CASTELLÓ. En tan sols dos anys, Fades s'ha convertit en un dels projectes més disruptius de l'escena musical. Ferran Pi, Vicenç Calafell i Àngel Exojo -tres estudiants de Filologia Catalana que es van conéixer en la Universitat de les Illes Balears- han aconseguit resignificar la idea d'allò queer en el pop cantat en català. La seua proposta, que mescla pop, house i música urbana amb un ús deliberat de l'autotune, busca divertir, però també és una declaració política, una reivindicació de la diferència i un espai de llibertat en el qual el col·lectiu LGBTIQ+ es pot sentir representat.

Fades presentarà aquest pròxim 30 de gener en La Bohemia de Castelló, i un dia abans (el 29) en la sala 16 Toneladas de València, el seu segon disc Metallix. Un àlbum on demostren la seua evolució sonora i estètica respecte a Amigues i Autotune, i on confirmen a més la seua voluntat de "glamuritzar" la cultura pop sense desconnectar-la de les seues arrels.

En una entrevista amb Castellón Plaza, Vicenç Calafell aprofundeix en aquest concepte i també en el seu projecte, el qual té una càrrega simbòlica molt potent. Sols pel que fa al nom del grup, els mallorquins han decidit reapropiar-se d'un insult i transformar-lo en una bandera artística.

-Què implica per a vosaltres ser Fades?
-Et fa sentir orgullós dins d'un col·lectiu tan assenyalat. Anem amb el cap ben a dalt i disposats a reivindicar no sols la nostra, sinó qualsevol tipus d'identitat.

-Presentar una proposta marcadament 'queer' i en català significa enfrontar-se de sobte a molta crítica. Com ha estat arrancar com a banda?
-Doncs sí, hem rebut molt de rebuig. Sempre diem que tenim sort de ser tres al grup per a enfrontar-nos de forma col·lectiva i amb més humor als comentaris. També, aquest rebuig i odi demostra que més que mai és necessari un grup com el nostre. Alhora cal reivindicar la llengua catalana encara. És una evidència que queda molt per fer tant en aquest tema com pel que fa al col·lectiu.

-També heu rebut molt de suport. Sentiu que el vostre públic, especialment la Generació Z, s'identifica amb el missatge que transmeteu?
-Sí, òbviament qui ve a un concert nostre sap el que trobarà, però ens hem sorprés molt perquè han vingut també persones més grans i petites del que esperaven i s'ho han passat molt bé. Al cap i a la fi, fem pop i és un estil que tot el món pot entendre. 

-Diríeu que heu pogut crear un espai de llibertat per al públic? Quin impacte té això en vosaltres mateixos?
-Personalment, Fades m'ha ajudat molt, ha creat molta llibertat dins meu. M'ha ajudat a llevar-me la vergonya i a ser eixa persona que soc. I clar, el públic rep això. Dins dels nostres concerts hi ha un clima molt guai i saludable per a tothom.

-No obstant això, heu arribat a qüestionar-vos si existeix un "sostre" per a grups com el vostre. Us referiu a una limitació imposada per la societat, per la indústria o per vosaltres mateixos?
-En aquest sentit parlem d'una indústria i acadèmia musical encara controlada pel patriarcat i institucions molt conservadores. Encara és molt difícil penetrar en un món tan marcadament masculí i tradicionalista. Per això déiem que hi ha un sostre que apreta. És un sostre marcadament masculí, opressor i, fins i tot, castellà.

-Eixa escena musical, per tant, us vol “confinar” en un espai limitat per la vostra identitat o estil?
-Sí, tot i que sabem que pertanyem a un marge. El nostre producte no és tan massiu com altres, però no crec que això siga tampoc negatiu. I realment estem tenint molt bona acollida i visibilització. Estem contents perquè amb aquest projecte estem conquerint espais que no esperàvem.

-En efecte, heu publicat dos àlbums en dos anys. Teníeu molt guardat i heu trobat la forma idònia d'expressar-vos en la música?
-Sí, també som filòlegs. Tenim la creativitat i la gana de crear molt a dins. Els tres som persones que ens agrada molt produir. Les cançons surten soles, també perquè és un projecte d'amistat. Sempre que estem junts apareixen idees. Això fa que es publique tant de material.
 

-Feu cançons per a divertir-se, però a més tenen un fort component reivindicatiu. Com equilibreu eixes dues facetes al vostre so?
-Realment no és incompatible fer música de festa que pugues gaudir i ballar, i alhora que tinga una càrrega política i reivindicativa. Es pot fer perfectament pop o música urbana i que també siga crítica. En el nostre cas, a més, per la nostra pròpia existència queer ja té una altra connotació. És inevitable escapar d'això.

-Els vostres referents van de La Zowi, fins a Zoo o el k-pop. Com integreu influències tan variades?
-Com som tres persones tenim imaginaris molt diferents. Es mesclen i s'entrellacen sense voler-ho. Surt aquest so de Fades, on podríem dir que hi ha referències de tot.

-On traceu la línia entre la vostra identitat artística i la personal?
-És cert que a voltes ens hem de forçar a ser Àngel, Ferran i Vicenç, perquè ens costa estar els tres junts i no parlar de Fades, però ho dúiem bé. No hem creat cap personatge, sinó reforçat i exagerat uns trets que tenim i que es visibilitzen damunt l'escenari.

-En Metallix, a banda d'una evolució sonora, també hi ha una transformació visual, perquè afirmeu que voleu "glamuritzar" la cultura del poble. Què significa això?
-El que volem dir és que la cultura catalana també té dret a brillar i ser glamurosa, luxosa, aparéixer als mitjans de comunicació i no acomplexar-se. Més que parlar del glamur en termes de riquesa, ens referim al glamur en termes d'exposició i orgull.

-En la vostra discografia es pot trobar una versió del 'California Gurls' de Katy Perry. Hi ha alguna altra mítica cançó pop que us encantaria adaptar al so de Fades?
-Bé, no crec que fem més versions en el futur, però precisament a Castelló durem una versió de 'We Found Love' de Rihanna. Així que qui estiga al concert s'ho podrà gaudir.

-On us imagineu d’aquí a cinc anys?
-El nostre somni seria poder viure de la música. Esperem créixer, tot i que aquest món és molt incert. Però ens encantaria que tots els Països Catalans s'hagen 'fadificat' en cinc anys.

-Si haguéreu de triar un missatge clau que voleu deixar amb la vostra música i performance, quin seria?
-Que visca els Països Catalans i les identitats 'queer'. De fet, totes les identitats.

-Les xarxes són la principal via de promoció i comunicació que teniu els grups emergents. Però, com us sentiu amb els canvis que estan hi haguen respecte a les persones LGTBI? Us podríeu permetre abandonar un altaveu com aquest per sentir-vos indefens?
-Som completament conscients que les xarxes socials són un mitjà de publicitat i promoció que ara mateix no podem rebutjar. Estem al servei d'aquest hiperconsumisme. Tot el temps, les xarxes socials estan en el focus i no pots lluitar contra això constatant. Si no estàs en elles, no estan enlloc, lamentablement.

-Quins plans teniu a curt termini?
-Entre abril i maig traurem Metallix Deluxe. Una versió ampliada del disc amb col·laboracions molt guais.