CASTELLÓ. Diuen que les fotografies són el reflex de l’ànima de l’autor i que, per això, aquestes sempre evoquen a com era la postura d’aquest front al món. Ens referim a fotògrafs perquè era el cas de l’autor del qui anem a parlar en aquest text, però evidentment aquesta puresa també es pot traslladar als pintors o als escriptors, entre altres creadors. Sols cal posar per exemple al Guernica de Pablo Picasso que, originat en plena Guerra Civil, fa intuir que el malagueny era un home més prompte transgressor. Una perspectiva que va més enllà de les interpretacions de tota mena que giren al voltant dels seus quadres.

Pel que fa a Manuel Cruzado Cazador (Castelló, 1945-2019), el retratista era capaç de transportar a l’espectador fins al lloc de la seua obra mitjançant la fotografia instantània. Un reportatge directe que no sols partia de la necessitat primària de registrar l’estat de les coses, sinó de narrar amb una càmera en mà. Així, les seues creacions comprenen molts moments clau de la cultura castellonenca. D’aquí que siga considerat com un dels fotògrafs més rellevants i reconeguts en l’àmbit local.

Doncs bé, al Museu de Belles Arts de Castelló quedarà plasmat pròximament tot el simbolisme de les nostres terres i de l’arròs en la que és l’última exposició de l’autor, qui ha mort recentment. La mirada del fotògraf se centra en aquells anys d’esplendor per a la producció agrícola a la ciutat, fins que a finals dels anys 60 desaparegué per complet la seua producció per la dessecació de la marjaleria. El que capta Cruzado amb eixes 16 instantànies és per tant una feina que avui en dia es desconeix a la ciutat. I és que som terra de taronges, però també fórem d’arròs.