El món en cent paraules

VALÈNCIA. Segons explica el mateix Mora, el repte d’escriure peces breus subjectes a un número exacte de paraules té una sòlida tradició. En anglés rep el nom de drabble i mamprén fa vora quaranta anys, vinculat al món de la ciència-ficció. La xifra exacta de mots la va establir la Birmingham University SF Society. I ací els dèsset del patíbul són escriptores, creadors, guionistes, bloguers i tuiters d’ací i d’allà que, entre València, la Xina, Cork, Berlín, Galícia, Barcelona, Frankfurt o el País Basc, fa dos anys que tixen un tapís multicèntric i infinit.

Hi ha escriptores professionals i també autors anònims que van ser reclutats a colp de DM, al més pur estil MI6, per les seues destreses. Per res en concret; perquè Óscar els volia llegir més a sovint i tenia ganes de gresca. Tots digueren que sí i s’enrolaren amb periodicitat diversa en els lliuraments d’1 / 100. Una imagen. Cien palabras. També hi ha incorporacions recents de lectors entusiastes que decidiren trencar la paret de vidre i presentaren les seues credencials literàries. El resultat és una tria eclèctica i lúdica. Un espill que no reproduïx les imatges que l’inspiren, sinó que en construïx de noves en cada text. Un diàleg polifònic entre fotografia i literatura en què ambdós resulten transformades en un producte nou i efímer que ja ha col·leccionat un grup de seguidors notable, quasi tan secret com els autors i autores que el fan possible.

Hi ha prou amb entrar en www.unaimagencienpalabras.es per a abocar-se a este recull d’històries que, en cent paraules, condensen la comèdia i la intriga, el drama, l’humor negre i el lirisme. El conte i el manual d’instruccions. Exercicis d’estil que van més enllà del pur joc verbal per tal de bastir mons complets en un format adient als temps de consum immediat; lectures que ocupen el que la nostra atenció tarda en enganxar-se en un nou envisc de la xarxa de Babel. Excuses perfectes per a fer de cada mòbil un Vietnam sense haver de confessar el nefand pecat de la lectura. Finestres per a absentar-se –ni que siga en el pla astral– de reunions de treball i cites familiars.

Quant a les fotografies, la tria d’Óscar Mora és igualment mestissa: clàssics del segle XX com Gianni Berengo, Elliott Erwitt o Cartier-Bresson conviuen amb autors anònims contemporanis, sempre, això sí, en blanc i negre per a crear una línia estilística homogènia. I potser per a, entre tanta regla, traure de l’equació la dictadura del color. Així, en mans dels unocentistas una instantània de Berengo amb un home en bicicleta, una dona de dol i un nadó que miren melancòlicament la mar cobra nova vida. Els protagonistes esdevenen Zeus en aventura amorosa, nets de Posidó en dia d’aniversari, els esforçats habitants de Pragmantia Solante o parelles que descobrixen que el llindar amb l’abisme no és tal cosa.

Qui tinga el rampell del joc, pot visitar el compte de Twitter @unaycien o visitar l’esmentada web. Mensualment, a més, s’envia la revista digital amb totes les fotografies i els textos. Una manera de donar-li una segona vida perdurable; de fer estiu amb el vol fugaç de les oronetes. I una ocasió magnífica de descobrir i resseguir autors i autores interessants enmig del bram i la fúria. D’obrir portes que donen a camins engrescadors fets de llibres i blogs d’alt voltatge. Cada mes vos esperen Lady Distopia, Jane Murdock, Óscar Mora, Toni García, Alicia Moreno, Claudia Porcel, Begoña Oro, Bibiana Candia, Bukuku, Daurmith, David Araujo, Jaime Rubio, Josep Vicent Miralles, La Libritos, Meryone, Pep Bruno, Randy Meeks, Rocío, Rosa Ribas y Sol. Bon joc!