Anna Moner: “He escrit una faula sobre la por”
En La por de la bèstia Anna Moner s’endinsa en la fosca ment d’un psicòpata
En La por de la bèstia Anna Moner s’endinsa en la fosca ment d’un psicòpata
L'autor està a punt d’esgotar la primera edició de la seua novel·la Estiu (Llibres de la Drassana, 2023)
López Barceló s’estrena en la ficció novel·lesca amb Cuando ya no quede nadie (Grijalbo, 2023)
La periodista i professora Lola Bañón ens espera en sa casa de Benetússer. Ens havia advertit que no té una biblioteca, sinó una casa ocupada per llibres.
A mitjan desembre de 1926, Arthur Conan Doyle aparegué a la porta d’una de les seues mèdiums de confiança. Es trobava agitat i tenia pressa. Quan la dona l’atengué, el creador de Sherlock Holmes, que creia ferventment en el poder de les forces tel·lúriques i la comunicació amb els morts, li donà un guant i li demanà que localitzara el més prompte possible la seua propietària: “Pertany a la meua amiga, l’escriptora Agatha Christie”. No calia que li ho especificara: la mèdium sabia perfectament qui era i que havia desaparegut. Tota Anglaterra ho sabia. No hi havia racó del país on no es coneguera la notícia que la novel·lista se n’havia anat sense deixar rastre ni avisar a ningú
De tots els llibres que mai llegiré, els que més em dolen no són els descatalogats, les edicions que és complicat trobar o aquells per als quals senzillament no tindré temps suficient. Ni tan sols em consola saber que no soc jo a soles qui no els podrà llegir, sinó que tampoc podrà fer-ho ningú, ja que m’estic referint als llibres que mai han existit, però que sí que es troben en les pàgines d’altres llibres
Tot comença en la mar. Els fonaments de la nostra civilització s’assenten sobre els viatges marítims més o menys atzarosos d’un grapat de grecs que van abandonar els seus arxipèlags per a visitar la resta de la Mediterrània i poder tornar a casa (o no) a contar el relat de les seues aventures. Lluny de la narrativa èpica i moltes voltes lluminosa dels mites, els grecs es van fer amos de la mar durant segles a força de necessitat, acceptant el destí aquàtic al qual els obligava una terra massa escassa i massa poc fèrtil
Esta és una història de ficció, però en la Filmoteca Valenciana es conserven tres de les pel·lícules pornogràfiques que el rei Alfons XIII ordenà gravar a començaments del segle XX: El confesor, El ministro i Consultorio de señoras. Només són una xicoteta mostra de la col·lecció privada del monarca, que fou destruïda després de la seua mort. Estes tres es salvaren perquè restaren guardades en un convent de València
Llorenç Giménez Tarazona (Alfafar, 1954 – València, 2019), professor, escriptor i, sobretot, contacontes, va faltar fa uns pocs mesos. Esta carta li aplegarà, allà on estiga, envoltat d’històries que contar als més menuts.