MUJERES ILUSTRES DE LA COMUNITAT

Hipòlita Roís de Liori, la condesa triste

30/01/2019 - 

VALÈNCIA. Hipòlita Roís de Liori, conocida como 'La trista comtessa de Palamós', fue una noble escritora valenciana -nacida en el año 1479 y fallecida en Madrid en 1546- que llegó a ser conocida por su matrimonio con Lluís de Requesens i Joan de Soler, gobernador general de Catalunya, pero cuya valía personal y profesional ha trascendido a lo largo de los siglos. 

Las primera noticias que hay de Hipólita estás recogidas en el testamento de su padre, Joan Roís de Liori en el año 1489. Posteriormente y debido a su matrimonio con  Lluís de Requesens el 3 de abril de 1501, Hipòlita comenzará a ser conocida y, sobre todo, cuando se traslada al Principado y comenzará su célebre epistolario que durará hasta su muerte. De ellos se han conservado 870 cartas, de las cuales 89 están dirigidas a sus familiares y amigos. Este conjunto de cartas nos permite reconstruir la vida de esta mujer y, sobre todo, el de todo el género femenino en el siglo XVI.

Este epistolario fue publicado por otra mujer, Maite Guisado. Su tesina de la Universitat Autònoma de Barcelona del año 1985 divulgaba estas misivas que, en sus propias palabras, tenían el siguiente objetivo:

Els epistolaris d'Hipòlita i d'Estefania són, a es, epistolaris familiars. Aquest mot no els defineix pròpiament, però sí que els complementa i els delimita, perquè si no, els podríen confondre amb altres conjunts d'epístoles molt corrents al segle XVI, escrites en un llenguatge planer, però que tenien, sota l'aparença de cartes particulars, una finalitat divulgativa. És familiar perquè prové d'un arxiu privat familiar i la majoria de cartes estudiades estan escrites a diferents membres de la família, o a criats i servidors d'aquesta, i els temes de què tracten fan referència als assumptes familiars i domèstics, relacionats amb el seu patrimoni i la seva vida íntima.

Es decir, buena parte de la valía de estos documentos radican en su carácter íntimo y familiar que bien pueden extrapolarse a otras mujeres de su época. Hipólita tuvo dos hijos pero el primero de ellos, Gaspar, falleció cuando apenas era un niño. De manera que la relación entre madre e hija fue, si cabe, más férrea. 

 Cuando su esposo murió, Hipòlita se convirtió en una viuda rica y poderosa, beneficiaria de un extenso patrimonio en Cataluña: el castillo de Castellví de Rosanes, la baronía y el palacio de Martorell, la torre de los Crossos, la torre de Santa Llúcia, las parroquias de Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç de Castellbisbal y Sant Pere de Abrera, entre otras propiedades.

Estefania, única hija de este matrimonio, se casó con Juan de Zuñiga y Avellaneda, miembro de la corte de Carlos V y preceptor del futuro Felipe II. Ella se fue a vivir a una corte, alejándose de las posesiones de Cataluña e iniciándose entonces un proceso irreversible de “castellanización” de la familia. Fue entonces cuando madre e hija comenzaron con este intercambio de cartas que la primera empezaría a firmar como “la trista comtessa de Palamós”. Así resumía Maite Guisado la importancia de este estudio:

És evident la importància que té un epistolari d'aquestes característiques de cara a possibles estudis filològics i literaris, històrics i culturals, atès que ambdues dones pertanyen a un grup familiar que és il·lustratiu del pas de la societat feudal a la societat cortesana, i la seva història respon a l'evolució general de les classes aristocràtiques del país.

Pero además de ese valor social hay otro fundamental que tiene que ver con la lengua en la que está escrita esta correspondencia:

És innegable el valor lingüístic d'aquest epistolari, per tal com constitueix una mostra del català de la primera meitat del segle XVI. La llengua en què estan escrites les cartes és la que es parla en aquella època; es tracta d'una llengua viva, amb les seves expressions i frases fetes, amb un lèxic d'alló més variat, amb dialectalismes, castellanismes i arcaismes, que ens permet també estudiar abastamente -gràcies a l'ampli volum de cartes conservades- les grafies, la fonètica i la morfosintaxi, i que ens concedeix el privilegi de poder comparar els diferents estils i influències entre l'epistolari de la mare i de la filla.

Y, por último, el propio funcionamiento del correo de la época da buena cuenta de su cualidad casi artesanal: 

Les cartes les duien dos tipus de persones, unes que s'hi dedicaven, anomenades portadors, i unes altres que, tot fent el viatge cap al lloc del destinatari i, coneixent aqeuest o l'emissari, es prestaven a fer l'encàrrec: “Aprés vos he tornat a scriure per uns hòmens de Marthorell que eren venguts a negociar ab mi”.

Hipòlita nunca se volvió a casar y, tal y como cuentan las crónicas, se convirtió en una excelente negociadora, en una mujer influeyente en la sociedad de su tiempo, en una mujer de negocios. Todo ello sin abandonar nunca su papel de madre, abuela y, ante todo, de mujer con opinión y formación propias que hablaba de temas tan diversos como la moral, la religión, el matrimonio o la alimentación. Después de un breve paso por València tras hacerse con la baronía de Riba-Roja del Túria, Hipòlita vuelve a Barcelona para dedicarse al ámbito textil. Ya en 1540 se marchará a Madrid para vivir en la corte del rey, con su hija y sus nietos, disfrutando de una tranquila vida familiar hasta su muerte en 1546. 

Noticias relacionadas

next