Javier Usó (Frutínter): "La filosofia és créixer, créixer i créixer; enguany facturarem un 8 o un 10% més"

CASTELLÓ. Javier Usó (les Alqueries, 1961) dirigeix, des de fa dècades, una de les empreses citrícoles més pròsperes de Castelló i la Comunitat Valenciana. Només acabar la carrera, este enginyer agrònom va entrar a treballar en l'empresa familiar, Frutínter, i des de llavors va anar assolint més responsabilitats, fins a arribar a la gerència. Al davant d'esta empresa nascuda en les Alqueries en els anys 50, i que en la campanya 2017/2018 va arribar a facturar 114 milions d'euros, amb el 75% en el mercat nacional, Usó repassa per a Castellón Plaza com ha afectat la crisi del coronavirus i quines són les expectatives de la companyia per a tancar la temporada actual. 

-El coronavirus ha sotmés el món a una crisi social i econòmica com no es coneixia. Com està afectant Frutínter?
-La incidència del Coronavirus afecta la tasca que desenvolupem donat que hem de prendre mesures molt agressives i particulars per a poder treballar amb seguretat i acomplint les normatives que ens dona l’estat. En els magatzems hem hagut de passar a fer confeccions on el personal puga estar a 2 metres de distància l'u de l’altre, perdent així les confeccions amb valor afegit dels encaixats i les línies prèmium. Al camp tenim el problema de la mobilitat de les quadrilles per a arribar i poder collir; a les oficines fem torns per a poder cobrir el dia, i a més a més, algú de nosaltres ha de teletreballar. En aquestes circumstàncies, l'empresa té que donar molt de suport psicològic als treballadors per a que afronten la situació, i al mateix temps ha de reconéixer l'esforç que s'està fent des de la plantilla. Hi ha que tindre en compte que tot açò s'ha d'implementar amb una pujada del consum per part de la població, el que ha fet que grans cadenes i clients augmenten les comandes. Anem al dia.

"AMB EL CORONAVIRUS, L'EMPRESA TÉ QUE DONAR MOLT DE SUPORT PSICOLÒGIC AL TREBALLADOR I S'HA DE RECONèIXER L'ESFORÇ QUE ESTE ESTÀ FENT"

-Respecte a la campanya citrícola en la Comunitat, que encara la recta final, pot tindre un impacte gran?
-Si clar, la campanya acabarà abans d'hora, igual quatre setmanes abans, a causa de la gran demanda de cítrics. Les pluges també estan incidint molt en aquesta fase final.

-Quins efectes pot tindre esta crisi, una vegada s'acabe, sobre Frutínter i la resta d’empreses citrícoles?
-Efectes hi haurà de totes les maneres, positius i negatius. En positiu, es coneixerà la vàlua d'aquest sector en moments de crisi, proveint a la població d'aliments i mantenint part de l'economia del país. Fins que no s'acabe el virus, no crec que ningú puga dir com afectarà a llarg termini. Els moviments del Govern són determinants per a l'economia i d'ells dependran moltes empreses.

-Vosaltres sou una de les companyies que més innoveu del sector agrari i este és un dels aspectes que es troba a faltar en l'agricultura de Castelló i de la Comunitat Valenciana...
-Aixina és. Nosaltres tenim l'òptica de saber que, encara que estem en una de les millors zones del món per a produir cítrics per a consum en fresc, el món evoluciona molt de pressa i hem de fer alguna cosa. Els esquemes i fórmules de fa deu o quinze anys ja no valen, s'ha de progressar. La citricultura nostra és diferent de la de la resta del món. I tot el món s'espavila: si tenen les taronges roïnes, en poc de temps les faran bones. Per això nosaltres hem d'anar davant. Una manera és dedicar algun recurs a millorar. Ara està de moda el fet de ser sostenible i des de la Universitat Politècnica de València ens van plantejar la possibilitat d'esta càtedra Frutínter. És qüestió de dedicar-li recursos i temps i vam acceptar. No som una ONG però sabem que això va en bé de la comunitat. 

-I de la supervivència de l'empresa...
-Efectivament. 

-Quina part dels ingressos dediqueu a innovació?
-Ara estarem al voltant del 0,1%. Som una família que som tots universitaris i hem tingut més accessible accedir a la tecnologia del que treballem gràcies als contactes que hem fet. Es va fer la càtedra, que durava tres anys, però si els resultats es confirmen, que ho estan, és una llàstima deixar-ho. Si déu vol, estarem ahí...

"hEM D'EVOLUCIONAR, HEM D'ANAR A GRANS FINQUES PER A PRODUIR EL QUE TOCA I EN EL MOMENT QUE TOCA"

-Com veus la citricultura en Castelló? Tot el món parla que s'ha de fer un canvi molt gran...
-Comparant-la amb la citricultura de la resta del món i amb tota la globalització que hi ha, o evolucionem i oblidem els antics esquemes de la petita explotació de molta qualitat, i passem a ser grans explotacions amb la qualitat que tenim, o ho tenim complicat. Els cítrics tenen tres pates: producció, manipulació i comercialització. La comercialització és perfecta: els valencians som els que hem sabut vendre taronges fora de casa; la manipulació són tecnologies industrials a les quals tens accés sempre; però en producció fallem i hem d'evolucionar. Hem d'anar a grans finques productives per a produir el que toca i en el moment que toca.

-Vosaltres ja ho esteu fent: gran part de la vostra facturació prové de finques pròpies...
-Efectivament, entre la nostra i la de l'agrupació de llauradors que tenim al voltant, estarem al voltant del 20 o 25% dels cítrics que venem.

-Amb eixe volum de fruita vos assegureu un subministrament i esteu creixent tots els anys. Fins i tot la campanya passada, que va ser molt roín, vau tindre xifres de facturació molt bones. És així?
-Sí. A l'equip de Frutinter sempre li dic: hem de créixer. Perquè l'èxit està a créixer. Ens hem de fer grans; si som mitjanets o menuts no som ningú. Hem d'apuntar en eixa direcció. L'objectiu és créixer des del punt de vista sostenible, però no només des del punt de vista ecològic, sinó econòmic també, sobretot per al productor, que és al que hem de mimar d'alguna manera. 

-I enguany quant espereu créixer?
-Enguany, donada la conjuntura agronòmica, ja que ha sigut un any de collites molt curtes, aspirem a mantindre el volum, però en facturació calcule que creixerem al voltant d'un 8 o un 10%. 

-Amb això abastireu un nou rècord de facturació...
-El target és créixer i per a una empresa com la nostra no val has manipulat tants quilos més; però com enguany no hi havia producte, si mantenim els kilos ja em done per content. 

"sI HAGUERA HAGUT UN 15 O 20% MÉS DE CLEMENULES... S'HA NOTAT QUE ELS MERCATS ESTAVEN GANOSOS" 

-Sempre diuen que sobren clemenules, però esta campanya si hi hagueren hagut més, se n'hagueren venut totes...
-Francament, si hi haguera hagut un 15 o 20% més, no haguera caigut un 20% el preu, crec, perquè s'ha notat que els mercats estaven ganosos, ganosos... Ha sigut una llàstima que no hi haja hagut més, perquè al final es tracta de maximitzar la renda del productor. 

-Dos preguntes de fora. Amenaces o no? No sé com les veus. La primera: Sudàfrica.
-És una producció complementària a la nostra i si nosaltres volem estar en la venda de cítrics durant tot l'any, d'alguna manera ens ajuda. La infraestructura comercial d'exportació la té el comercialitzador espanyol. En Europa, qualsevol supermercat que vulga comprar cítrics, a algun espanyol o altre escoltarà. Si haguérem tingut la suficient força per a fer que tota la producció que no siga d'Espanya haja de passar per ací, pels ports, magatzems, transportistes..., això haguera generat un valor afegit ací brutal. Quin és el risc? Que el que entre, ha d'entrar controlat, perquè si no, ens podem carregar l'agricultura local. Si això ho tinguérem controlat: que vinguen totes pels ports espanyols, i si són valencians millor encara, perquè els magatzems, la infraestructura exportadora està ací. Que no vinga un holandés a oferir-me taronges; no, soc jo qui li les té que oferir. M'és igual que siga en agost, en novembre o març: escolta, ací quan vullgues taronges parla amb nosaltres. 

-I l'altra: des d'abril no es pot utilitzar metil clorpirifos, el que és un problema; però la Unió Europea també ha prohibit l'arribada de fruita de fora, a partir d'octubre, que estiga tractada amb eixe principi actiu. Això és molt important per a vosaltres?
-Ja hi ha països, com Dinamarca, que des de l'1 de gener ha dit que no vol sentir parlar de clorpirifos. És un problema. Algú s'ha precipitat perquè no hi ha un pla B per al llaurador. I el malestar, amb raó, és eixe.