L’actriu nord-americana encarna a ‘Los Otros’ d’Alejandro Amenábar al personatge de Grace, mare d’uns fills fotosensibles que viuen a una mansió aïllada. Mentres esperen la tornada del seu pare de la Segona Guerra Mundial, la família viu unes fantasmagòriques situacions amb una tensió in crescendo.

Ara ve l’spoiler: els fantasmes són ells. Grace havia matat els fills i s’havia suïcidat, i el seu marit també havia mort al front. A la pel·lícula, el personatge de Nicole Kidman, absolutament desequilibrada, se n’adona de la seua mort quan mira a l’espill i no s’hi veu reflectida: ella també és un fantasma.

L’esquerra encara no s’ha mirat a l’espill, però ja comença a actuar com si no existira. I no és una predicció basada en els sondejos per infondre temor, encara que les enquestes semblen ara l’únic motor de l’esquerra espanyola. És més bé una constatació del rumb que aquests partits han pres des de fa anys.

En els pròxims mesos hi haurà eleccions espanyoles, valencianes i municipals. És molt probable que el PP i Vox sumen majoria absoluta. Els ultres, seguint a referents com Trump o Milei, demanaran entrar a governs, abolir drets, retallar serveis i fins i tot tindrien la clau per canviar drets fonamentals a la Constitució.

Amb eixe escenari, sorgiran acadèmics, tertulians, ex-polítics, periodistes i altres referents socials a pressionar per a demanar “govern de concentració constitucional i europeista” entre el PP i el PSOE. Estos dos partits no sumaran la majoria necessària per a poder formar govern i aprovar pressupostos. Per això, la pressió recaurà sobre les forces d’esquerra: una abstenció a canvi que Vox quede fora de l’executiu. Que era la seua màxima promesa.

I ací rau el dilema: quin incentiu té un treballador, una estudiant o una família que no arriba a final de mes per votar una força d’esquerres si, al capdavall, el resultat és sostenir un govern que no aplicarà les polítiques que promet? Tant governant de la mà del PSOE com abstenint-se en un govern bipartidista, el desenllaç sembla el mateix. Per què participar en esta pel·lícula?

La unitat de l’esquerra, per si sola, no resol res. Abans cal definir l’objectiu. Si l’horitzó és reeditar acords amb el PSOE, cal explicar amb honestedat quins límits imposa això a reformes estructurals, com garantir el dret de l’habitatge, millorar les condicions de treball, pujar el poder adquisitiu o enfortir els serveis públics. Si l’única meta és impedir que Vox governe, el risc és convertir-se en un actor subaltern, un fantasma condemnat a justificar renúncies permanents en nom del mal menor

Amb el xantatge de “que ve Vox”, aquestes forces sostindran una majoria estable que seguirà sense millorar els problemes més importants. I sense millores tangibles en salaris, habitatge o serveis públics, la desafecció creixerà. I amb ella, la irrellevància.

Si l’objectiu és viure millor, l’esquerra hauria de començar per escoltar la gent corrent —no només els sondejos— i traduir eixa veu en propostes clares, valentes i coherents. En cas contrari, després de les eleccions es miraran a l’espill… i potser no hi veuran ningú, com li va passar a Nicole Kidman.

Carlos Pastor-Garcia @carlospastorrr