Foto: Antonio PradasCASTELLÓ. La Universitat Jaume I aferma la seua col·laboració amb el Centre Europeu d'Investigació Nuclear (CERN) en matèria de teleoperació de robots subaquàtics i terrestres amb un segon conveni, aquesta vegada per 10 anys, arran del treball desenvolupat pel grup IRSLab (Interactive and Robotic Systems Lab) de l'UJI.
En el marc d'aquesta col·laboració, la rectora Eva Alcón ha mantingut una trobada amb Mario di Castro, director de la secció Mechatronics, Rototics and Operations (CERN-MRO), per a abordar la importància d'aquesta cooperació científica en l'àmbit de la robòtica intel·ligent, la intel·ligència artificial i l'arquitectura i tecnologia de computadors.
La visita també s'ha fet coincidir amb la celebració del Martech, un workshop que ha reunit en l'UJI a acadèmics, empreses i estudiantat de l'àmbit de la robòtica submarina per a afavorir l'intercanvi de resultats de la tecnologia en l'entorn marí.
La reunió també ha comptat amb la participació del vicerector d'Investigació, Jesús Lancis; la vicerectora adjunta d'Investigació, Margarita Vergara; el director del grup IRSLab, Pedro Sanz, així com els investigadors del grup Raúl Marín, José Vicente Martí i Juan Echagüe, i el director del Departament d'Enginyeria i Ciència dels Computadors, Vicente Ramón Tomás.
La rectora de l'UJI ha explicat que la trobada entre totes dues institucions ha sigut una bona ocasió per a mostrar les oportunitats que genera el treball del IRSLab a través del Centre d'Investigació en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques (CIRTESU), una infraestructura científica de primer nivell situada al campus, així com el Grau en Robòtica Intel·ligent.
La col·laboració entre l'UJI i el CERN es recolza en el treball que el IRSLab desplega en el control remot de robots manipuladors mòbils interactius, dotats d'ordinadors embeguts, intel·ligència artificial, xarxes de comunicacions i interfícies d'usuari avançades, que donen a l'operador humà expert una eina imprescindible per al manteniment d'instal·lacions industrials i científiques a distància.
De fet, els algorismes proporcionats pel IRSLab permeten la manipulació de robots en els grans acceleradors del CERN en els quals les condicions de radioactivitat i camps magnètics són extrems i, per tant, no poden ser operats per humans.
La col·laboració ha permés fins al moment la formació de dos doctors en robòtica i informàtica, i tres més que estan actualment en fase experimental, aconseguint de manera progressiva contribucions novelles que tenen aplicació en l'àmbit científic, industrial i mèdic.
Concretament, dos de les actuals doctorandes, Laura Baigueira i Amparo Tirado, estan millorant els estudis per a la seua aplicació en el disseny de sistemes robòtics teleoperats per al suport a sanitaris en la cura de malalts hospitalitzats per malalties infeccioses.
Així mateix, una de les tesis doctorals ja defensades, de Giacomo Lunghi, ha permés avançar en el disseny informàtic per al control d'acceleradors de partícules basats en protons per a la cura del càncer. Una altra tesi, aquesta a punt de ser defensada per Krzysztof Adam, té aplicació en molts entorns industrials, sent aplicada actualment en l'àmbit de la robòtica espacial a través de l'Agència Espacial Europea (ESA).
El tercer dels estudiants de doctorat, Carlos Veiga Almagro, ha investigat noves tècniques de visió per computador a través de xarxes neuronals per a contribuir en la manipulació robòtica a distància d'objectes metàl·lics en entorns industrials, tècnica que té aplicació també en el camp d'estudi de la indústria de l'aigua propi del CIRTESU.
