X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

mar i muntanya  / OPINIÓN

De creences populars en perill d’extinció

25/06/2019 - 

La nit més curta de l’any, la de Sant Joan. Revetlla per alguns màgica i per d’altres lúdica però per a tots especial. Solsitici d’estiu que dóna per acabada la primavera. Canícula incipient fins i tot a la nit. Vidriella i faves seques i corones que llancem al foc un cop botada la darrera foguera. Desitjos, misteris i rituals. Foc, renovació i purificació amb el primer bany a la mar de l’any. Anhels de salut i bona sort. 

Llegendes que ens parlem d’éssers especials. Nit de fades, de dones d’aigua, d’encantades que s’apareixen als mortals. Cultura popular. Saviesa ancestral. Natura i màgia, allò que no sabem explicar. Mitologia local. Nit idònia per contar per primera vegada històries de misteri sobrenatural als més menuts (com la de la Joanaina de la font de la Jana a Teulada). I per fer una excursió de nit al safareig o al llavador del poble, zona d’aigües i lloc de xafardeig, on sempre s’han escoltat mil i una contaralles d’allò que és normal i d’allò que no ho és. Nit de bruixes i rituals diversos per esbrinar futurs casaments amb estris tan terrenals com els clafolls de ceba o les carxofes espigades. S’en recordéu? 

Afortunat qui veja a la reina falaguera amb flor -de vida efímera- o el trévol collit en la nit de Sant Joan. Amulet contrael mal. No s’acaben els ritus lligats al saber popular. Aigua bollida amb nou fulles d’olivera per netejar la sang. D’altres remeis per curar musols. I gaudir nua de la rosada per guarir cos i ànima… 

Tradició antiga, ancestral, no només al mediterrani sinó a part d’Europa. El sol, l’aigua i el foc altre cop. L’univers amb els astres com màxima expressió. Canvi d’estació. Moment essencial per aquells que temps enrera depenien de la natura tal qual. A pèl. Celebrar i no oblidar. Donar gràcies gràcies al Sol per tornar a lluir i fecundar la terra propiciant així els seus fruits, explosió de vida amb esplendor. Adéu a la foscor. El solstici i/o la vespra de Sant Joan (festa que el cristians van saber adaptar) han sigut sempre un referent ancestral per a la sembra. Principalment del blat. Llavors, Sant Joan, és moment àlgid pel llaurador. 

Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa

Creences populars que parlen de les qualitats màgiques de Sant Joan. Com per exemple les herbes i plantes remeieres que cal collir eixa mateixa nit, ja que les seues propietats curatives és quan més eixamplades estan. Dones sàvies de muntanya que saben on cercar. On estan?

Perquè ací sembla que no hi ha. Estem oblidant, deixant enrere el coneixement ancestral dels nostres avantpassats? Cada cop més deslligats. Sí, fem festa, fem revetlla i omplim la platja de joves i no tan joves sopant, ballant i botant la foguera i tot però, tenim noció delque estem celebrant? Què queda dels misteris de Sant Joan? Quants de vosaltres vau anar a arreplegar herbes i arrels diumenge a la nit a Bèrnia, Segària o el Montgó?

I quants conteu encara als xiquets o si m’apures pre-adolescents històries de misteri i natura lligades al territori, mitologia local? Què coneixen ells a banda d’anar a sopar a la platja, botar la foguera i banyar-se al mar? S’ha perdut el misteri. Es pot recuperar? S’ha de pencar i molt. 

Però bé, de moment, just acaba de passar Sant Joan. Comença l’estiu. Siguem positius. Degustem els seus fruits.

A Sant Joan, bacores. Verdes o madures, però segures. 

Noticias relacionadas

next