CASTELLÓ. Un estudi científic integrat en el projecte MarPITIUS25 de l'Aula IbizaPreservation de Criminalitat Blava de la Universitat Jaume I, alerta que el litoral d'Eivissa presenta una situació ecològica compromesa, fins i tot en àrees on les prades de Posidonia oceanica es mantenen estructuralment ben conservades. Els resultats del cens visual de peixos, desenvolupat per investigadors i investigadores de la Universitat d'Alacant i l'UJI, mostren comunitats dominades per peixos xicotets i juvenils, amb una presència reduïda d'individus adults i una biomassa baixa. L'estudi incorpora una comparació directa amb censos equivalents realitzats a Dénia, on es va aplicar la mateixa metodologia. En aquesta ocasió, els resultats mostren major biodiversitat, més espècies comercials, una estructura de talles més equilibrada i una biomassa clarament superior a la del litoral eivissenc.
El treball de camp es va dur a terme el juny de 2025 en tres zones representatives del litoral eivissenc —Santa Eulària, Cala Sol d’en Serra i Talamanca— coincidint amb un període de màxima pressió turística i ambiental. En total es van registrar 3.243 individus pertanyents a 15 espècies, una xifra reduïda per a aquesta mena d'hàbitats, especialment si es compara amb altres punts del Mediterrani occidental, segons expliquen des de la Universitat d'Alacant i l'UJI. «Sota l'aigua, en les zones mostrejades trobem un ecosistema que no està funcionant correctament: predominen peixos xicotets i juvenils, i a penes hi ha adults. Això ens permet inferir que hi ha pressió ambiental continuada, encara que la prada de posidònia seguisca en peus», explica Esteban Morelle-Hongria, investigador principal del projecte i director de l'Aula IbizaPreservation de Criminalitat Blava de la Universitat Jaume I.
«Quan comparem Eivissa amb altres punts del Mediterrani occidental, com Dénia, observem menys espècies, menys biomassa i menys peixos adults. Això ens indica que l'estat ecològic del litoral eivissenc és més fràgil del que se sol assumir», incideix Morelle. A Eivissa, quasi el 98% dels individus observats eren de xicoteta grandària, enfront d'una proporció molt menor a Dénia, la qual cosa reforça la idea que àmplies zones del litoral pitiús funcionen principalment com a àrees de cria, un criteri de gran rellevància a l'hora d'identificar possibles ubicacions per a una Àrea Marina Protegida (AMP).
Una degradació silenciosa i acumulativa
Els investigadors adverteixen que aquests resultats no responen a un episodi puntual, sinó a l'acumulació de pressions ambientals que actuen de manera constant sobre el litoral. Entre elles destaquen els abocaments, les salmorres de les dessaladores, els microplàstics, l'intens trànsit marítim i l'elevada pressió turística. «Un dels problemes més grans és que el mal ambiental marí s'ha normalitzat. Abocaments legals, infraestructures mal situades o pressions turístiques intensives no es perceben com a violència, encara que els seus efectes siguen clarament destructius», adverteix Morelle-Hongria.
Des de l'enfocament de la Criminologia Blava, l'estudi introdueix el concepte de violència ambiental lenta, un tipus de degradació que no ocorre de manera abrupta, però els efectes de la qual s'acumulen amb el temps. «El que mostren aquestes dades no és un accident ni un episodi puntual, sinó una forma de violència ambiental lenta i acumulativa. El mal a la mar pitiüsa no ocorre de colp, però es produeix dia a dia, sense responsables visibles i amb conseqüències reals sobre els ecosistemes», afig Morelle-Hongria.
El cens de peixos constitueix una línia base biològica clau per a orientar futures polítiques de conservació i gestió del litoral eivissenc. Entre les principals recomanacions de l'estudi figuren la posada en marxa de programes de seguiment periòdic, la revisió del disseny i ubicació d'emissaris, l'aplicació del principi de precaució en la gestió de l'aigua i l'avaluació de noves àrees marines protegides. «La Criminologia Blava no arriba quan el mal ja és irreversible, sinó per a prevenir-lo. Estudis com aquest permeten identificar riscos, corregir decisions i evitar que la degradació de la mar es convertisca en un mal estructural permanent», conclou l'investigador.
L'Aula IbizaPreservation de Criminalitat Blava, impulsada conjuntament per la fundació IbizaPreservation i la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), és un espai acadèmic dedicat a l'estudi, la investigació i la divulgació sobre els danys ecològics en ecosistemes aquàtics. Des d'un enfocament interdisciplinari basat en la Criminologia Blava, l'Aula analitza pràctiques com abocaments, sobrepesca o destrucció d'hàbitats, considerant tant el seu impacte ecològic com les seues possibles implicacions jurídiques. En aquest marc es desenvolupa el projecte MarPITIUS25, que integra dades fisicoquímiques i biològiques per a oferir un diagnòstic científic, jurídic i restauratiu del litoral eivissenc, amb l'objectiu de contribuir a una governança ambiental més justa i basada en l'evidència.
