Omplir la cistella sense xafar el supermercat: és hora de parlar de sobirania alimentària?

CASTELLÓ. Ara que s'ha instal·lat la crisi climàtica a l'agenda mediàtica, els supermercats ofereixen bosses de cartó, proliferen els nous models de vehicles elèctrics i els xampinyons ja no venen en safata de poliespan. Però menjem maracujà, albergínies a desembre, cireres a setembre o taronges tot l'any; per no parlar-ne dels 'famosos' ultraprocessats. A més, hi ha dades que il·lustren la situació alarmant de despeses, i és que sols a Espanya es malgasten cada any 7,7 milions de tones d'aliments. Però, més enllà de tindre quatre poals diferents per al fem, és possible consumir d'una forma sostenible?

El grup de consum Margalló de Castelló és una prova que existeixen alternatives als canals de distribució i consum convencionals. En compte d'acudir al supermercat de torn, des de fa 9 anys, cada dijous, un grup d'aproximadament quaranta persones es reuneixen a l'espai La Verduleria per a arreplegar la seua cistella setmanal, un recull de productes ecològics, de temporada, de proximitat i obtinguts de productors locals. "El que fem és substituir la tasca del distribuïdor (els supermercats), obtenim els mateixos productes però mitjançant un canal socialment més just", explica Héctor Lecha un dels integrants del grup.

"Volem combatre la idea de que consumir ecològic és car, al contrari, si és de productes locals és molt més barat"

Aquesta iniciativa -conten els seus integrants- va més enllà de comprar i oblidar-te, suposa una implicació i una relació directa amb els productors. "Un dels criteris principals del grup de consum és ser conscient del que costen els productes, que el preu que paguem siga just per als productors". A més, des d'aquest col·lectiu posen l'accent en "combatre la idea de que consumir ecològic és car, al contrari si és de productes locals és molt més barat que alguns productes que empren molts químics". Una altra de les pates fonamentals en les quals es recolza aquesta manera de consumir radica en la labor pedagògica,"existeix un compromís amb el procés productiu, de vegades els productors ens demanen ajuda o organitzem visites als cultius, de tal manera que coneixem de primera mà d'on ve el producte que anem a consumir".

Begoña Dupuy és productora de pa i membre del grup de consum, i assegura que des de la seua part "no hi ha una voluntat d'enriquir-se sinó de viure dignament i rebre una recompensa no sols monetària, sinó de creure en un món més social, més just, més lliure". "El que aconseguim a través del grup de consum és que petites iniciatives puguen dedicar-se a cultivar la terra, a fer pa, a criar gallines per a obtenir ous, perquè saben que hi ha un grup de gent que comprarà i consumirà els seus productes directament" expliquen.

La raó de ser d'aquests grups radica en l'autogestió, i per tant no aspiren a guanyar més membres sinó a teixir una xarxa de petits grups per tot arreu.

Sobirania alimentària

Per la seua banda Sergi Salvador considera que és necessari un nou model alimentari més apegat al territori i més sostenible basat en el concepte de sobirania alimentària, és a dir, el dret de cada territori d'autoabastir-se i gestionar les seves polítiques agràries.

"La verduleria està al costat del Corte Inglés, i suposa una representació molt gràfica del que són dos models de consumir totalment contraposats" explica Sergi, que assegura que en el seu model de consum, no hi ha despeses i que la planificació és un dels elements clau. "És una forma més humana de produir i consumir", afirma Begoña Dupuy. Els membres del grup de consum destaquen que aquestes iniciatives el que aconsegueixen és, "fer comunitat en una societat d'individualisme".

"El grup porta 8 anys i continua funcionant. És una prova de que és possible consumir d'una altra forma", conclou un dels membres.