CASTELLÓ. El productor, director i guionista de Castelló Jonathan Bellés serà el convidat en el cicle Sessió contínua de la Universitat Jaume I d'aquest dijous 19 de desembre a la sala de conferències del Menador espai cultural a partir de les 20 hores amb la projecció del seu documental Los albores del kaiju eiga.
Al acabar la projecció hi haurà un debat amb el director. L’entrada és lliure fins a completar aforament.
El documental Los albores del kaiju eiga, de Jonathan Bellés, de l’any 2019 i 42 minuts de durada narra com al Japó l’amenaça nuclear va influenciar en la creació del kaiju eiga, que significa "pel·lícules de monstres gegants". El primer kaiju eiga va ser Godzilla, l’any 1954. Durant més de sis dècades, hi ha hagut diverses generacions de cineastes que han mostrat el monstre en diferents formes tenint en compte la relació entre Godzila i la bomba atòmica. Però, quin és l’origen d’aquesta unió, i com ha evolucionat al llarg dels seus més de seixanta anys d’història? Descobreix aquesta història a través de més de vint entrevistes a cineastes, actors i experts en cine que han treballat en les pel·lícules de Godzilla des de 1954 fins a l’actualitat.
Jonathan Bellés (Castelló de la Plana, 1988) és productor, director i guionista de curtmetratges, videoart i documentals espanyol. És llicenciat en Belles Arts i doctor en Arts per la Universitat Politècnica de València. Bellés ha dirigit documentals com ara René Magritte: drôle de bonhomme (2010), que tracta sobre la vida del pintor belga Magritte; No es cosa de risa (2016), que aprofundeix en els amagatalls de la comèdia a Espanya i Los albores del kaiju eiga (2019), un documental sobre els orígens del popular monstre Godzilla lligats a l’era atòmica. A més, ha produït, escrit i dirigit obres de vídeo art i vídeo dansa, com ara L’ennéagramme (2011), guanyador del premi nacional de vídeo art València Crea i Ateneo (2016), una obra que s’endinsa en la tèrbola relació entre dos personatges que busquen el perdó.
