Lo primero de todo: cómo estan esas madres? Per qui haja pogut esquivar totes i cadascuna de les campanyes comercials pel Dia de la Mare, per qui estiga tan absorbit per la rutina, pel treball i per qui l'únic horitzó siga arribar a fi de mes: hui, 7 de maig de 2023, és el Dia de la Mare. Sí, és comprensible, vos ha passat per alt. No és fàcil! Així com el Dia del Pare és una xifra assenyalada i immòbil al calendari, resulta que el Dia de la Mare és el-primer-diumenge-de-maig.

Contaré una anècdota, va, abans que deixeu aquesta columna per baixar a la gasolinera a comprar bombons d’última hora. Tota la vida he pensat que el Dia de la Mare era el 2/5. Era fàcil: 19/3 i 2/5. Però no. El-segon-dia-de-maig resulta que només és l’aniversari de ma mare. La meua, només. I la del meu germà, és clar. Deu ser perquè algun any coincidirien el-primer-diuemenge-de-maig i el-segon-dia-de-maig i jo vaig assumir que era El Dia de Ma Mare. Precisament per la singularitat de cada mare, imposa parlar de mares. Mares, així. Mares. Una mare és una mare, per a Mariano Rajoy i per a mi.

Si heu aguantat llegint fins ací i encara no heu baixat a la gasolinera, vos ensenyaré també quin és el meu regal del Dia de la Mare. Jo, que soc jove precària i que visc a 300 km de ma mare, enguany he emprat l’enginy –eufemisme de barat– i li he preparat una playlist de música, a tall de loveletter.

Superwoman (Alicia Keys)

https://www.youtube.com/watch?v=-AphKUK8twg

Alicia Keys canta: for all the mothers fighting, for better days to come, and all my women sitting here trying to come home before the sun. Ma mare és una d’aquestes superwomans, i n’està farta. Hereves de tota la lluita per la incorporació de la dona al mercat laboral i a la vida ciutadana de ple dret, la seua generació ha quedat en un quiero-y-no-puedo. I sí, són superwomans, però quin pal! Aguanten amb una mà el pes del passat i, amb l’altra, fan malabarismes amb el futur.