CASTELLÓ. Com es pot afrontar el futur amb els aprenentatges que s'han acumulat i les oportunitats que s'obrin? Aquesta qüestió ha sigut el fil conductor del debat i la reflexió dels representants de les iniciatives integrades en el Programa d'Extensió Universitària de l’UJI (PEU-UJI) que han participat en les IV Jornades d'Acció Rural que, amb el títol «Xarxes interconnectades que fan comunitat», s'han celebrat a la localitat de Llucena, i que han sigut un termòmetre de la situació actual del programa davant la celebració l'any 2026 del 35è aniversari del naixement del PEU.
L'edició de 2025 d'Acció Rural, organitzada pel PEU, amb la col·laboració de la Diputació de Castelló, l'Ajuntament de Llucena i l'Associació Cultural de Llucena, s'ha centrat a analitzar la capacitat transformadora de les connexions entre les diferents xarxes PEU i ha incidit en la necessitat de reforçar els vincles que existeixen entre les diferents iniciatives que formen part del PEU amb l'objectiu de construir una comunitat més sòlida, resilient i participativa.
En la jornada inaugural, la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat, Carmen Lázaro, ha remarcat la fita que l'any que ve assolirà el PEU, els trenta-cinc anys treballant per la cultura al medi rural, i ha destacat que una de les virtuts del programa de l'UJI és que «ha sabut treballar i anar als pobles sense supèrbia, només oferint el que sabem i escoltant el que saben les altres persones, i aquesta suma de lideratges ha fet del PEU el que és». En aquest context, Lázaro ha assenyalat que «connexions que penses que són impossibles, no ho són».
El 35é aniversari del programa
D'altra banda, el coordinador del Servei d'Activitats Socioculturals de l'UJI, Albert López, ha explicat una vegada finalitzada l'activitat que «l'arribada del 35è aniversari del PEU ha de servir per a reflexionar-hi i per a repensar el projecte i, sobretot, per a reforçar els vincles de les diferents iniciatives que formen part del PEU», un fet en el qual s'ha treballat durant aquests dos dies. A més, López ha expressat que de cara al futur «hem d’ampliar la mirada cap al territori, que ja la tenim molt present, i incorporar noves estructures com els Grups d'Acció Local (GAL) als projectes». El responsable del SASC ha incidit en la importància del PEU com a element vertebrador del territori que representa tant col·lectius públics com privats i persones individuals que tenen iniciatives culturals, i que ha generat unes dinàmiques molt transversals i ha afavorit la multidisciplinarietat.
Al mateix temps, López ha manifestat que «el Programa d'Extensió Universitària no seria res si no hi haguera persones compromeses amb el territori que faciliten portar a terme un model de col·laboració entre la universitat i el medi rural que no es troba en cap altre lloc». Les jornades s'han estructurat al voltant de sis projectes transversals del PEU-UJI com són AVAN, Biblioxarxa, Museu Pedagògic de Castelló-Patrimoni, Seminari In Itinere (CIRCA), Xarxa de Laboratoris Ciutadans i Xarxa Experta, uns processos que constitueixen una bona mostra de la diversitat i la capil·laritat del PEU, base per a abordar el repte de definir en el futur un ecosistema cultural viu, actiu, reflexiu i crític.
Els projectes s'han analitzat en diferents taules de treball, una dinàmica que s'ha transformat en un veritable espai de debat per a reflexionar conjuntament sobre com evolucionen aquestes iniciatives, a més de convertir-se en un espai d'un treball col·laboratiu entre els diferents projectes integrats en les tres línies estratègiques del PEU, com són desenvolupament, arts i patrimoni.
Presentació
Un altre dels punts importants de la trobada ha sigut la presentació de la publicació Cultura, patrimonio y creación: su rastro en los grupos de acción local. El estudio del caso de la provincia de Castellón, d'Antonio Javier González Rueda, de la Universitat de Cadis. L'estudi ha centrat el treball en quina importància tenen la cultura, el patrimoni i la creativitat com a motor de desenvolupament rural sostenible, i en concret a través dels GAL. En aquest sentit, González Rueda ha argumentat que, segons es desprén de l'estudi, «a causa de la visió estructural de l'economia, que no contempla la creativitat com una activitat productiva en el medi rural, els seus habitants tampoc ho solen fer».
A continuació, s'ha portat a terme una taula redona amb la intervenció dels gerents del GAL Plana Alta Maestrat i el GAL Altmaesports, Marta Urban i José Antonio Cruz, respectivament, que han presentat les bases d'un nou projecte amb altres GAL d'Aragó i Catalunya, denominat «Reviscolar Cultura Leader», que suposarà una col·laboració més gran en matèria cultural entre tots els actors i, al mateix temps, ajudarà a pal·liar eixe dèficit pel que fa a la cultura que, segons explicava González Rueda, podien tenir fins ara els GAL. Les jornades han finalitzat amb la lectura de les relatores de les diferents taules de treball i un debat entre els participants.
