Hoy es 22 de diciembre

PUNT DE FUGA / OPINIÓN

Lleialtat al Botànic

27/11/2020 - 

Acabe d’arribar a casa des de Les Corts Valencianes dispossat a escriure a tota presa aquest article. Vaig tard, era inevitable. Portem uns dies de molta feina amb la negociació dels Pressupostos de la Generalitat. A les 14:30 finalitzava el termini per a presentar esmenes parcials. Com no, hem apurat el termini. Hem presentat un bon cabaset d’esmenes, això si, totes signades pels tres grups parlamentaris que sustentem el govern. A l’hora de la veritat, el Botànic segueix arribant a acords. 

En aquestes setmanes de soroll per les disensions al si del govern valencià, cal posar-ho en valor. No hi ha llei més important que els pressupostos, ni pressupostos més importants que els del proper any. Els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2021 s’aprovaran en temps i forma, mentrestant en la Comunitat de Madrid, el govern de Díaz Ayuso va haver de prorrogar els pressupostos de l’any passat i fins ara ha sigut incapaç de presentar els comptes del proper exercici. És a dir que Madrid entrarà en 2021 amb els pressupostos de 2019 enmig de la pitjor crisi que han hagut de gestionar mai els governs autonòmics. Per tant, afirmar que el govern valencià s’està madrilenyitzant és, com a poc, precipitat. Afortunadament, el to i les formes de la política valenciana segueixen sent marcadament diferents dels de la política madrilenya. Ara bé, no pretenc passar per alt l’elefant enmig de l’habitació, ni negar el que resulta obvi a aquestes altures. És cert que durant les darreres setmanes s’han exhibit públicament crítiques i discussions entre membres dels partits que conformen el govern del Botànic. 

Arribats a aquest punt potser em correspondria relativitzar el que ha estat passant, minimitzar la seua rellevància i recordar que, finalment, és molt més el què ens uneix que el què ens separa. No vaig per ahí. Tot i que Unides Podem no ha estat en el centre d’algunes de les darreres polèmiques, seria poc honest tractar de situar-nos per damunt d’elles i donar lliçons a ningú. El Botànic és un govern de coalició format per tres forces polítiques diferenciables i diferenciades. És evident que les diferències existeixen i que aquestes de tant en tant acaben traduint-se en debats i discussions de menor o major intensitat.

Ara bé, la bombolla institucional pot fer que alguns perden ràpidament de vista el context en el que ens trobem, enormement complicat no només en la seua vesant sanitària sinó social i econòmica. Estem en una recesió que està tornant a fer escalar l’atur, reduïnt la renda disponible de moltes families fins a abocar-les a la misèria i provocant que bona part de les empreses valencianes estiguen en risc de fallida. Els valencians no estan per a tonteries. La confiança de la gent en les institucions penja d’un fil cada dia més prim. Per tant, tot el que fem i el que deixem de fer s’ha de fer sense perdre de vista aquest quadre general.

Abans deia que Unides Podem no ha estat en el centre d’algunes polèmiques però això vol dir que si que ha estat en el centre d’algunes altres. Recentment en la tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat, ha generat controversia l’esmena presentada per Unides Podem junt a ERC i Bildu per a aturar els desnonaments. Poc abans va haver discussió en el Botànic per la reforma fiscal plantejada per Unides Podem que finalment va ser acordada tot i les reserves prèvies del PSOE íntimament vinculades al seu enteniment amb Ciudadanos.

Per tant, no podem pretendre que totes les divergències entre els partits d’un mateix govern es queden sempre entre les quatre pareds d’un consell de govern. Ara bé, si que hem de ser és molt cautelosos en quines d’aquestes divergències poden plantejar-se públicament. No és el mateix l’espectacle públic de dos partits enfrascats en una lluita de poder que treure a la llum un debat sobre les mesures que ha d’aprovar el govern per a que la gent puga fer pressió i contrarrestrar l’influència de lobbies i grups molt poderosos que sempre actuen a l’ombra però que sempre estan presents.

Reclamar que els representants d’un govern respecten els espais de deliberació i la distribució de rols acordada entre els partits del govern és lícit. Reclamar que es complisca el programa de govern subscrit per aquestos mateixos partits també ho és. A fi de comptes, en els dos casos es tracta del mateix, de lleialtat al Botànic.

Noticias relacionadas

next