Dones líders: triomf col·lectiu o un "feminisme postís"?

CASTELLÓ. “Whenever possible, women should substitute we for I” (Sempre que siga possible, les dones deuen reemplaçar el nosaltres pel jo. Aquesta frase que resulta tan empoderadora correspon a Sheryl Kara Sandberg, economista i directora operativa de Facebook. Tant de bo, les seues paraules podrien ajudar a “desarticular el moviment feminista des de dins”. Ho explica Maria Medina-Vicent al seu llibre Mujeres y discursos gerenciales, on la castellonenca analitza diferents tipus de discursos amb els quals es donen totes les ferramentes possibles perquè les dones es convertisquen en una directiva eficient, en una dona líder.

“Et diuen com gestionar-te a tu mateixa com si fores una empresa i això ho vinculen al lideratge femení, a l'emprenedoria. Però a més utilitzen el col·lectiu per a donar discursos sobre la maternitat i la família. El que ells denominen com work-live balance”, un concepte que resa sobre aspectes tan positius com la conciliació familiar o el salari emocional, però que analitzats des d’una perspectiva crítica i feminista, amaguen un significat que –segons la sociòloga- reprodueix un model completament tradicional. “Es torna a parlar de la dona com una persona empàtica o multitasca, a la que se li atribueixen característiques com l’emoció o la capacitat de relacionar-se amb la resta. Són tots valors molt essencialistes”, assenyala.

A la seua publicació, la professora de l’UJI analitza els sis llibres d’algunes de les 'gurus' del management del moment, com és Ivanka Trump, filla ni més ni menys que de l’actual president dels EEUU. La jove va causar controvèrsia al publicar en 2017 Mujeres en el trabajo: reescribiendo las reglas del éxito, on recopilava cites inspiradores sobre com ser dona treballadora, mare i no morir pel camí. Un llibre d’autoajuda gestat des de la més alta esfera i des d’on l’empresària assegurava que obtenir un equilibre entre la vida familiar i laborar és “un mite total, com probablement t’hauràs adonat”. A més de deixa clar que la meta de tota dona ha de ser mare i a més exitosa, Ivanka Trump s’animava a recomanar hobbies per a ser més productiva, com la cal·ligrafia, la cuina, els escacs o el ball.

Maria Medina-Vicent adverteix que aquestes reflexions no sols no poden afavorir un espai més igualitari al treball, sinó que “entrega a les dones al sistema, a fi que se senten en suficient llibertat com per a seguir autoexplotant-se”. “Aquests discursos garanteixen que l’empoderament ha d’anar de la mà de valors tradicionals i posats al servei del neoliberalisme, quan el feminisme no ha de dialogar amb el neoliberalisme, ha de lluitar contra ell. El neoliberalisme genera desigualtat i injustícies. La nostra lluita és la contrària”, manifesta.

Així mateix, l’autora revela que aquest tipus de literatura pot descol·lectivitzar el moviment. Per què? “Perquè considera que la lluita feminista és el que ‘jo’ puga treure de profit. És a dir, sostenen que si a una dona com a directiva l’augmenten el sou, aquest és un triomf de totes. Doncs no, si a una dona alta directiva de Facebook li pugen el sou, això no afectarà el més mínim a la major part de dones. Aquestes no estan atenent a les realitats diverses, per tant, el que provoca és la despolitització i el risc a allunyar-se”. En definitiva, el que Medina vol dir amb tot açò és que, en mig de l’efervescència feminista que hi ha en l'actualitat, existeix el risc que s’impose el ‘jo’ –eixe que recalcava Sheryl Kara- per damunt del ‘nosaltres’. I si això passa, es podria "desarticular" el moviment.

“El feminisme no és la suma de diversos ‘jo’, és col·lectivitat. Reclama i demana igualtat. Per això no podem oblidar que són problemes estructurals i no individuals. Les dones que defensen un discurs gerencial no et diran que el seu feminisme és antisistema i com deia la filòsofa Nacy Fraser, s’ha de treballar el feminisme del 99% de les dones, no el de l’1%, que és el que aquestes persones intenten configurar”.

Per últim, l’autora reflexiona al llibre sobre una altra tendència a l'alça que copa cada volta més el mercat: la literatura sobre com ser feminista. Si bé la professional no entra en detalls per a reflexionar més avant, sí que parla de llibres com Diario de una rebelde o Feminismo Ilustrado: Ideas para combatir el machismo. Obres que –segons explica la mateixa- empren un llenguatge molt divulgatiu però que “hipersimplifica les idees del feminisme”.

Medina-Vicent que també és doctora en Ètica i Democràcia, ha publicat recentment aquesta obra, que presentarà l'11 de març, a les 19h, en la Llibreria Argot; així com el llibre Feminismo en 35 hashtags –de caràcter més divulgatiu- juntament amb Sonia Reverter. A més, la seua tesis doctoral ha sigut premiada en diverses ocasions, aconseguint entre d’altres el premi que atorga la Real Acadèmia de Doctors d’Espanya de l’any 2018. Unes fites que se sumen a les seues contínues investigacions sobre neurociència, conciliació laboral-familiar, o la relació entre sexe-gènere-sexualitat.

Amb tot això i aprofitant l'ocasió, a vespres del Dia Mundial de la Dona, la castellonenca fa algunes recomanacions culturals per aprofundir en feminisme.

"Llistat de llibres que recomane"

-Manifiesto de un feminismo para el 99% 
-Feminismo.  Antología de textos feministas para uso de las generaciones más jóvenes, y de las que no lo son tanto de Beatriz Ranea Triviño:
-Un apartamento en Urano. Crónicas del cruce de Paul B. Preciado
-Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria de Silvia Federici
-Malditas. Una estirpe transfeminista de Itziar Ziga

"Llistat de pelis"

-Mustang (Deniz Gamze Ergüven, 2015).

-La teta asustada (Claudia Llosa, 2009)

-Persèpolis (Marjane Satrapi, Winshluss, 2007).