CASTELLÓ. Ser un altaveu o si no, no ser res. El modus vivendi de tot mitjà de comunicació hauria de ser aquest mateix, ja que el que permeten les seues infraestructures és expandir informació per tot arreu. Ara bé, tots sabem que aquest principi bàsic moltes voltes queda corrompes per altres tipus d'interessos. És per aquesta raó que l'obligació dels agents públics ha de ser, més que mai, la de mantenir en un lloc "segur" la informació. Així ho creuen de fet des de la ràdio universitària Vox UJI, la qual complirà ben aviat els 15 anys de funcionament. "A vegades es pensa que una ràdio universitària sols es queda als campus, però va més enllà. Es poden contar eixes vivències que no arriben a les emissores comercials", assenyala la seua coordinadora M. Carmen Aparisi.
Fou en 2004 quan es van emetre els primers senyals de la Vox UJI, un projecte que forma part de l'aposta de la universitat per oferir informació plural al seu alumnat. No obstant això, al llarg del temps, el projecte ha aconseguit aplegar fins a col·lectius de tots tipus, com PATIM, Creu Roja, Teléfono de la Esperanza; també fins a l'escola valenciana o altres col·legis de la província, o fins i tot al Villarreal CF, el Rototom Sunsplash o el Festival Formigues. I és que en total hi són més de 50 programes i una centena de col·laboradors - des de membres de l'àrea universitària, estudiants, professorat, exalumnes, professionals i entitats externes -que de forma totalment desinteressada es posen enfront dels micròfons.
-Creeu que Vox UJI és un exemple del que ha de ser una ràdio universitària?
-Diria que si, perquè hem aconseguit teixir una xarxa radiofònica que dóna veu a molta gent que no té la possibilitat d'expressar-se i de donar a conèixer tot allò que queda fora de les emissores comercials. A més, cal tenir en compte el paper de formació que les emissores universitàries fem dels futurs professionals. I no sols de la comunicació, perquè als programes participen estudiants de diferents titulacions, des de videojocs fins a empresarials. La comunicació és transversal a tothom i, així, la universitat brinda al seu alumnat una oportunitat de participar i reforçar el seu currículum. És una ferramenta que poden aprofitar al cent per cent.
L'escaleta d'una ràdio universitària canvia de pell tant com les seues aules d'estudiants, ja que molts finalitzen els seus programes una volta acabat el seu pas per la universitat. És llei de vida diuen i per això la radioteca de la Vox UJI supera la centena i centena de programes. D'entre ells els més longeus són Sintonitzant l'esport, El so de la música -d'un col·laborador extern que participa des de 2005- o Expresión Otaku, que des de 2012 ens parla sobre manga. D'aquesta manera, la universitat es cura de no repetir enfocaments i repetir temes; ara bé pel que fa a l'ús del valencià, confessen que podria ser major: "És complicat fer una programació totalment en aquesta llengua, perquè molts participants volen projecció a escala nacional. Les xarxes socials els ho reboten amb més facilitat. Aleshores és difícil assolir-ho".
Amb aquesta línia, la universitat ha obert els seus ventalls al mercat nacional després d'adherir-se en 2011 a l'Associació de Radios Universitaries d'Espanya (ARU), de la qual són membres actius doncs des de la seua posada en marxa. En l'actualitat el projecte compta amb 31 emissores i, segons avança Aparisi, s'està treballant en projectes comuns com el de poder fer un informatiu setmanal a escala nacional.
Així mateix, la Vox UJI col·labora amb l'oficina de premsa del Parlament Europeu per acostar la gent jove a les institucions europees, "especialment ara, tenint en compte que en uns mesos triarem als nostres representants d'allí. Els estudiants han de saber que es juguen", assenyala la periodista. En aquest sentit, actualment un estudiant de l'UJI ha sigut enviat fins a Brussel·les, dintre d'una expedició de vint persones, per a participar en el projecte Euroconexión i entrevistar a parlamentaris.
Per a saber més
