Hoy es 16 de diciembre

revista d'investigació feminista

'Cossos en venda' analitza la mercantilització de la dona des del temps de Maria Magdalena

5/12/2018 - 

CASTELLÓ. Està el cos, especialment de les dones, subjecte a les lleis de l'oferta i la demanda? No sols pensen en la prostitució, en reclams publicitaris o en la mateixa indústria musical; les teories feministes apleguen més enllà per a assenyalar que la cosificació es pot encontrar inclòs en les tècniques de reproducció assistida, dels ventres de lloguer o en la congelació d'òvuls. I és que segons esmenten, la mateixa precarietat i incertesa d'un sistema neo-liberal alimenta el seu funcionament. "Com de lliures i conscients poden aplegar a ser les decisions que es prenen en un context com aquest?" La resposta, lliure d'interpretació, és el nexe d'unió d'un nou número de la revista acadèmica Asparkía. Investigació feminista, 'Cossos en venda'. Un recull d'articles d'investigació que, editat per la sociòloga Maria Medina-Vicent i gestat per l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano, aglutina reflexions sobre l'anàlisi crítica dels processos actuals de mercantilització dels cossos femenins.

Fou en 1992 quan va néixer aquesta revista de caràcter feminista en la mateixa Universitat Jaume I. En efecte, aquest serà el seu número 33. Tant de bo, cadascun dels seus exemplars- digitals- segueixen un tema diferent. Així, ja s'està treballant en una cridada per a nous treballs que tractaran sobre una miscel·lània d'estudis feministes, els diferents tipus de masculinitats i els discursos publicitaris que proliferen. Tant de bo, el cos ha sigut des de fa segles un dels temes de reflexió més rellevant en l'àmbit general per al moviment. Un dels exemples més evidents seria el de Femen, grup que lluita activament contra el sexisme. I pel que fa a aquest estudi, es varen rebre una trentena de propostes que s'han traduït en 11 articles on cada autora i autor fa el seu particular anàlisis d'aquesta temàtica i des d'una disciplina diferent; ja siga, des de la filosofia, els estudis d'art, l'estètica o la literatura. Ací es resumeixen algunes de les qüestions.

Foto: Inmaculada ConcepciónIsabel Balza Múlgica comença obrint el monogràfic amb una reflexió que associa la dominació sobre els animals amb la de les dones. "L'autora entén que gran part de la violència patriarcal contra les dones i els animals és la seua conversió amb simples objectes. Per a això, per a reflexionar de forma crítica, proposa una distinció entre cos/carn, enfront de les oposicions de persona/no persona", tal com assenyala Medina. L'objectiu és aleshores analitzar la categoria de carn des de la seua versant més negativa. 

L'octubre de 2014 diferents empreses tals com Facebook, Google, Yahoo, Uber, Spotify i Apple, van començar a finançar la congelació dels òvuls de les seues empleades -especialment directives i gerents-amb la idea d'afavorir el desenvolupament professional d'aquestes i permetre'ls conciliar una vida familiar plena. Tant de bo, què hi ha més enllà d'aquestes pràctiques? Aquesta ha sigut precisament la tasca de Lorena García Saiz, qui analitza com aquesta situació, lluny de ser un pas a la igualtat, "serveix perquè la maternitat no siga un obstacle a l'hora de desenvolupar la carrera professional de les dones dintre d'aquestes empreses", explica l'editora. Així mateix, l'autora afirma que aquesta estratègia "contribueix al control dels cossos de les dones, amb l'excusa de presentar-se com una ferramenta que afavoreix la llibertat, al mateix temps que traça el seu itinerari personal o laboral".

 

I què ocorre amb la pornografia? D'una banda, Mónica Alario Gavilán se centra en la construcció del desig sexual masculí per la prostitució com una de les causes centrals de la mercantilització del cos de la dona. Per a això, indaga en la construcció d'un desig sexual que pot portar indirectament que els hòmens en consumisquen. I d'altra, María Ávila Bravo aborda com el mateix feminisme entra en diàleg. I és que segons indica Medina, dins dels moviments hi ha corres pro sex, més obertes a la pornografia o la prostitució; i d'altres completament abolicionistes. En tot cas, la investigadora se centra en la reacció antifeminista que es va produir als Estats Units en la dècada dels 80 i en les "inversions lingüístiques posades en marxa per la nova dreta contra el moviment".

D'altra banda, Mireia Ferrer Álvarez és l'encarregada d'introduir el paper de l'art en aquesta reflexió. En aquest sentit, l'autora enumera diferents performances realitzades per dones artistes en els últims cinquanta anys, a fi de visibilitzar "la construcció patriarcal" del cos. Igualment, l'anàlisi de Gloria Luque Molla profunditza en l'obra de l'artista Mona Hatoum, qui va suposar un punt d'inflexió en el desenvolupament de l'art contemporani. Segons l'autora, aquesta va utilitzar el cos per a desafiar al públic a entendre problemes apressants. A més a més, Lydia de Tienda Palop tracta la novel·la Viento del Este, Viento del Oeste de Pearl S. Burk per a centrar-se en tres paralel·lisme: la dicotomia Orient-Occident, la bipolaritat femení-masculí, i la dialèctica cos-alma. 

Foto: EFE

Com abans esmentàvem, la lluita de Femen és clau en el tractament de la cosificació del cos de la dona. És per això que Vicente Ordoñez Roi, l'únic autor de la revista, hi ha descompost el paper del mateix grup contestatari. "Aquest aborda el nexe causal que existeix entre el cos entés com a espai de resistència política feminista i l'assimilació d'eixe cos a través d'un entramat normatiu que acusa de 'loques', 'perturbadores' o 'delirats' a qui es posicionen contra els distints dispositius dels poder", manifesta Medina. Per a fer-ho, l'autor estableix doncs una relació simbòlica d'Antígona i el veredicte de la bogeria, l'intent per reintegrar el deliri a la vida conscient en l'obra de María Zambrano i la lluita en Femen.

Finalment, la reflexió més històrica s'obri pas amb Amalia Rosado Orquín, qui explora algunes de les pràctiques que el nazisme va exercir sobre les dones espanyoles: des de la deportació, la prostitució o l'esterilització, fins a qualsevol experimentació, treball esclau o -fins i tot- extermini. I des d'una altra perspectiva, Elena Monzón Pertejo uneix per primera volta la pornografia amb la religió. Aquesta autora sosté que ambdues esferes han estat íntimament vinculades des de fa segles en el cristianisme occidental. Així mateix, les representacions de les dones bíbliques haurien jugat un paper fonamental i, entre elles, una de les figures claus que cita Rosado es troba en María Magdalena. "En el seu article analitza el seu ús pornogràfic i realitza un breu recorregut diacrònic des del segle XVI fins a la cultura de l'audiovisual de segle XXI, quan es fa un gir en la utilització d'aquesta figura", conclou l'editora.

Noticias relacionadas

next