetat d'uns certs recursos d'extracció i la lluita per l'accés al territori. En aquest context, és fonamental conéixer el procés de criminalització que pateixen aquestes persones en els seus propis territoris i els protocols i mesures de protecció que existeixen fins ara.
Com a conclusions, Antoni Pigrau destaca quatre punts. En primer lloc, és prioritari que els estats assumisquen el seu deure de protecció dels drets humans mitjançant polítiques públiques integrals. En segon lloc, malgrat la importància dels mecanismes de protecció i denúncia que s'estableixen a nivell internacional, aquests mecanismes no poden substituir el paper dels estats.
En tercer lloc, la rellevància que suposaria desenvolupar i ampliar l'Acord de Escazú de 2018 a les persones defensores de drets humans. I, en quart lloc, la necessitat d'atorgar recursos efectius humans i materials que permeten aconseguir els objectius de protecció adaptats a les necessitats dels grups més vulnerables des d'una perspectiva de gènere i un enfocament multicultural que implique un desplegament en el territori i no exclusivament se centre en la protecció física individual.
A continuació, s'ha celebrat una taula redona sobre les experiències de les persones defensores de Drets Humans i de les Organitzacions implicades en la seua defensa. Les intervencions de Cristian Zapata Chavarria, advocat de la Universitat d'Antioquia; Dalila Argueta de la Xarxa de Defensores de Drets Humans a Hondures i, Abel Rivera Trujillo, líder sindical de Sinaltrainal han permés conéixer de primera mà les vivències a les quals s'enfronten les persones defensores, en processos que inclouen la criminalització, la persecució violenta i la necessitat de cerca de protecció en l'exili.
La taula també ha comptat amb la participació de Trini Blanch, delegada d'Assemblea de Cooperació per la Pau; Elena Vecino, directora de l'àrea de projectes en Fundació per la Justícia, Karina Sánchez, coordinadora d'incidència Iniciativa Mesoamericana de dones Defensores de Drets Humans, i Rolando Morán, responsable de sensibilització i incidència en Perifèries del món.
Les jornades continuen aquesta vesprada amb la conferència 'Defensar a les persones defensores: reptes i oportunitats' a càrrec de Maria Chiara Marullo, professora de Dret Internacional Privat de l'UJI i codirectora de les jornades en la qual explorarà les possibilitats i els desafiaments de les actuals iniciatives legislatives en el marc internacional, regional i nacional per a millorar o crear mesures més efectives per a protegir els drets de les persones defensores. En particular, es tractarà la deguda diligència en el tema dels drets humans i del medi ambient i de les iniciatives en el marc de la Unió Europea i la proposta espanyola.
D'altra banda, en un format de taula redona es comptarà amb la participació de diversos acadèmics i juristes. Esteban Morelle-Hongria, professor de dret penal en l'UJI i representant de la Comissió Mundial de Dret Ambiental de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa en el comité espanyol, explicarà la necessitat d'implantar sistemes restauratius del dany mediambiental. Per part seua, Francisco Javier Zamora Cabot, professor emèrit de Dret Internacional Privat de la Universitat Jaume I i coordinador de la Redhexata, plantejarà la seua intervenció en la cruïlla que viuen les persones defensores i les noves vies d'acció que es proposen.
De manera complementària, Ulisses Prieto Mora, professor en la Universitat de Saragossa parlarà del consum conscient i les cadenes globals de subministrament. Per a acabar, Héctor Reyes, advocat del Centre per a l'Acció Legal en Drets Humans de Guatemala, exemplificarà el treball legal que realitzen des dels propis països per a la defensa de les persones, la terra i el territori i per l'emancipació de les opressions racistes, classistes i patriarcals.
Aquestes jornades s'emmarquen dins de les activitats que desenvolupa l'UJI mitjançant el conveni que manté amb la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge de la Generalitat Valenciana. Aquesta acció està alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible que planteja l'Agenda 2030, i de manera especial amb els ODS: 4. Educació de Qualitat, 10. Reducció de les desigualtats, 13. Acció pel Clima, 15. Vida d'Ecosistemes terrestres i, 16 Pau, justícia i institucions sòlides.
