VALÈNCIA. La cultura sempre ha estat, i continua estant, viva a cada municipi valencià. Batega en les tradicions, els sabers compartits i les cançons que tots, grans i menuts, reconeixen com a pròpies. Però, a aquesta cultura intrínseca que respira cada lloc, s’han volgut sumar diferents iniciatives que busquen explorar nous camins. Projectes que aposten per portar artistes i propostes escèniques a pobles on, sovint, viuen poc més de dues-centes persones. Ara bé, qui diu que aquestes iniciatives no són per a tot el món? També, qui viu a la ciutat pot acostar-se a aquests xicotetes pobles per viure la cultura des d’un escenari més pròxim, més tranquil i més compartit. 

Aquest estiu, propostes com Habitar, a Faura; Arrela’t, a Almedíjar; CalleContemporánea, a Bejís; o el Music Fest a Potries demostren que els pobles poden ser, també, laboratoris de creació i trobada cultural. Totes elles impulsades per persones amb un fort vincle amb el territori -són veïnes, fills del poble o professionals que han desenvolupat vincles estrets- i ofereixen programacions pensades tant per a la gent local com per a visitants.

A Faura, el projecte Habitar d’Hort-Art (1–15 de juliol) impulsa una mostra internacional de dansa contemporània que ompli carrers, escoles i espais patrimonials, amb activitats com el taller Couple Dancing dels coreògrafs David Zambrano i Milan Herich, o el Ball de Plaça amb l’Escola de Danses de Faura al Parc de la Rodana, prevists per aquest cap de setmana. A Almedíjar, Arrela’t (7–12 de juliol) proposa una setmana de convivència i aprenentatge al voltant dels sabers populars, amb itineraris sobre ceràmica, bioconstrucció, cosmètica vegetal i conserves, a més de tallers i vetlades obertes amb música, teatre i bureos. Bejís (26-27 de juliol) es convertirà per segon any consecutiu en escenari per a la dansa, la performance i el microteatre gràcies al festival CalleContemporánea (CCB), que enguany posa el focus en la figura d’Antonio Ponz amb propostes que dialoguen amb la seua mirada crítica i curiosa sobre l’entorn. I a Potries, el Music Fest (7–10 d’agost) acull un cicle de concerts íntims amb artistes com La Maria, Caamaño & Ameixeiras o Helena Ressurreicão, que porten músiques diverses -des de la clàssica al folk- a espais singulars del poble. Quatre maneres de fer que la cultura s’arrele, dialogue amb el paisatge i transforme, ni que siga per uns dies, la manera de mirar un lloc.

Quan la cultura arrela: per què als pobles?

A Faura, el ballarí Pere Bodí i el coreògraf brasiler Alex Guerra van trobar en el poble -on Pere va créixer- un lloc idoni per cultivar el projecte Hort-Art. Després d’anys de trajectòria internacional, van decidir activar des d’allí un espai de residències, mostra i formació en dansa contemporània amb una mirada global i comunitària. “El projecte intenta, per una banda, portar artistes d’arreu del món perquè la comunitat local s’alimente i tinga accés a una cultura que potser no té al seu abast, però també perquè els artistes s’enduguen una part del que és Faura”, explica Bodí. En aquest intercanvi, el territori esdevé protagonista: un poble sense auditori, on l’escorxador, la Casa Gran o el parc es transformen en escenaris per a la creació i la trobada.

També a Potries, el festival de música que impulsa el tenor Ausiàs Garrigós (qui actualment forma part de l’òpera del Líceu ed Barcelona) parteix d’una relació directa amb el territori. “Soc un dels poquets músics professionals que hi ha al poble, i tenia ganes d’aportar la meua experiència”, explica. Després de molts anys entre orquestres d’Alemanya, Itàlia i Anglaterra, el fet que Potries fora designada Capital Cultural Valenciana el 2018 va servir com a espenta per arrencar un projecte estable. Aprofitant la xarxa de contactes internacionals del mateix Garrigós, el festival ha aconseguit portar al municipi músiques que normalment només es poden escoltar als grans centres.

A Almedíjar, l’arrel del projecte també és personal i col·lectiva alhora. Fa una dècada, tres amigues -formades en arquitectura a València- van fer un viatge per la Serra d’Espadà per conéixer els sabers i les persones que habitaven aquell territori. D’eixa experiència va nàixer l’associació Arrelaires, que ara impulsa el festival Arrela’t com a espai de transmissió, formació i convivència al voltant dels sabers populars. “Teníem clar que volíem fer una escola de sabers, i que havia de ser al poble”, resumeix Lucía Puchol. La complicitat amb l’alberg cooperatiu La Surera i l’existència prèvia de fires i iniciatives locals al voltant dels oficis van fer que Almedíjar fóra el lloc natural on arrelar la proposta.

El cas de Bejís naix d’un encontre entre Artèria Cultural i l’associació local Aecotur, durant la presentació del projecte Interiors a El Molinar, molt a prop del poble. L’interés d’Aecotur per promoure iniciatives culturals i de turisme al territori va ser clau per animar a Artèria a plantejar una proposta específica per a Bejís. “Ens vam quedar fascinats, perquè ens oferia exactament allò que buscàvem: carrers, racons i places amb una identitat única que encaixaven perfectament amb la nostra proposta”, explica Fátima Meskine, directora del festival CCB.

Un veïnat que respon

“Siga quin siga el concert, hi ha un grup de persones que sempre venen. Ja no només pel nom, sinó per deixar-se sorprendre”, assegura Ausiàs Garrigós, sobre el Potries Music Fest. La cita, que a més dels dies de concert també es sosté amb activitats durant tot l’any, ha aconseguit que es cree un públic fidel, no només el poble sinó també de la Safor, València o Alacant.  

De la mateixa manera, a Faura, el fet que Hort-Art actue durant tot l’any ha contribuït a generar una relació sòlida amb el poble. Cada estiu, el festival convida artistes internacionals a actuar en espais com el parc o l’escorxador, però també ofereix tallers dins l’escola i espectacles de tancament amb l’alumnat de primària. Ara -comenta Pere Bodí- “hi una un públic especialista”. 

Al cas de Bejís, l’acollida de la primera edició de CalleContemporánea va ser tan positiva que enguany han decidit ampliar la programació a dos dies. “Recordem diverses dones i homes grans que ens van agrair haver pogut veure propostes artístiques d’aquest tipus, i que ens expressaven el desig de veure’n més a la seua població”, explica Meskine. El festival espera consolidar-se amb el suport del veïnat, dels agents locals i de l’Ajuntament.

A Almedíjar, la major part de participants d’Arrela’t venen de fora, ja que el format de l’aplec funciona com una residència intensiva per a adults. Tot i això, les activitats que tenen lloc a l’espai públic -com els tallers o les vetlades culturals- acaben generant una implicació espontània del poble. L’any passat, durant un dels tallers de tèxtil, algunes dones majors es van acostar per ensenyar els seus punts de brodat. També les nits de cinefòrum, teatre o concerts van comptar amb la participació de veïnes i veïns. “Per a nosaltres és molt important que la gent del poble s’acoste”, afirma Lucía Puchol.

 

Redescobrir el territori (també per a qui ve de fora)

Totes aquestes iniciatives, a més d’activar culturalment el poble, obrin també una nova mirada per a qui ve de fora. I, fins i tot, algunes persones que van per a passar una setmana acaben quedant-se a viure. És el cas d’una formadora que va participar a l’Arrela’t l’any passat i que, després de l’experiència, es va traslladar de Lleida a Soneja per obrir el seu taller. Per a Puchol, això demostra el potencial de vincle real que genera l’aplec: “Intentem que vinguen talleristes del territori, però també gent de fora, perquè es creen sinergies molt boniques”.

Descobrir un poble també pot passar a través de la música. Al Potries Music Fest, els concerts es reparteixen per diferents espais del municipi -la plaça del Frontó, el Museu de la Cassoleria o la Casa de la Cultura- i això convida el públic a recórrer-lo, descobrir rutes, visitar espais i parar als bars. “La gent coneix Potries venint a un concert”, diu Ausiàs Garrigós. També els músics se’n van amb una experiència poc habitual: grups com el Liverpool Street Quartet, acostumats a auditoris grans, actuen ací per a 60 o 100 persones, amb el públic ben a prop. “Veuen les seues cares, parlen amb ells… és com tocar en un saló de casa. Per això, es crea un concert on poden connectar molt més que a altre lloc”. 

Així mateix, un dels trets que identifiquen el festival de Bejís és justament la manera en què convida a redescobrir el poble a través de l’art. El públic segueix les anomenades “Cridades CCB”, un recorregut en moviment que el condueix a accions escèniques repartides per carrers, places i racons. “El projecte convida a recórrer i reinterpretar el territori des de l’art”, assenyala la directora, Fátima Meskine, “i genera un vincle viu entre el paisatge, el patrimoni i la creació contemporània”. L’impacte va ser molt positiu a la primera edició perquè moltes persones de fora —turistes, curiosos o visitants d’altres municipis— es van acostar a descobrir tot allò que el festival i Bejís els oferia.

També a Faura, el festival Habitar atrau cada any persones de tota la Vall de Segó, Sagunt i València, que reserven plaça amb antelació per assistir a espectacles. De fet, segons explica Pere Bodí, sovint la gent del poble es queda sense plaça, ja que moltes activitats —gratuïtes— s’omplin amb persones que venen de fora. “Mai ens ha passat que un artista no vulga vindre”, afegeix. I potser és perquè, més enllà dels escenaris convencionals, a Faura troben un públic disposat a connectar amb l’experiència artística d’una altra manera.