Krakatoa, 10 anys servint a la indústria dels vinils des de Castelló

CASTELLÓ. Alçar una fàbrica de vinils a Castelló, i en l’any 2013, va ser fruit d’una decisió presa “més des del cor que des del cap”. Quan tiren la vista arrere, els fundadors de Krakatoa Records confessen que no van fer cap tipus d’estudi preliminar per a saber si la idea que els rondava pel cap anava a ser un èxit o un fracàs. “No es va meditar ni érem conscients d’on ens estàvem clavant”, afirma Bernat Fayos. No obstant això, van donar el pas d’obrir la que era, a més, l’única fàbrica de vinils al país, perquè en aquell moment un grup o segell havia de dirigir-se a Europa, directament o a través d’intermediaris, si volia que la seua música estiguera impresa en format analògic. Així que, com a músics que també són, van voler posar remei i reviure eixa indústria que un dia havia existit. Deu anys després, Krakatoa Records no sols continua oberta sinó que s’ha convertit en un símbol de com fer música.

Deu anys servint proximitat

Entre 2022 i 2023, les seues maquinàries van fabricar uns 200.000 vinils anuals i el seu equip ha passat de comptar dels tres socis als inicis, a deu persones actualment. Però, més enllà dels números, que com els mateixos castellonencs reconeixen “no són grans xifres” si es comparen amb altres fàbriques, el més valuós de Krakatoa ha estat en la familiaritat que han sabut servir.

De fet, haver pogut augmentar l’equip ha estat un pas molt important i que ha tingut un valor molt important pel desenvolupament del que ara és Krakatoa Records. Les noves persones que s’han anat incorporant a l'empresa ja coneixien de prop i donaven suport al projecte des d’un inici, ja que tots els membres de l’equip tenien altres projectes en comú, per tant, són persones acostumades a treballar juntes.

“Sempre hem volgut oferir un tracte directe i proper cap als artistes i segells. Som músics també i sabem com d’important és. Així que el que oferim és proximitat. Si vols alguna cosa de nosaltres parles directament amb la fàbrica, amb mi que soc qui respon els correus i les trucades, no amb altre departament. En aquests anys, les bandes ens han reconegut eixe tracte tant transparent. Nosaltres no vam començar per una raó purament empresarial, ens coneixíem de concerts i com que sols hi havia fabriques a Europa, volíem oferir aquest espai a artistes i segells de tot l’Estat, però especialment pensàvem en el nostre entorn més proper del País Valencià i Catalunya”, assenyala Bernat.

Des de Krakatoa senten, a més, que estan aportant el seu granet de sorra als moviments culturals locals més underground, facilitant-ne l’accés a la fabricació de discos i col·laborant d’alguna manera en reforçar les xarxes existents entre diferents col·lectius, petits segells, artistes i públic. Aquest era un dels objectius inicials que tenien des d’un principi i que sempre està en el focus: reforçar i formar part d’aquest teixit cultural de base, divers i de dimensions més reduïdes que s’allunya de la idea de "monocultiu" en l’àmbit musical i cultural.

És així que, superada la primera dècada, la banda no té grans ambicions de creixement. El que es vol, principalment, és mantenir la base de clients, que no deixen de ser segells de xicotet i mitjà format i ampliar-la a poc a poc sense perdre el focus allò volem i amb qui volem treballar. “El camí ha sigut difícil, perquè no teníem molts recursos. Però, tampoc la nostra pretensió és créixer ni convertir-nos en una empresa massa gran. Volem continuar treballant i millorant".

El 'revival' del vinil i el seu futur

L’últim anuari de la SGAE, basat en dades del 2022, confirma que el creixement del vinil continua. En aquest any va ingressar 29,48 milions d’euros, el que va representar el 52,1% del total de les ventes físiques a Espanya. No obstant això, la incertesa sempre acompanya al sector. El mercat físic continua desplomant-se, i en el seu cas, l’estat del vinil està subjecte a moltes variants.

“Ha hi hagut un revival evident del vinil, però ho vivim des de la incertesa, perquè el món és molt canviant i no saps si deixarà d’interessar. En aquests últims anys s’han editat moltíssims vinils, i no sé si fins i tot ha sigut un volum excessiu degut a la creixent demanda de les grans multinacionals. Ara ja sembla que s’està relaxant de nou”, assenyalen des de Krakatoa, que també expliquen com la crisis de material produïda en els últims anys i el ‘boom’ tant fort que ha tingut la industria ha tingut cert impacte negatiu. “Entre 2021 i 2022 les fàbriques van col·lapsar. Va ser un moment complicat que, en el nostre cas, ens va obligar a buscar alternatives per a donar un millor servei”.

Malgrat tot, des de Krakatoa pensen que els amants dels vinils sempre estaran ahí, com sempre ho han estat. Igual que ho van estar ells als seus inicis. Uns inicis complicats, quan el vinil no estava tan de moda, en els quals se’ls va passar fins i tot pel cap tancar.

 
“Encara hi ha un xicotet sector de la societat que té el vinil com a referència. El que ocorre amb el CD és diferent, amb la música digital i les plataformes, ha perdut un poc la raó de ser. Qui vol la música en físic, té el vinil que és un format analògic. Sense entrar en el tema la qualitat de so, que això és un altre debat prou més complex, és com passa amb els llibres; hi ha llibres digitals, però aquests no substitueixen del tot els llibres impresos. Tenir una col·lecció de vinils és equiparable a tenir una biblioteca. Els CD han sigut, per això, més senzills de substituir, perquè no tenien eixe component de col·leccionisme, i la seua versatilitat ha estat absorbida per altres formats digitals no físics. En l'àmbit gràfic no són el mateix i han quedat lamentablement obsolets (avui dia resulta fins i tot complicat trobar on reproduir-los). A pesar de ser minoritari en el conjunt de la societat, el vinil encara té molta presència i és el format físic per excel·lència”, afirma Bernat.

Per tot açò, quan pensen en el futur, des de Krakatoa no imaginen un futur sense vinils. Al revés, potser siga més necessari que mai: “Han aparegut notícies que afirmen que Spotify eliminarà els perfils de músics que no tenen quasi reproduccions. Si ens posem a pensar en un futur apoteòsic, molta música que està a l’abast sols digitalment podria desaparéixer. Per això, si ho tens al teu vinil, sempre ho tindràs amb tu”.

Una selecció de vinils amb arrelament local

En el seu cas, són molts els vinils que Krakatoa guarda per al record. Els castellonencs senten admiració per tots els projectes que han ajudat a tirar endavant. Però, des de Castellón Plaza els proposem un joc. Fer repàs d’aquells projectes d’un gran arrelament local en els quals han participat, d’una manera u altra, els membres de la fàbrica. Referències de Castelló premsades a Castelló per a celebrar aquesta primera dècada de vida. Allí van:

Sir J & The Kinky Lab All Stars (2014). Fou la primera referència premsada a Krakatoa, en la seua edició a Espanya, per Jamaican Memories de Castelló (del que forma part Kike Pérez, cofundador de la fàbrica) i del que també participa el músic castellonenc Dani Lampérez, entre altres vells coneguts de l’escena jamaicana de Catalunya, liderats per Javi García i amb artwork a càrrec de GosD. Amb tot, la seua presentació es va fer al mític Pub Terra.

Los Amantes, Traiciones (2014). Es tracta del primer treball d'un grup local premsat a Krakatoa. Darrere de Los Amantes estaven els castellonencs Patrícia Escoín i Tommy. Així mateix, el disc va ser enregistrat a Rockaway Studios, ubicat en Castelló. 

Arte Pop, Hacia Adelante (2016). Projecte de Paco Vila (Los Flechazos, Bandits) i coeditat per Húrrah! Música i Alter Memories, va ser un altre treball que va fer “força il·lusió” a Krakotoa per tractar-se d'un músic local amb el qual havien compartit formació en Bandits. Les gràfiques, a més, són de Tòfol Cruz, que s’encarrega dels dissenys i xarxes de Krakatoa Records.

Blackfang, Fangtazztic (2017.  Jamaican Memories) i A Foc Lent (2019. Ánima Records). Projecte local amb el raper Calmoso Ramírez com a front-man i altres músics de la zona, entre ells Marc Agut, qui també treballa a Krakatoa. Dos àlbums editats per segells de Castelló i enregistrats també a Rockaway Studios. Gràfiques també a càrrec de Tòfol Cruz.

7" de Valmería Roots / One by One Records amb Payoh Soulrebel i Bernat FA (Racial Prejudices/Hanginon Sax (2020) i Ticket To Paradise/You're no sax (2021). Projecte del productor d'Almería Baay Selectah amb versió vocal del referent Payoh SoulRebel i instrumental de Bernat FA. Un altre castellonenc, Paupa Man, també va gravar amb ells i també se’n va fer un 7’’ a Krakatoa.

Bandits (2024). El pròxim disc de Bandits, que s'acaba de gravar a Rockaway Studios, sortirà aquest 2024, i serà el primer del grup premsat a Krakatoa. Sí, aquestes gràfiques, seran també obra de Tòfol Cruz.