CASTELLÓ. Quan les càmeres s'encengueren fa dos anys en el barri de Maestria de Castelló, molts dels seus veïns i veïnes el descrigueren com un barri "mort" malgrat la seua proximitat al centre de la ciutat. Certament, el separen de la Porta del Sol aproximadament uns cinc minuts a peu, però la diferencia d'una zona a una altra és realment significativa. Carrers més bruts, vells, amb desperfectes i sense a penes vegetació poden trobar-se en el Maestria. Ara bé, el malestar del veïnat anava més enllà d'aquestes deficiències i és que l'any 2016 l'Ajuntament va aprovar un projecte de remodelació del seu entorn que va concloure sense posar solució a bona part dels seus problemes i en va originar d'altres nous. D’ací que un grup de persones decidiren muntar una associació veïnal amb la qual exigir canvis reials.
La gravació del documental Només tenim la veu a l’any 2021 va ser una de les moltes accions que l’Associació de Maestria va impulsar per a exposar les seues mancances. També redactaren informes i escrits sobre els imperfectes del barri; es reuniren amb tècnics, responsables i diferents regidors per a fer-los coneixedors; posaren en marxa algunes accions per a promoure el comerç local i planificaren activitats lúdiques i culturals. Però ara, el seu camí es deté. El desgast que comporta tirar endavant un col·lectiu i no rebre resposta ha dut als membres de la junta directiva a dissoldre’s, ja que tampoc han trobat a qui passar el testimoni.
Què passarà a partir d'ara amb el barri? On faran cap les persones que l’integren? Totes aquestes preguntes tractaran de respondre’s en un encontre aquest dissabte a les 18:00 en Cúmul. Així mateix, es projectarà el documental que crearen les alumnes del Cicle Superior de Promoció en Igualtat de Gènere de l'IES Francesc Ribalta, juntament amb la gent del barri. Una peça audiovisual on entre tots tractaren de contar la seua història. Com era el Maestria abans que Castelló s’expandira. Però a més, on definiren el barri que els agradaria ser.
Un barri somniat que no arriba
Deia Mari Carme al documental Només tenim la veu que l’única diferència que troba al barri respecte a quan era menuda és que ara els xiquets poden jugar lliurement al carrer. Per a molts veïns i veïnes aquest segueix sent com un xicotet “poble” on tot el món es coneix. Però, altres coincideixen en remarcar que viuen en un barri a voltes “hostil” i amb falta de lligaments. Preguntades en una enquesta, sols la meitat de les persones afirmava ser coneixedores de les necessitats de la seua xarxa veïnal. No obstant això, hi havia interés per canviar les coses.
Sobre com seria el barri dels seus somnis, algunes veus apuntaren que caldria fer del carrer un espai agradable on trobar-se, amb més vegetació i alternatives d’oci que vagen més enllà d'ajuntar-se al bar. “Falta espais públics com biblioteques, centres culturals, centres de salut, però també la desaparició de comerços menuts està llastrant la creació de relacions en el barri”, resumia el col·lectiu. Unes demandes que fins ara no han pogut fer-se realitat.
