Des de fora del mapa: Tales obrirà en 2020 una residència privada per a la creació artística

CASTELLÓ. Fa tan sols uns dies que l'Observatori de la Cultura publicava el seu estudi anual. Una anàlisi en el que la província de Castelló ha quedat de nou fora del rànquing que diferents agents culturals fan de l'activitat anual del país. Així, mentre que la imatge -global- de la Comunitat deixava a la nostra autonomia en una quinta posició (per darrere de Madrid, el País Basc o Andalusia), la sort de la Plana ha sigut molt pitjor. I és que cap dels seus projectes s'han posicionat en els cent millors de la llista. Molts es preguntaran si açò té alguna cosa a veure amb què la província se situe a la perifèria valenciana i de l'estat. En efecte, aquesta qüestió, ineludible per als artistes, va ser un dels principals motius de debat en el I Congrés d'Arts Escèniques de Castelló. No es tenen, doncs, en compte les condicions que hi ha de crear des de fora del mapa (cultural)? La resposta, en l'aire, entropessa amb el fet que Màlaga fora la quinta ciutat millor parada. Però a més, hi ha d'artistes que estan fent germinar noves iniciatives on, més que un problema, la perifèria -afirmen-possibilita la seua gestació.

A Castelló el que li falten són espais físics de creació. També, hi ha una mancança de residències artístiques. Ambdues, carències que caminen de la mà i que resulten claus per a estimular la vida cultural d'una ciutat, ja que tal com deia Amanda Aguillera- directora de la companyia de titelles La Inestable- durant el congrés, "s'ha de plantar la llavoreta abans que res". Una idea a la qual, la ballarina i actriu, Pepa Cases se sumava sense excuses: "Si tot ix bé a partir de 2020 hi haurà residència artística a la Serrà d'Espadà. Els pocs estalvis que tenim els creadors els reinvertim en això mateix, en creació", manifestava.

Sota el nom de l'Assut de l'art, serà al municipi de Tales on naixerà aquest nou projecte que se situa en una ruïna ubicada a prop del pantà de Benitandus, tal com ha pogut saber Castellón Plaza. "Ens pareix la localització idònia, ja que per a crear i fer produccions cal tindre recursos, i aquests els podem trobar a Onda. Però a més si vols desemboirar-te i passejar, tenim l'espectacular paratge de l'Assut", explica Cases, a qui és clar que també li tira la terreta. La ballarina i coreògrafa, natural d'Eslida, porta set anys tractant d'impulsar culturalment la serra d'Espadà, un nucli que -com ella mateixa diu- "sols és conegut per la mel, les rutes i les seues possibilitats esportives". Tant de bo, l'enclavament natural també pot ser l'escenari idoni de molts espectacles de carrer. Així ho entén l'artista, la qual va crear l'any 2013 el festival Feslida que més tard va donar pas al projecte FES: Festivals d’Arts Escèniques a la Serra Espadà. "S'ha deixat de llogar cases, perquè ja no hi ha la videta que teníem abans. I com que no hi ha un turisme rural real, aquests llocs s'estan despoblant. La perifèria no ha de ser una paraula lletja, ha de voler dir tranquil·litat. Hi ha unes condicions de vida súper dignes. Això és el que volem demostrar amb aquest treball", afirma la impulsora del projecte, juntament amb Rubén Carreguí.

Un espai que marine l'autosuficiència energètica i la multidisciplinarietat

Si bé l'espai natural on s'ubica l'Assut de l'art té més de 6.000 metres per davant, la seu de creació no serà especialment gran, ja que la sala compta amb 45 metres quadrats i sols hi haurà un dormitori i un bany. Segons explica Cases, les dimensions no es podien ampliar "de cap manera", ja que es tracta d'un espai protegit que havien de respectar. Tant de bo, els creadors que es desplacen podran encontrar també una gran terrassa i, fins i tot, una piscina. A més, l'artista ja pensa en poblacions veïnes com Veo o l'L'Alcúdia de Veo perquè es puguen instal·lar en cases rurals.

Així mateix, es tracta d'un lloc completament abandonat que cal rehabilitar, per la qual cosa, no es preveu que s'inaugure fins al 2020. A més, l'espai utilitzarà plaques i pous per tal d'utilitzar energia renovable. "Volem oferir un lloc en condicions. I m'atreviria a dir que som pioners, tant a la província com a tota la Comunitat. El germà menut de València també té molts artistes i per més que siga'm la perifèria de la perifèria de la perifèria, és aquesta la que ens ha brindat les ferramentes per a impulsar-ho".

D'altra banda, encara que la dansa tindrà llògicament un paper protagonista, la residència també s'obri a la resta de disciplines artístiques. Fins i tot els impulsors tenen pensat ubicar, a prop del riuet de l'assut, un espai on es puga anar a muntar estructures de circ i de teatre de carrer. Igualment, hi haurà encontres entre escriptors o coreògrafs. "Volem que siga un espai de creació evidentment per a la nostra companyia -A Tempo Dansa-, però també per a tots els qui vulguen fer-la servir. De fet, la idea és oferir un lloc de relaxament on vinguen artistes residents, siga des de tres dies o fins a un mes, per a encetar, encaminar o acabar la seua obra. Ací es podran dedicar cent per cent a ella. No hi hauran de posar rentaplats", assenyala Cases. L'experiència es completa, fins i tot, en una "macro dieta molt sana" que se'ls proporcionarà durant l'estada. "Cuinar i menjar bé també et lleva molt de temps i energia. Que sàpien que ací tindran el dinar fet".

Una iniciativa privada a la que mira la Generalitat

Tal com esmenta Pepa Cases, les residències artístiques haurien de ser una iniciativa que "vinguera dels nostres impostos" perquè forma part de l'educació i producció cultural. En efecte, la Comunitat Valenciana sí que compta amb un programa que s'acosta a aquesta idea: Cultura Resident, projecte impulsat pel Consorci de Museus, en col·laboració amb la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, i que recentment ha anunciat la posada en marxa de sis convocatòries per a Xile o Praga, entre altres ciutats. Tot i això, mai és prou. I els artistes demanden espais de creació on puguen desenvolupar les seues idees per a prou de temps i amb cooperació amb altres autors.

En aquest sentit, tot i que, Assut de l'art és de naturalesa privada, ha comptat amb el vistiplau de l'Ajuntament de Tales, del que s'espera col·laboració. "Els ha agradat molt el projecte perquè ajuda a visibilitzar una zona que està especialment als afores", puntualitza Cases. També, l'Institut Valencià de Cultura ha fet saber el seu interés cap a la proposta, i és que durant el congrés d'arts escèniques, el director adjunt d'Arts Escèniques de l'IVC, Roberto García, va fer saber a l'eslidera que "faria el que siga per ajudar".