amb la col·laboració de la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau

L'UJI tracta amb experts la importància de la cooperació i la visibilització de les veus per a la pau

14/11/2023 - 

CASTELLÓ. L'Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la Universitat Jaume I amb la col·laboració de la Càtedra Unesco de Filosofia per a la Pau ha celebrat la jornada 'Dones i processos de pau', que ha comptat amb la participació de referents en l'àmbit de la construcció dels processos de pau.

La inauguració ha comptat amb la presència d'Elsa González Esteban, vicerectora de Responsabilitat Social, Polítiques Inclusives i Igualtat de l'UJI, que ha lamentat l'actualitat de la temàtica de les jornades i ha destacat la importància del paper de les universitats com a espai de trobada, respecte, reflexió i creació de pensament, coneixement i ciència, orientat cap a la resolució dels conflictes humans per vies pacífiques.

A continuació, s'ha celebrat la conferència inaugural a càrrec de Jesús A. Núñez Villaverde, codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), qui ha assenyalat que "l'alt nivell de conflictivitat que estem vivint en el planeta, amb Ucraïna i Palestina com a focus principals però no únics, és un exemple dels desajustaments generats per un ordre internacional que no ha sigut capaç de previndre el seu esclat i que no sembla en condicions de trobar solucions efectives". 

En aquest sentit, ha afegit que en el model de relacions internacionals actual no es detecta la suficient voluntat política per a modificar unes estructures que generen més desigualtat i que, a més, es mostra impotent davant les dinàmiques violentes. Com a agreujants a aquesta situació, ha citat la proliferació d'armes de destrucció massiva, la crisi climàtica i la disrupció tecnològica, "que posen en perill l'existència de la vida humana tal com la coneixem". 

Activar mecanismes de pau "més potents"

És per això, que Núñez ha destacat "la necessitat d'activar mecanismes més potents de construcció de pau i de prevenció de conflictes nascuts de les aliances entre organismes internacionals existents, governs nacionals i actors de la societat civil organitzada", que a més plantegen estratègies a llarg termini amb l'objectiu de lluitar contra les causes estructurals associades als esclats de violència.


En aquesta línia, ha assenyalat com a elements imprescindibles la cooperació al desenvolupament i l'acció humanitària, per a assistir a les víctimes, pal·liar els efectes més brutals de la violència, reduir les bretxes de desigualtat i potenciar els mecanismes de resolució pacífica dels conflictes. "En eixe terreny, el paper de les dones és clau tant per a generar consciència militant com per a aportar les seues visions i sabers a la tasca comuna", ha apuntat.

Seguidament, Carmen Magallón, presidenta de la Fundació Seminari d'Investigació per a la Pau i membre de la Women’s Internacional League for Peace and Freedom, ha visibilitzat en la seua conferència el llegat de les dones pacificadores a través d'una revisió històrica tant de dones destacades com d'organitzacions i moviments civils. 

En la seua intervenció ha remarcat la importància de ser conscients d'eixa tradició històrica i la necessitat de continuar donant-li vida per a aconseguir vies d'eradicació de la violència i la resolució de conflictes per la via diplomàtica i de la negociació. «Hui més que mai necessitem fer visibles les veus per la pau, veus que obrin un horitzó d'esperances», ha afirmat Magallón.

La pau des de la perspectiva de gènere

El programa de la jornada també ha inclòs una taula redona sobre estratègies per a la construcció de la pau des de la perspectiva de gènere en la qual han intervingut Bochra Laghssais, col·laboradora docent en el Màster d'Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament, que ha tractat l'apoderament de les dones amazigh i Chloé Meulewaeter, presidenta del International Peace Bureau de Barcelona, que ha abordat les polítiques de seguretat i els danys mediambientals. 

A més, també ha comptat amb la presència de Manuela Mesa, directora de l'Institut Universitari Demospaz i Ceipaz, que s'ha centrat en el paper de la societat civil i les seues estratègies de comunicació, i María Villellas, investigadora a l’Escola de Cultura de Pau, que ha tractat la perspectiva de gènere interseccionada amb la inclusivitat i participació.

D'altra banda, també s'ha celebrat una altra taula redona per a reflexionar sobre la resolució de conflictes en el context internacional amb la participació de Blanca Camps, del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, que ha explicat el paper del militarisme al Nord d'Àfrica i Orient Pròxim; Njoki Wamai, professora en la US International University a Nairobi, per a abordar la situació a Kenya des d'una perspectiva decolonial, i Yuliya Serkezyuk, investigadora en Hegoa, per a tractar la justícia transicional a Colòmbia.

Participació d'Alejandra Miller

La jornada ha conclòs amb un taller a càrrec d’Atelier amb la participació d'Alejandra Miller Restrepo, ex comissionada responsable de gènere de la Comissió de la Veritat de Colòmbia.

En el marc de les jornades també s'ha organitzat una exposició cedida per Atelier que sota el títol 'Dones de l'Exili. Històries de resiliència, apoderament i transformació' presenta la història de dones colombianes en situació de refugi, exili i migració en diferents territoris del món. L'exposició, situada en la primera planta de l'edifici de l'Escola de Doctorat i Consell Social, es podrà visitar fins al 22 de novembre.

Noticias relacionadas