Hui és 4 de juny de 2023. Fa set dies que anàrem a votar després d'una campanya electoral insípida i desconcertant. Una setmana de la derrota de l'esquerra. Una setmana, també, en què ens hem trobat de cara amb més campanya electoral. Una setmana amb un PP que es torna a veure guanyador i VOX, que envia un saludo ja des de tots els parlaments autonòmics espanyols –llevat del gallec–. Una setmana també amb el discurs que viene el lobo, però a lo Cospedal, és a dir, una advertència en diferido del que suposarà l'entrada de l'extrema dreta en parlaments i governs (des d'ací, una petició d'una humil ciutadana: prou ja de llegir i repetir el programa electoral de VOX a tall de predicció d'oratge advers, per favor).

Com déiem, 4 de juny de 2023. 4 del 6 del 23 que, sumant els dígits, fa 33. Cómo 33? Una setmana després d’aquell diumenge gris i plujós en què ens miràvem el cel amb preocupació –ja sabeu, el vot i tal–, hui tenim un diumenge també gris i plujós, però encarat amb esperança. Esperança perquè la pluja li va bé a Fernando Alonso.

Gran Premi d'Espanya de Fòrmula 1, a Montmeló

Si a La Paella Rusa, pòdcast d'aquesta casa, s'ha comentat alguna vegada que Nino Bravo és un personatge de consens –llistes de Ciudawho a banda–, el ben tornat a la competició reina del motor, Fernando Alonso, entra també dins d'aquesta categoria. La del consens. Justament ara, que l'esquerra –a l'esquerra del PSOE– anhela a la desesperada una candidatura de consens. Ara, que l’esquerra apurarà fins l’últim segon l'entrega de llistes, candidats, programes electorals i campanyes, a fi de trobar el consens i qui ajunte masses. I no, amb açò no estic comparant al Nano amb Yolanda Díaz, ni elucubrant boges teories entre ells, com ja s'ha fet amb altra diva de cabells daurats, Taylor Swift.