Des del primer moment, la Cavalcada del Pregó que va concebre Manuel Segarra Ribés compta en la seua part històrica amb la representació de les milícies que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquesta del futur Regne de València. Era un paper exercit per soldats, en una escena de la primera postguerra que cada any rep una denominació. L’any 1950, cinc anys després d’aquell fundacional 1945, el nom atorgat és el de Guerreros del Pregó. Però eixe any hi ha 43 figurants en aquesta secció, entre els quals hi ha uns joves castellonencs aliens a la dotació militar de la plaça. Entre les fotografies d’Elias Gil Roca en aquella cavalcada de l’11 de març del 50, es pot veure la figura del Rei en Jaume a cavall, amb el fons del que en eixe moment es coneix popularment com les paretetes, part de la nova edificació que seria la seu del Govern Civil, ara Subdelegació del Govern.

L’interès despertat per la gran participació d’aquell any va fer pensar en la possibilitat de donar estabilitat i forma jurídica a aquella representació. És així com mesos després, el diumenge 5 de novembre, a l’esplanada de l’ermita de la Magdalena es produeix una reunió d’un grup d’homes -sota l’impuls de l’alcalde Carlos Fabra Andrés- que reben de l’Ajuntament i de la Junta Central de Festejos l’encàrrec de crear uns Estatuts per al col·lectiu. Com a primera providència, aquest rep el seu nom: Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Una missa i un vi espanyol segellen el compromís.

L’any següent, 1951, es donen els primers passos del grup, que mostra les seues ambicions. En els primers dies de l’any, dilluns 15 de gener, la sala de plens de l’Ajuntament de Castelló acull una reunió nocturna que serà la primera del seu Capítol General, amb l’objectiu de triar al Prohom, Clavaris i resta de càrrecs administratius, com resa la notícia que Mediterráneo publica la vespra. En eixa nit històrica es comptabilitzen ja 83 membres.

Des del principi, entre els seus fins assumeix “la conservació i recuperació de les tradicions de l’antic castellonenc Gremi dels Fadrins”, que segons va recollir el cronista Vicente Gimeno Michavila al seu llibre Los antiguos Gremios de Castellón era “la Societat que constituïen els oficials fadrins de tots els oficis gremials de la vila, que duia per títol Gremi dels oficials mossos del gloriós Sant Cristòfol”. L’objecte principal d’aquell grup, les arrels del qual parteixen del segle XVIII, és la celebració de “solemnes i sumptuoses festes” dedicades al Sant, cada mes de juliol. I és aquesta tradició la que recull la nova Germandat.

En els anys successius, la presència dels Cavallers cristians amb els seus tratges medievals es consolida a les mirades dels castellonencs mentre les festes de la Magdalena creixen amb la ciutat mateixa i es consoliden com les preeminents en el calendari. L’any 1957 se suma a l’activitat de la Germandat un dels seus actes senyers: nogensmenys que l’homenatge al Rei en Jaume al seu monument, que se celebra inicialment abans d’encetar-se el Pregó. Davant el bronze de l’escultor Viciano, es ret homenatge a la figura clau en la fundació de la vila de Castelló. Quasi dues dècades després, l’any 76 i de la mà d’Eduardo Aixa, l’acte passa al migdia de dissabte de matí, després de la primera mascletà, passant a ser ja part del programa oficial de festes.

Precisament 1976 té un protagonisme especial en aquesta història: és el primer any en què el Teatre Principal acull l’acte de proclamació de Na Violant i les seues Dones de Companya. També és un any decisiu per a un altre dels esdeveniments anuals més esperats per homes i dones de la Germandat: la Vetlla d’Armes. En aquest cas, cal esperar a la reconstrucció i posterior recuperació del culte a Sant Francesc de la Font al mes d’octubre de 1976, una fita de la que també enguany es compleix mig segle i que es commemorarà el pròxim 4 d’octubre. Inicialment, el porxo de l’ermita acull l’acte. Des de finals dels 80, la primera part esdevindrà més una cerimònia de caire íntim -flames a l’obscuritat i els juramentats tancats amb el capellà, resant- després de la qual es passa pel seminari Mater Dei, on es canta la Salve Popular de Lledó, que recorda la devoció mariana del Conqueridor. És part del camí que desemboca en l’acte públic a les portes de la Magdalena: la jura inclou la imposició al cavaller d’un nom dels acompanyants del rei en la conquesta, recollit a les Trobes de mossèn Jaume Febrer, escrites a finals del segle XVIII. Na Violant ajuda al cavaller a posar-se el cinturó i aquest besa la creu de la seua espasa i es vesteix amb la capa.

La preservació de les tradicions està en l’ADN de la Germandat. Als seus Estatuts, la primera finalitat recollida és “la defensa i conservació de les tradicions pairals de Castelló”. En aquest objectiu ha estat decisiu el paper del butlletí informatiu creat en 1983, que des de ben prompte va incloure continguts històrics, juntament amb la relació dels esdeveniments i novetats de l’agrupació durant l’any. És la Crònica dels Cavallers, que hui amb periodicitat anual continua donant fet de la vitalitat de la Germandat en la defensa dels seus valors.

Montpellier, Sevilla i sempre Hongria

Entre altres fites que deixen memòria indeleble a les biografies dels membres de la Germandat destaca el primer viatge oficial a l’occitana Montpellier, ciutat natal de Jaume I. En aquella ocasió, els Cavallers van representar a Castelló i van desfilar en una celebració de moros i cristians. Set anys després, l’Exposició Universal de Sevilla de 1992, el col·lectiu va brillar amb llum pròpia en desfilar solemnement des del pavelló de la Comunitat Valenciana al d’Hongria, on van ser objecte d’una recepció oficial i Na Violant -en aquella ocasió Bárbara Breva Valls- va oferir un parlament en què va destacar els vincles de la reina hongaresa amb els orígens de la vila de Castelló. Tot i que la Germandat també viatjaria a l’Expo de Lisboa sis anys després, el capítol de viatges amb major ressonància històrica es completa en 1994 amb la primera expedició a la terra de la segona esposa de Jaume I, en concret als Jocs Medievals de Visegrad, a la vora del Danubi. Allà quedarà per al record una peça ceràmica commemorativa als peus del monument dedicat a Bela IV, germà de Na Violant.

Al llarg del temps, com qualsevol societat, la Germandat ha tingut els seus daltabaixos. En temps de l’enyorat prohom Eduardo Mas, el nombre de socis va arribar al miler. Hui, més de 330 castellonencs mantenen la flama. Així ho confirma l’actual cronista de la Germandat, Jaume C. Vicent Aguilar, al seu torn fill de l’inoblidable i polifacètic Francesc Vicent Doménech, Quiquet de Castalia i Ximén d’En Carròs, en tant que cavaller. Perquè aquesta és una història de nissagues castellonenques, hereves simbòliques de les d’aquells senyors que ajudaren al Rei Conqueridor en aquells èxits militars.

Un altre motiu per a celebrar la trajectòria d’aquest col·lectiu fester, el més antic dels ens vinculats al Patronat Municipal de Festes, és una vitalitat demostrada repetidament i que ha donat molts fruits. Al seu interior s’han creat seccions com la Milícia Templària, la de Tambors i Bombos Desperta Ferro i l’Ordre Bellatora, constituïda en 2024 per nou sòcies de la Germandat. I del seu si han eixit col·lectius tan importants i significatius en les festes de Castelló com els Moros d’Alqueria, el grup de danses El Forcat, el Grup de Teatre Fadrell, l’Host del Castell Vell o la Confraria de Santa Maria Magdalena.

Però complir 75 anys és una fita, no un destí. Per això, tant els homes com les dones de la Germandat mantenen la il·lusió de nous projectes que engrandisquen la seua història. Entre ells, resta pendent un viatge a Esztergom (o Estrigonia), antiga capital hongaresa i ciutat natal de Na Violant. Mentre arriba el moment, continúen amb la tradició de dur i oferir -ara, cada dos anys- unes corones de llorer a les tombes de Na Violant i Jaume I, als monestirs de Vallbona de les Monges i a Poblet, en testimoni de gratitud i estima.

Memòria, tradició i llinatge d’honor són els pilars de la Germandat, enguany representats per Na Violant, Victoria Arcos Vicente, i les seues dones de companya: Na Eva, Michelle Valverde Puig; na Margarida, Itziar Ripollés Peláez; Na Provençala, Natalia Usó Prieto; Na Dolça, Claudia Ortiz de Zayas; Na Rama, Ainoa Barraza Serra i N’Ermengarda, Rosa Ribes Vilarroig. Són els noms propis representatius de l’entitat que hui comanda Héctor Prades Andreu -cavaller Ramon Perellós- com a Prohom. I són, també, la promesa de continuïtat d’una Germandat que compleix els seus primers tres quarts de segle i que mira al futur amb ambició. Perquè d’acord amb els seus Estatuts, continuarà perseguint “l’observació dels principis de l’honor cavalleresc del segle XIII que siguen compatibles amb la nostra actual societat, i la plena vigència per al nostre país dels principis de llibertat, justicia, solidaritat i igualtat”. El camí cap al centenari està traçat. Per la Mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol, Fadrell!