Página del periodista

Vicent Baydal

Vicent Baydal (València, 1979) és editor, historiador i cronista de la ciutat de València. Ha publicat, entre altres llibres, Els valencians, des de quan són valencians?València no s'acaba mai, Del Sénia al Segura. Breu història dels valencians i Matèria de València. Twitter: @vicentbaydal

octubre

ENTRECUIX

Margarida i Joan: un amor tràgic entre les parets del Real

Por  - 

La noble Margarida de Prades (1389-1430), descendent dels comtes de Prades, els vescomtes de Cabrera i els barons d’Entença, fou casada en 1409 amb l’obés, major i devot rei Martí l’Humà per tal d’intentar engendrar un fill que donara continuïtat a la dinastia aragonesa; una mampresa finalment frustrada. Anys més tard, ja viuda, Margarida es casà amb el cavaller valencià Joan de Vilaragut al palau del Real de València, però en secret, per tal de no perdre les rendes que rebia de la Corona com a antiga reina. És una història que l’investigador Abel Soler narra amb tota classe de detalls de l’època, en un llibre que vorà la llum d’ací a uns mesos

agosto

noviembre

orígens

Jemima Fabienne Cravan Lloyd, el minotaure que trobà la felicitat a Aspen

Por  - 

Fabienne Lloyd (Londres, 1919 - Aspen, 1997) encarnà sobre la Terra l’enorme bellesa dels seus progenitors, Arthur Cravan i Mina Loy, dos personatges de culte de les avantguardes del segle XX. Però, a diferència d’ells, decidí dur una plàcida vida a 2.400 metres d’altitud, entre les boscoses muntanyes de l’apartat comtat de Pitkin, a l’estat nord-americà de Colorado

poesIa

Mina Loy, l’avantguarda feta versos

Por  - 

Tot i que la sensació de pèrdua del seu estimat Arthur Cravan ocupà un lloc fonamental en la seua vida, l’anglesa Mina Loy (Londres, 1882 - Aspen, 1966) fou moltíssim més que la viuda d’un mite. Pintora, poeta, dissenyadora i nexe d’unió entre les avantguardes artístiques i literàries d’Europa i els Estats Units, la seua és una de les veus fonamentals de la poesia modernista i feminista del segle XX

septiembre

art

Dubón, l’artista que pintà la modernitat amb rostre de dona

Por  - 

Lluís Dubón Portalés (1892-1953) és un altre dels grans artistes valencians del primer terç del segle XX oblidats a causa del trauma brutal que representà el franquisme. De l’impressionisme al modernisme, l’art nouveau i l’art déco, tingué un leitmotiv al llarg de la seua trajectòria artística: la dona, i especialment la dona valenciana, com a símbol i al·legoria de la força, la modernitat i la plena llibertat

noviembre

CASTELLÓ

La Plana, una comarca de viles belles i ben edificades

Por  - 

Inspirant-se en la Grècia clàssica, el teòleg Francesc Eiximenis afirmava que una ciutat, per tal que fora “bella e bé edificada”, havia de tindre planta quadrangular. Però en el cas del regne medieval de València, fundat sobre l’herència d’al-Àndalus, d’urbanisme espontani, orgànic i enrevessat, pensem moltes vegades que no hi havia nuclis així. Tanmateix, els exemples reiterats de la comarca de la Plana mostren el contrari: també ací es bastiren viles planificades rectilínies i regulars.

entrevista

Abel Soler: "El Curial és l’esclavó perdut del Segle d’Or valencià"

Por  - 

Tots ens hem acostat alguna vegada a les aventures del Tirant narrades per Joanot Martorell o als versos d’amor i de mort escrits per Ausias March. I a la història cavalleresca, cortesana i humanista del Curial e Güelfa composta per Enyego d’Àvalos? Algú sabia, de fet, qui era Enyego d’Àvalos? Les recerques d’Abel Soler han permés atribuir-li’n l’autoria i fer una nova lectura d’un clàssic que, sens dubte, esdevindrà tot un referent per als valencians. Parlem amb ell per tal que ens explique les claus de l’obra i el seu context

Literatura

Enyego d’Àvalos: De l’exili a la glòria (c. 1414-1484)

Por  - 

El seu és ara un altre nom a afegir a l’extensa nòmina d’excelsos lletraferits del Segle d’Or valencià, junt amb Ausias March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella o Isabel de Villena. Però qui va ser el cavaller i noble castellà Enyego d’Àvalos? Quina relació va tindre amb València i els valencians? Com i per què va escriure aquella secreta novel·la que va romandre inèdita fins al segle XX? En resseguim les seues passes, extretes a la llum per les recerques d’Abel Soler, a través d’una apassionant i intensa trajectòria vital que va de Toledo a Nàpols, passant per València, Gènova, Florència o Milà. 

junio

història

Jaume I, literalitat o metàfora?

Por  - 

Ací i allà s’alcen veus tractant de censurar comportaments del passat remot, siguen relatius a les massacres hispàniques a la península Ibèrica i Amèrica o a les barbaritats comeses per molts altres pobles dominadors arreu del món. Com reaccionar davant d’aquells esdeveniments de fa centúries? Evidentment, la negació frontal o la dulcificació justificadora no són en absolut una resposta. Però tampoc el refús simplista i barroer fet des de la materialitat contemporània. En el nou llibre de Vicent Baydal, Del Sénia al Segura: una nova història dels valencians (Drassana, 2018), es tracten estes i altres disquisicions en clau de divulgació.

octubre