'Vicent Vidal, cartellista': el llegat que el disseny necessita

VALÈNCIA. Parlar de l'absència és d'allò més comú quan es fa un homenatge a un ser volgut. Els records i els llaços que es creen amb el pas del temps fan difícil no invocar aquest sentiment. Ara bé, com deia Alain Campos durant la presentació de l'exposició Vicent Vidal, cartellista, aquest buit es pot superar fent present -en aquest cas- l'obra gràfica de l'artista. Així ho ha cregut pertinent doncs, l'Escola D'art i Superior de Disseny de Castelló (EASD), centre on l'artista valencià va desenvolupar els seus últims 18 anys de carrera, i que des d'aquest dijous ha revestit el seu claustre amb 35 cartells simbòlics de la seua obra.

"Vicent entre altres coses era molt divertit, per això havíem de sentir la seua mirada alegre que queda reflectida als seus dissenys", explicava ahir Alain Campos, qui fou amic i company de Vidal durant més de quaranta anys. En aquest sentit, la perspectiva vitalista del cartellista copa de costat a costat, i en dues plantes, el centre educatiu que ha escollit el seu llegat per celebrar a més els seus 35 anys de docència.

Fou en 1984 quan l'EASD nasqué a Castelló com a Escola d'Arts i Oficis, i en aquest sentit, els seus responsables afirmen que el treball del valencià va ser clau per definir la seua identitat. "Aquesta mostra la reclamàveu tota la comunitat educativa des de feia un temps", manifestava Miguel Monar, director del centre, qui afirma que el creador -natural de Beniarjó- "ha deixat una petjada inesborrable", tant a Castelló com a tot el sector. "Vidal era un exemple de creativitat i es el que nosaltres volem promoure. Havíem de reivindicar la seua obra com a part important del nostre patrimoni", remarca Monar.

Vicent Vidal (1958-2017) es va graduar en Arts Aplicades amb l'especialitat de Dibuix Publicitari a València i més tard, va completar la seua formació estudiant Belles Arts. Fou d'aquestes disciplines de les quals va treballar, en efecte, durant molts anys. Fins que va començar a exercir com a docent l'any 1995. Així mateix, tal com expliquen els seus al·legats, l'esplendor de la seua obra la va mostrar a través dels cartells de festa i cultura que, a poc a poc, van copar tota la Comunitat. "Les seues creacions agradaren perquè infonen vitalitat i una certa eufòria festiva carregada a més d'una dosi d'humor", assenyala Alain Campos.

La Fira de València, les Falles, la Magdalena, la Setmana Santa Marinera, o el Corpus Cristí; també el Festival de cinema en valencià a Castelló o el 8 de març Dia Internacional de la Dona... Són poques les peces on no hi ha rostres o, si no és així, que no vagen carregades de colors i llums. Però també, la seua visió artística tendia a utilitzar els pardals com a un recurs ple de vida. Doncs bé, el catàleg que ha creat l'EASD per al seu homenatge, un encàrrec a l'estudi Juárez Casanova, utilitza precisament aquest element gràfic tan característic d'ell. "No va ser professor nostre, però jo si podia em "colava" en alguna de les seues classes. Ha sigut una responsabilitat molt bonica fer aquest treball", confessa la il·lustradora Silvia Casanova. Igualment, el cartell de l'exposició - a càrrec de Campos- segueix aquest mateix model.

La mostra que vol servir d'agraïment a tants anys de creació i de contribució a la vida cultural de tants diversos municipis, romandrà al claustre de l'EASD fins al 14 de desembre. "Ara que no se'l pot escoltar a les aules, cal cercar el seu llenguatge en el viu acte comunicatiu de cadascuna de les seues obres. És aquí on continua ensenyant i nosaltres aprenent". Paraules de Josep Manel Garcia Company, director de l'Institut Superior d'ensenyances artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV), al llibre homenatge.