CASTELLÓ. El passat 26 de juliol vaig llegir l'entrevista que va concedir la consellera d'Educació, Carmen Ortí. En acabar-la, la sensació que em va quedar va ser de preocupació, no pel contingut polític de les seues respostes, que és legítim que cadascú defense les seues posicions, sinó per la imatge que es trasllada de l'educació pública valenciana i, especialment, dels seus professionals.
Com a docent, em resulta difícil entendre que una persona que ha treballat a les aules puga mostrar tan poca sintonia amb les reivindicacions d'un col·lectiu que és l’eina del futur dels nostres xiquets i xiquetes.
La consellera afirma que hi ha voluntat de negociació i que la Conselleria continua dialogant amb els representants dels docents. Tanmateix, resulta inevitable preguntar-se per què, si el diàleg és tan fluid com es presenta, els cinc sindicats de la mesa sectorial continuen denunciant la falta d'avanços significatius. Vull recordar que abans de l'estiu el govern valencià va anunciar que durant el mes de juliol es continuaria negociant. No obstant això, segons han manifestat reiteradament les organitzacions sindicals, la documentació presentada per la Conselleria era pràcticament la mateixa que ja s'havia posat damunt la taula a finals de juny. En altres paraules, les reunions s'han produït, però no s’ha avançat res de res.
També sorprenen les paraules de la consellera quan afirma que és més senzill arribar a acords amb altres sectors educatius. Dir això és una mostra clara i evident de les mentides que formen part del missatge habitual dels responsables d’educació de la Generalitat Valenciana. Sap la consellera perfectament com els representants de l'ensenyament concertat han manifestat públicament durant els últims tres anys se’ls havia menyspreat fins que es van mobilitzar. Perquè si alguna conclusió es pot extraure és que les iniciatives de la Conselleria van més en la línia de les retallades, i per això es fan necessàries les reivindicacions de la comunitat educativa. Però també ens sorgeix una pregunta: per quin motiu la Conselleria no atén les demandes de l’educació pública? Serà que l’ensenyament que iguala oportunitats no és una prioritat?
Com ja vaig explicar la qüestió que exemplifica perfectament el model de gestió que està aplicant l'actual Conselleria és la climatització dels centres educatius. Una vegada més, una responsabilitat que hauria de liderar la Conselleria acaba recaent sobre centres i municipis.
És precisament ací on apareix el problema de fons. Habitualment la Conselleria del PP trasllada responsabilitats cap avall mentre es reserva els anuncis i les fotografies. Però governar no consisteix a presentar titulars. Governar consisteix a resoldre problemes. I quan els centres educatius continuen esperant solucions per a qüestions tan bàsiques com la climatització de les aules, és evident que encara queda molta feina per fer.
Tanmateix, la part més decebedora de l'entrevista no és aquesta. La qüestió més preocupant és la facilitat amb què es posa en dubte, directament o indirectament, la professionalitat dels docents valencians. Durant els últims mesos hem assistit a una ofensiva constant contra el professorat. Se'ns ha acusat d'adoctrinar, s'ha qüestionat el contingut que impartim a les aules i s'ha intentat generar desconfiança entre les famílies i els centres educatius.
El més paradoxal és que els mateixos partits de la dreta més extrema i la ultradreta que demanen reforçar l'autoritat docent són els primers a alimentar sospites sobre la seua tasca. I jo em pregunte: com es pretén reforçar aquesta autoritat? Posant en dubte la professionalitat dels docents? Enfrontant-los amb les famílies? Presentant els centres educatius com si foren espais de manipulació ideològica? L'autoritat dels docents no es reforça amb discursos. Es reforça amb confiança, respecte institucional i suport polític.
Els docents valencians entrem cada matí a les aules amb un únic objectiu: educar. Ho fem amb professionalitat, amb rigor i amb una enorme vocació de servei públic. Per això resulta especialment injust que, des de determinats àmbits polítics i mediàtics, es continue alimentant un relat que pretén sembrar dubtes sobre la nostra feina. Lamentablement, aquesta entrevista diu molt més de la consellera que de l’educació valenciana: revela clarament en mans de qui estem.
Després de tres anys de govern, cada vegada resulta més evident quin és el model educatiu que impulsa el Consell: una educació pública amb menys capacitat de decisió, amb recursos insuficients per afrontar els grans reptes del sistema i sotmesa a una conflictivitat permanent amb la seua pròpia comunitat educativa. I això és especialment trist perquè l'escola pública valenciana necessita justament el contrari: més inversió, més diàleg i més confiança en els seus professionals.
Perquè al final l'educació no es millora amb campanyes de comunicació ni amb titulars ben construïts. L'educació millora quan es respecta el professorat, quan s'escolta la comunitat educativa i quan les promeses es transformen en realitats. I, malauradament, els responsables actuals de la Conselleria són l’antítesi de tot això.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
