Benicàssim, 1990. Miguel TrilloCASTELLÓ. Miguel Trillo, el conegut fotògraf de les estètiques juvenils dels carrers del Madrid dels 80, es reinventa en esta exposició de la Fundació Caixa Castelló i exhibix retrats en el més pur Street Style actual. En estos últims anys Trillo ha recorregut les Fashion Weeks més importants del món i ha retratat, no la passarel·la com és l’habitual, sinó els seus voltants, els personatges anònims, els anomenats fashion victims que es troben entorn d’estos esdeveniments. Són extres espontanis d’una pel·lícula imaginària, joves a la cerca d’un fotògraf inspirat que els convertisca en obra de creació.
L’obra de Miguel Trillo es troba en una línia divisòria entre la fotografia documental i la fotografia periodística. Camina per una bifurcació del laberint de la fotografia d’autor. Usa territoris delimitats on les persones fotografiades se senten en un microclima que compartix el fotògraf. Hi ha una condescendència idiomàtica.
En este projecte expositiu, titulat Equidistàncies: Souvenirs/Passarel·les, sota el comissariat de l’arquitecte i col·leccionista Juan Redón, es mostren dos apartats: Souvenirs i Passarel·les. L’origen de Souvenirs està en el projecte que el diari El País va proposar a Miguel Trillo en 1991. Es presenta el capítol que el dominical va dedicar a Castelló de la Plana, al qual se li han afegit altres fotos realitzades anys després.
El segon apartat, Passarel·les, és el compendi del material produït per Trillo des del 2010 al 2024 en nombroses ciutats dels cinc continents. El camí iniciat en el 2010 va derivar en la cerca de les imatges captades al voltant de les desfilades de diferents Setmanes de la Moda (Fashion Weeks), centrant el seu objectiu en els aficionats a la moda que pul·lulen entorn dels escenaris on es produïxen els esdeveniments de moda. No són fotos de passarel·les de moda, tampoc ho són de les celebritats que solen acudir a primera fila de les desfilades de les grans marques. Són fotos dels amants de la moda que, amb la seua presència de carrer, no deixen lloc a dubte de què és el que esdevindrà.
Trillo presenta fotos realitzades a Espanya (Madrid i Barcelona) i en altres llocs d’Europa (Londres, París, Milà…), així com d’Amèrica (Nova York, Los Angeles, Buenos Aires…), Àsia (Tòquio, Seül, Shanghài…), Àfrica (Ciutat del Cap, Casablanca…) i Oceanía (Sidney). Els unix el fet de pertànyer a una mateixa generació i compartir idèntica actitud malgrat les diferències de geografies, races, credos, sexes… És un cant al respecte i a la integració de la diversitat. Però estes fotos van més enllà dels aspectes externs. Entren a l’interior de les mirades per a manifestar un món d’éssers comunicants on la cerca de la bellesa és una necessitat vital: la roba com a segona pell.
Miguel Trillo va nàixer a Jimena de la Frontera (Cadis) en 1953. Llicenciat en Imatge i en Lingüística Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid. Des dels anys 70 ha retratat a joves en un entorn musical. En els 80 convertix als personatges no famosos de la Moguda Madrilenya en el seu objectiu primordial (exposició Pop Purrí en la galeria Ovidio -1982- i a la sala Amadís -1983- i edició anònima de sis números del fanzine Rockocó -1980 a 1984-). La dècada la va acabar Trillo reflectint el relleu generacional en dos treballs publicats en la revista de creació ‘Sur Expres’: Los nuevos pijos (1988) i Madrid hip hop (1988).
A l’inici dels 90 realitza per al dominical del diari ‘El País’ -en companyia de Moncho Alpuente-, un retrat de la joventut espanyola en xicotetes capitals de província. Esta obra l’exposa en la galeria Moriarty (1992), de Madrid, amb el títol Souvenirs, editant com a catàleg tires de postals turístiques. En 1993 transforma la galeria El Manantial, de Barcelona, en una botiga de records amb eixes fotos reproduïdes en objectes turístics. Entre 1993 i 2004 va desenvolupar la serie Geografia Moderna, un viatge per fronteres lingüístiques o territorials de la Península Ibèrica. Amb els retrats d’estos joves ha editat segells de correus (revista L’Europeu –1997-, galeria H2O, de Barcelona –1999 i 2004-).
Havaneras (1999-2001) va ser la seua primera sèrie fora d’Espanya. Va retratar a les seues cases a travestís de l’Havana. Es va exposar en 2005 en el Cercle de Belles Arts de Madrid, dins de PhotoEspaña, amb la curadoria del llavors director del festival, Horaci Fernández.
En l’actualitat treballa en dos sèries: Asiatown, actituds de la cultura juvenil sorgida en les megaciutats del continent asiàtic. I Ficciones un viatge al món del manga, els otakus i els cosplays. De les dos, ja hi ha llibres editats recentment amb motiu de totes dues exposicions, comissariades per Sema d’Acosta.
En 2009 se li va organitzar una retrospectiva, titulada Identidades, en el Centre Andalús d’Art Contemporani (CAAC) de Sevilla i a la sala Canal d’Isabel II de Madrid, comissariada per José Lebrero. En 2014 va exposar en Tabacalera de Madrid la serie Afluencias. Costa Este, Costa Oeste, una reflexió sobre la similitud estètica de la joventut underground en USA, en un país comunista (Vietnam) i en un país islamista (el Marroc). En 2017 el Centre d’Art 2 de Mayo (CA2M) de Madrid va realitzar un remake de les seues dos primeres exposicions, havent-se editat el llibre-catàleg Doble Exposición. En 2019 va exposar en els Rencontres d’Arles. Des de 2021 està inclòs en la col·lecció permanent del Museu Reina Sofia de Madrid.
En 2009 l’Ajuntament de Madrid li va concedir el Premi Kaulak de Fotografia. En 2018 va rebre el Premi de Cultura en la modalitat de Fotografia del Govern Autònom de la Comunitat de Madrid. La seua obra, entre el document, el concepte i la passió, es troba igualment en importants col·leccions privades.
