Foto: ANTONIO PRADASCASTELLÓ. Ha passat febrer i com cada any, des de 2020, hi ha nou disc d'Aina Palmer. Després de Psicopompa (2020) i l'EP Fallanca (2021), ara és el torn de Solatge, un àlbum més electrònic on Aina Monferrer i Jordi Palau (excantant d'Orxata Sound System) no escatimen en referents. "És impossible pillar-los tots", ens adverteix la mateixa Monferrer. I és que al llarg d'onze cançons, hi ha samples de la Ruta del Bakalao, de Concha Piquer, de Chimo Bayo, el Titi, Joan Monleón o personatges que formen part de la corrupció valenciana. Un disc de folklore electrònic on els seus autors s'han proposat qüestionar i repensar els referents de la cultura valenciana.
"Volíem recuperar el folklore, però sense caure en els referents més típics per a obrir el punt de mira. La nostra tradició sempre ha estat escrita per hòmens blancs i heterosexuals, pel patriarcat. En canvi, en aquest disc donem lloc a altres figures importants com La Pastora de Castelló. Era un maqui que genèticament tenia atributs de dona i d'home. Una persona intersexual i una figura molt rellevant per a la nostra història. Però com La Pastora, altres personatges han sigut exclosos del nostre folklore", assenyala Monferrer.
A diferència dels anteriors discs, Solatge pren el nostre passat i el converteix en cançó. Una cançó ben electrònica on es dona visibilitat al gènere líquid. S'identifica la banda amb eixe feminisme que vol trencar amb el concepte d'home-dona per a abraçar noves identitats. La portada ve a reflectir aquest concepte. "Es tracta d'una víbria, un drac de la mitologia catalana, molt famós a Reus. És femella, però li hem posat un penis també, amb consonància amb els gèneres líquids", explica la cantant.
Amb tot, Aina Palmer no sols vol provocar reflexió, sinó també ganes de ballar i passar-ho bé. Per a fer-ho possible, tots dos artistes han comptat amb l'ajuda de tres productors de la nova escena electrònica. Xavi Pitarch, conegut com a Blu Boi, productor musical i artista d'electrònica experimental; Tono Bellver, productor de Castelló; i Albert Cano, conegut com a Fes Bondat. Tots tres han participat en l'elaboració d'un àlbum que, de nou, està totalment autoproduït. Va estar l'agrupació des de juny fins a setembre immers en el procés de composició i mescla del disc. "Pareixia que estigueren fent una acampada. Foren mesos molt intensos. Llegirem sobre la introducció de les drogues a València al segle XX, també ens vam documentar sobre Isabel de Villena, Matilde Salvador, o Miquel Peris i Segarra", conta la cantant.
Per tot açò Solatge es presenta com un disc amb moltes capes. Seria com una "ceba", diu Aina. Un disc on pots passar-te hores documentant-te, o no fer-ho, i simplement ballar. "No volíem ser adoctrinadors o pedants. Es tracta d'un producte cultural que inclou moltes capes. Volem que sense saber valencià et puga molar per a ballar. És música molt ballable. Encara que també pots posar-te-la de 'tranquis'. Com siga, no fa falta que conegues tota eixa llista de referents per a gaudir. Tant de bo, al mateix temps, pots buscar-los i descobrir la història que té a dins. Considerem que la lletra està al servei de la música", aclareix Monferrer, qui amb tot se sent ben orgullosa del procés orgànic i independent que ha seguit la banda per a donar llum a aquest tercer treball. "No rebem subvencions i està bé perquè no has de retre conters a ningú. Treballes el temps que vulgues i no reps cap mena de censura", manifesta.
Fou el 22 del 2 del 2022 quan Aina Palmer presentava el seu disc pujant a YouTube un "musical". Una peça visual de 41 minuts i 48 segons que serveix per a presentar de colp els onze talls que formen Solatge. "Segurament és el més trencador del disc", opina la castellonenca. I és que a diferència del que sol ocórrer, la formació pot dir que ja ha tret a la llum tots els videoclips del seu últim treball. Una decisió que la banda va prendre, principalment, per falta de recursos.
"En els anteriors àlbums ens vam tornar bojos fent videoclips. No teníem diners per a pagar a cap productora i hem decidit fer-ho així. Al cap i a la fi pareix que la part visual és més important que la música, però nosaltres ens volem negar a açò. Creativament ho hem solucionat amb aquest musical. Tot i això, ens agrada molt. No hi ha res posat per posat", assegura la cantant.
A càrrec d'una jove productora de Castelló, Duelo, el visual de Solatge recorda molt a les textures dels 90. Així mateix, la banda ha apostat per una realització molt casolana. "Som fans de les textures imperfectes, li donen un regust al videoclip. Si sols es poguera eixir al món amb propostes tècnicament perfectes també seria elitisme. Sembla que o et gastes diners en una superproductora o no tens res a fer. Els videoclips no han de ser perfectes, han d'interpel·lar i despertar sentiments. En efecte, és curiós, però quan més perfectes són les propostes perden capacitat d'expressar. Es converteixen en productes plans", defensa Monferrer.
En aquest cas, l'obra visual dona a més visibilitat a les obres plàstiques fetes per Palau. Intervé el músic diferents objectes deteriorats o reciclats que converteix a posteriori en objectes escultòrics. És més, estudia la banda dur aquestes creacions fins a alguna exposició.
Aina Palmer va inaugurar el cicle de concerts 'Al Port' el mes passat i pròximament (el 29 d'abril) actuarà al col·legi Major Rector Peset de València i (el 13 de maig) a l’espai de les Aules, dins de la Nit de l’Art de Castelló. Però a més de música en directe, té molts altres plans la nova banda valenciana. Entre ells, els agradaria convertir el seu clip en un musical que viatge de territori en territori. D'altra banda, desitja la formació publicar un vinil que vaja acompanyat d'un fanzine on queden impreses les creacions de Palau. Una edició que serviria a més per a explicar a fons el significat i les referències de cada cançó.
"El Solatge és el que queda quan beus al final del got. Eixe pòsit pensem que està en aquest disc", conclou Monferrer, qui incideix en la idea que aquest és un àlbum per a desfasar, ballar i passar-ho bé. "Ja ho deia Emma Goldman, si no es pot ballar, no és la meua revolució".
