Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

entre el documental i la ficció

Marta Negre i Virgina García del Pino duen les seues reflexions audiovisuals a Sessió Contínua

17/02/2020 - 

CASTELLÓ. El cicle 'Sessió contínua', organitzat per l’Associació Cultural Sessió Contínua i l’Aula de Cinema i Creació Juvenil del Servei d’Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I, es reprèn dijous 20 de febrer, a les 19.30 hores, al Menador espai cultural amb dues projeccions i un col·loqui amb les seues autores. 

En aquesta ocasió, es projectaran peces audiovisuals de l’artista Marta Negre, en les què articula relats a través del registre d’imatges i reflexiona sobre l’influx de certs paradigmes de pensament en la societat. Amb un marcat caràcter experimental, el seu treball vol abordar la crisi de la identitat contemporània a partir de la crisis del pensament modern, revisitant i generant noves relectures d’autores i autors a través d’una narrativa audiovisual contemporània.

D'altra banda, Espacio simétrico de Virginia García del Pino és una pel·lícula simètrica, entre el documental i la ficció, el cine i el vídeo, el femení i el masculí; que parla de l’espai comú entre una dona desconsolada per la seua malaltia i un astronauta decidit a participar en el primer viatge amb tripulació a Mart. La pel·lícula mostra com les seues vides recorren un espai que guarda, en certa manera, una simetria. Ambdós conversen amb la realitzadora que intenta indagar sobre els límits de l’ésser humà, i les seues pròpies limitacions a l’hora de fer una pel·lícula.

Marta Negre

Marta Negre és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Jaume I (1999-2004) i màster en Arts Gràfiques (2007-2009) per la Universitat Politècnica de València. Les seues càpsules audiovisuals sobre pensament han sigut exhibides en Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, IVAM Institut Valencià d’Art Modern, CCCC Centre del Carme Cultura Contemporània, MuVIM Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, Centre Cultural Les Cigarreres d’Alacant, Museu de Belles Arts de Castelló, Drassanes de València, Filmoteca de València, Festival Intramurs, Nit de l’Art de Castelló, Cines Aragón, À Punt TV, Galeria Octubre de la Universitat Jaume I, CCMZ de Benicàssim, Museu Boca del Calvari Benidorm, Museu Casa Polo de Vila-real, Galeria Óscar Vázquez Chambó de València, Universitat Politècnica de València i pròximament en MAC – Mataró Art Contemporani.

Com a dissenyadora gràfica compta amb 15 anys d’experiència en l’àmbit de la cultura i l’educació, especialitzant-se en creativitat, direcció d’art, disseny gràfic, il·lustració i editorial. Ha realitzat projectes gràfics per a la Generalitat Valenciana, l’Institut Valencià de Cultura, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat Jaume I, Cefire, Ajuntament de Castelló de la Plana, Ajuntament de Benicàssim, Ajuntament de Rocafort, València Pensa, Fundació Nexe, Dacsa Produccions, la Ravalera Teatre, i Cia Xangó, entre altres.

Virginia García del Pino

Virginia García del Pino (Barcelona, 1966) és directora de cine de no ficció i directora de projectes del màster de Documental Creatiu de la UAB. Després de llicenciar-se en Belles Arts, la seua producció com a videoartista l’acosta al gènere documental. El 2008 rep diversos guardons per Lo que tú dices que soy, documental que li obri les portes a nombrosos festivals internacionals de cine i forma part del programa de cine experimental Del éxtasis al arrebato, 50 años del otro cine español, que ha itinerat pels principals museus i filmoteques d’Europa, els Estats Units i Amèrica Llatina. El 2009 realitza Mi hermana y yo, pel·lícula melodramàtica que va participar en Punto de Vista, FID Marsella y Rencontres Internationales, entre altres festivals destacats i s’ha mostrat en Anthology Film Archives de Nova York dins del programa Spanish Non Fiction.

Refrescant i nova en el seu ús del Súper 8 en Espacio simétrico (2010), un treball l’optimisme del qual no deixa de surar sobre un inquietant fons tràgic com també ocorre en la resta de tots els seus treballs. La seua última producció, El jurado, és el seu primer llargmetratge i ha sigut seleccionada en Distrital Festival de Mèxic i en Fidmarseille.


Noticias relacionadas

next