CASTELLÓ. L'Escola Valenciana i Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló reprenen aquest dissabte 20 de novembre els itineraris per la història i les construccions a Castelló i els termes municipals. L'itinerari començarà a les 10 del matí a la plaça d'Hernán Cortés i recorrerà els carrers de Pescadors, Caçadors, el Pes de la Farina, plaça Major, Cavallers, Antonio Maura, Moreria, Amunt i d'Enming.
Entre altres es visualitzaran fragments de la muralla (s- XIII) a la placeta d'Hernán Cortés i de la torre del Migdia (s.XIV-XVII), fragments medievals a Santa Maria, la Llotja, restes de palaus, la torre de sant Pere (s.XIV), el forn del Canyaret (s. XIV), la juderia i ermites vilatanes.
La vila de Castelló, nascuda al segle XIII, ha experimentat construccions i reconstruccions, amb episodis intermèdies de destrucció i d'enderrocament de les eues estructures urbanes que l'han anat desconfigurant i fent desaparèixer bona part dels vestigis del seu passat. Tot i això la ciutat encara disposa d'espais, edificis i restes representatives de cadascuna de les etapes històriques que ha viscut des de la seua fundació en 1239.
Castelló es una vila que creix començat el segle XVI fins el XVIII, fenomen que és evident als ravals. Les cases, fins aleshores d'una planta comencen a guanyar-ne arribant a les tres altures en molts indrets. D'aquesta època són els balcons de fusta, cases com la cantonera de Mealla i de Cervantes -l'empedrat-, i els ràfecs de fusta i de rajola volada.
L'arquitecta valenciana Amanda Ramón-Constantí investiga una metodologia per modelitzar el comportament climàtic d’edificis i ciutats
Una casa on humans i gats arriben a totes les seues parts