Un far dissenyat per a recrear un passeig vertical

CASTELLÓ. El naixement del far de Nules no va ser un esdeveniment aïllat en el temps. Fou en 1988 quan l'arquitecta Blanca Lleó va escollir aquest municipi de Castelló en mig d'un concurs nacional que demanava construir fars per tot el país. L'entrada a la Unió Europea obligava la costa espanyola a tenir més senyals marítims i per primera volta es va deixar que els i les arquitectes es posaren al capdavant d'aquest requeriment.

D'entre totes les costes, aquesta arquitecta madrilenya va escollir la de Nules. El perquè, Lleó explica que el que li va cridar molt l'atenció va ser que fora un poble amb 300 metres de costa i amb un nucli de població molt estacional a l'estiu. Tant de bo, segons l'arquitecta, "li faltava eixe punt referencial d'un espai públic", que el far molt bé podia cobrir. Més enllà d'una solució tècnica per a la navegació, es volia doncs que aquesta construcció fora un punt de referència per als veïns de la mar i que s'integrara amb la façana tradicional de 'Les casetes'.

Així, el pasat mes de juliol, l’arquitecta va visitar Nules per compartir amb arquitectes, investigadors i societat el valor del mateix a la 'Jornada d'Arquitectura i Paisatge. Patrimoni marítim-portuari en la costa de Castelló. El Far de Platges de Nules', i en el qual va quedar patent l’importancia del coneixement i valor del paisatge. 

La construcció del far de Nules va ser especialment ràpida. En 15 dies i 15 nits es va tirar endavant. I tot i que, en un primer moment es va projectar un ascensor per recórrer i fer accesible la torre-mirador de dalt a baix, aquest es va incloure pero finalment mai va arribar a funcionar amb la degradació que alló comporta. També, es va crear un xicotet balcó que permetia arrimar-se a la mar. "Volíem aconseguir una visió 360º de la costa i els tarongers. Treure el cap és un moment emocionant en cada eslavó de la seqüència. A més, construir un far no és com construir un edifici en mig d'una avinguda o una plaça. Ací tots els punts de vista són interessants i importants. No podia haver-hi una façana principal, aquesta va en totes les direccions", assegura Lleó.

L'arquitecta va concebre el far de Nules com si fos un passeig vertical. Com més alt pujares més bé podies apreciar la brisa i les vistes del litoral mediterrani, amb la seua marjaleria, la seua citricultura i la seua Serra Espadà. Una espècie de passeig marítim en altura que podia servir com a mirador. "La idea era poder apreciar el paisatge com si fórem aus", explica Lleó qui volia que el seu projecte no quedara limitat a uns plànols, sinó que anara molt més enllà, creant tota una vida a partir de l'edifici.

Un somni que el poble espera fer realitat

Tant de bo, aquest desig d'aconseguir una arquitectura que siga part directa del paisatge, va quedar frustrat. Actualment, el far de Nules no està obert al públic. "Tot i que vam posar baranes, hi havia un cert rebuig a fer els fars visitables. Mentre que ara, precisament el que es vol és dotar-los de contingut, convertir-los en restaurants o en hotels rurals. Açò és així, perquè els fars ja no tenen el mateix sentit que abans, no tenen eixe component tan tècnic perquè hi ha llanternes amb molta autonomia. Per això es busca dotar-los de contingut", exposa l'arquitecta, que remarca que aquest "ja en tenia".

En molt poques ocasions s'ha pogut recórrer el far i sempre gracies a l’insistencia de l'Associació de Veïns de la Mar de Nules i l'Associació Poseidon, per això des de 'Platges de Nules. Moviment-Associació per la defensa del patrimoni cultural i natural' han sol·licitat a l’Autoritat Portuaria de Castelló i a l'Ajuntament de Nules que es puguen organitzar visites guiades i didàctiques, que es "culturitze l'edifici". "Esperem poder anunciar les visites guiades proximament. L’Autoritat Portuaria de Castelló ha mostrat la voluntat de posar-ho en marxa, de la mateixa forma que l’Ajuntament. Hem oferit la nostra total dispossició per fer-ho posible el més pronte possible i organitzar un passeig vertical amb coneixement de la nostra identitat com a poble", explica Manel Alagarda, membre de l'Associació President del moviment Platges de Nules. 

L'objectiu és doncs poder reobrir el far uns dies especials a l'any, però també donar continuïtat a la part de baix, integrant-lo, com Blanca Lleó va projectar, en el seu paisatge. 

La zona del far, que es va projectar com una plaça pública, així ho volia ser. Tant de bo, tampoc aquesta es va construir en el moment d’alçar el far i és per això que ara es vol possar damunt la taula i completar l’entorn amb un edifici iconic tant pels veïns com visitants. "Ens necessari repensar l’espai del far, crear un passeig-plaça cultural per al poble", afirma Alargarda, qui a més explica que en aquesta zona, en plena Guerra Civil, va haver-hi un camp de concentració. "Instem a investigar l’espai i projectar una excavació arqueològica que permeta saber què hi ha."

L'alteració de la costa

Des de fa molt de temps Nules demana la regeneració de la seua costa, així com la protecció de la seua platja i del conjunt del litoral sud de Castelló, és a dir, de les costes també de Moncofa, Xilxes i Almenara, tal com va quedar patent al conegut 'Estudi de Cantabria' de 2015. Ho fa perquè des de fa 90 anys totes aquestes localitats estan sofrint l'avançament del mar degut a la perdua de sediments, principalment bloquejats al nord del Port de Borriana. Un depassament que en Nules ha provocat que desapareguen 150 metres de terra i que afecta destruint les Zones Especials de Conservació (ZEC) enmarcades a la Xarxa 20 per la Unió Europea.

"En el futur algun investigador contarà que a finals del segle XX es va construir a Nules un far projectat per l'arquitecta Blanca Lleó. El meu desig és que quan aquest investigador del futur alce la mirada enfront del mar i la contemple, que el temps no ens condemne. Com en el cas de la Torre de Beniesma, que ja són ruïnes nostàlgiques baix del mar", sentenciava a principis d'agost Miguel Ángel Sanz Julià, tècnic de Turisme i investigador del patrimoni i membre de Platges de Nules.  

Els i les veïnes Nules demanen, per això, canvis i actuacions que recuperen i protegisquen la seua costa. "Que ciutat memòria no acabe devorada per la ciutat ficció" tal com señalaba l’arquitecte Manuel Miralles.