CASTELLÓ. La dansa contemporània és un espai en contínua evolució, on el cos canalitza l'exploració, la memòria i l'avantguarda. En aquesta selecció de peces, tres creadores presenten perspectives singulars del moviment, que van des de la fisicalitat més visceral fins al diàleg amb la llum i l'espai.
Lara Misó Peinado ens submergeix en un trànsit hipnòtic amb Maggot Brain, una coreografia que converteix el funk en carn i vibració. Cristina Reolid reinterpreta el flamenc en Carne de Bronce, un ritu de trànsit entre l'arrel i la modernitat. Elisa Ramón Rodrigo experimenta amb l'ombra i la projecció en Overlays, un joc visual que descompon el cos a través de la llum.
Amb motiu de l'exposició 'Transformació: Deu anys de relacions artístiques Castelló-Berlín' a la Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló, es presenta aquesta proposta que dialoga amb l'escena contemporània internacional, trobant en l'ambient creatiu de Berlín un referent d'experimentació, mestissatge i risc.
Misó s'inspira en la intensitat emocional i la profunditat sonora
Nascuda a Granada (1991), actualment resideix a València. S'ha format en dansa al Conservatori de Dansa de Granada (Grau Mitjà), Madrid i València (Grau Superior), així com a l'escola Rudra Béjart a Lausana, Suïssa.
Ha treballat en companyies com Transit Dansa, IT Dansa i Hessisches Staatsballet Wiesbaden. Actualment és freelancer i col·labora amb Siberia/Paloma Muñoz, Marina Miguélez, Tangen/Benzal, Taulant Shehu, Taiat Dansa i Jacob Gómez. A més, és coreògrafa i intèrpret en Colectivo Sin Par.
Inspirada en la intensitat emocional i la profunditat sonora de Maggot Brain de Funkadelic, aquesta peça converteix el moviment en un flux incessant que explora l'organicitat del cos i la seua capacitat de transformació. Com un cuc que oscil·la entre tensió i relaxació, el cos evoca un trànsit hipnòtic i recorre l'espai com una corrent elèctrica.
El gest oscil·la entre allò real i allò fantàstic, submergint l'espectador en un viatge sensorial on el funk s'encarna en carn, vibració i deliri.
Reolid evidencia com el flamenc naix a la perifèria
Formada en dansa clàssica i contemporània, es gradua en la Rambert School of Ballet and Contemporary Dance (Londres, Regne Unit). En 2018 obté una llicenciatura en Coreografia i Interpretació en Dansa Contemporània en el Conservatori Superior de Dansa de València. Eixe mateix any, participa en un taller intensiu de DV8 amb Hannes Langolf, Ermira Goro i Lloyd Newson. Actualment, finalitza el Màster en Gestió Cultural en Arts Escèniques de l'ICCMU.
Entre 2013 i 2015 forma part del Ballet de Teatres de la Generalitat. Des de 2016 treballa com a ballarina freelance amb companyies i coreògrafs com La Veronal, Kukai Dantza, EYAS Dance Project, Antonio Ruz, Gustavo Ramírez, Sílvia Batet, Taiat Dansa, Colectivo Nerval i Ananda Dansa. També ha col·laborat amb l'Institut Valencià de Cultura, el Palau de les Arts i l'Auditori de Barcelona. En 2016 crea junt amb Jon López el duo Moira, presentat en el Festival 10 Sentidos i el Certamen Coreogràfic de Tetuan.
En Carne de Bronce evidencia com el flamenc naix a la perifèria, en la resistència del poble. Un lament de carn i terra que travessa el temps fins a trobar-se amb la modernitat, la pulsió de la ciutat i l'underground com a nova cova.
Aquest solo de dansa és un ritu de trànsit: de l'origen a la reinvenció, del duende al cos contemporani. Un cos que rememora la seua arrel, però avança sense por a descompondre-la. Es trenca, es sacseja, es retorç, s'entrega. Es nodreix del cant trencat de la terra i del pols sintètic de la ciutat. Carne de Bronce és un cos que recorda, resisteix i es deixa travessar per la sonoritat del present.
Ramón investiga la superposició d'ombres en l'espai
Bailarina i creadora en l'àmbit de la dansa contemporània. Es forma en dansa clàssica i posteriorment en dansa contemporània amb Eva Bertomeu i al Conservatori Superior de Dansa de València Nacho Duato, en l'especialitat de Coreografia i Interpretació en Dansa Contemporània. Des de 2019 complementa la seua formació amb danses urbanes, participant en competicions.
Com a intèrpret ha treballat en peces com Shadow Ben i Spleen de Manel Ferrándiz, Sin de Christine Cloux i Vuelta a empezar d'Analógicas. Ha participat en festivals com Circuito Bucles i Dansa València, i ha col·laborat amb Sol Picó i Nacho Duato. És organitzadora d'esdeveniments de danses urbanes en el col·lectiu Flava Jams, junt amb Manel Ferrándiz. En 2024 presenta la seua primera peça com a creadora en el Festival Migrats i actualment imparteix classes a l'Escola Municipal de Dansa de Castelldefels, Barcelona.
Overlays investiga la superposició d'ombres en l'espai, generant noves projeccions d'un mateix element. La interacció entre la llum, el cos i l'ombra, variant el diàmetre del focus, l'angle i la intensitat, permet construir imatges projectades sobre diferents superfícies, com el terra o el fons. El seu llenguatge fusiona dansa contemporània, electro i tutting, amb especial èmfasi en el moviment dels braços.
