La periodista i professora Lola Bañón ens espera en sa casa de Benetússer. Ens havia advertit que no té una biblioteca, sinó una casa ocupada per llibres.
I les prestatgeries? Té delicte que, sent filla i germana de fusters, tinga així els llibres, amuntonats per tots els racons. I, a més, tinc la biblioteca partida, la mitat ací i l’altra on vivia abans de la pandèmia, en València. Tant allí com ara ací visc en l’espai que em deixen els llibres. Per a mi són ferramentes que use contínuament.
I com t’aclarixes? No tinc clar quins llibres tinc ací i quins s’han quedat en l’altre pis. Me n’he portat, segur, tots els d’orientalisme, periodisme, llengües i temes àrabs. Però, clar, és que no puc estar sense ells. Estos no deixe que agafen pols. Els consulte seguit seguit.
Però en tens ací damunt dos de ficció… Són les dos pròximes lectures. A Noruega, de Lahuerta, li tinc moltes ganes des de fa temps. Porta mesos esperant! Tots els llibres que veus ací damunt són la pila de pendents. M’han dit que Lahuerta li sembla a Juan Marsé, que és un autor que m’agrada molt. Saps que el coneguí? Un amic de visita en un balneari va coincidir amb ell i es feren amics entre bany i bany. Després me’l presentà. Em paregué un home genial i trist.
I l’altre? Mater, de Martí Domínguez. També és amic meu. Tinc molts amics que escriuen, així que sempre tinc llibres pendents d’ells. Ara que estic bolcada en la docència m’ocorre que quan escric, no llig. I necessite escriure per la meua professió, així que li he demanat als meus amics que publiquen més a poc a poc per a que em done temps a llegir-los tots.
Veig molt de llibre pràctic. Sí, tots estos que tinc a mà i consulte sovint tenen a vore amb la veu, un aspecte del periodisme que s’oblida, i que al remat per a molts de nosaltres és una ferramenta imprescindible. També em ve de família. Fins i tot un tio meu era cantant d’òpera. Imagina’t.
I molt de budisme. Sí, heretats d’un amic budista. Ara de tant en tant me’n demana algun dels que em va regalar, així que li preste els seus propis llibres. N’hi ha molts sobre filosofia oriental i, per descomptat, en la meua biblioteca hi ha diversos alcorans: me’ls han anat regalant, des d’alumnes que he tingut fins a un dels directors de la meua tesi.
» En la meua biblioteca romanen
els llibres que formen part de mi.
D’on et naix la passió pel món oriental? Als 6 anys mon pare em regalà un exemplar de butxaca de Les mil i una nits i me’l va folrar amb el paper de les parets. Per a mi era un tresor i el motor que va fer que després em dedicara a temes orientals. Quina pena no poder ensenyar-te’l! El tinc en l’altra biblioteca. Les desenes de voltes que he viatjat a Palestina, el Marroc, Iraq, etc., també em porte sempre llibres que són records associats a ells. Els llibres, per a mi, són depositaris de molts sentiments.
Tens una tessel·la damunt de Calle Este-Oeste, de Philippe Sands… Me la regalà un xiquet a Marràqueix durant la reconstrucció d’un palauet. Mantinguí contacte per carta amb ell diversos anys i al final vaig escriure un conte inspirat en este regal i fins i tot vaig guanyar un concurs de relats. Hauria d’escriure una cosa més llarga, de ficció, però mai trobe el temps.
Conserves llibres fetitxe per motius sentimentals? Romanen els llibres que formen part de mi. Els consulte molt. No els mantinc per motius sentimentals, llevat d’algunes excepcions. Per exemple, la Guia urbana de la ciutat de València de 1985, que usava quan era estudiant. Gran part de la ciutat que apareix ací ja no existix, però la persona que jo era quan la necessitava per a conéixer la ciutat continua vivint en mi.
Quina relació tens amb els teus llibres? Estic convençuda que els llibres són un recurs per a la resistència: ens donen energia, inspiració, esperit de superació i t’oferixen sempre una dimensió de les situacions per les quals estàs passant. Una bona lectura no et lleva el problema, però t’ajuda a situar-te en el món. I açò és molt important.
Per exemple? Hi ha un paràgraf de Mediterráneo, de Chirbes [Debate, 1997], que em resultà molt revelador en llegir-lo [busca el llibre, té marcat el fragment i el llig]: “Mi progresiva fascinación ante el Mediterráneo no ha nacido de la sorpresa de un encuentro inesperado, sino del progresivo descubrimiento de capas geológicas de mi propio ser, cuya existencia yo desconocía, o que creía ya para siempre desvanecidas. No ha sido un fogonazo, sino una excavación”.
Óscar Mora (Dolores, 1978) és crític literari, guionista, corrector editorial i contacontes. Col·labora en mitjans de comunicació en paper i digitals ressenyant llibres i fent entrevistes, que és una excusa com altra qualsevol per a dedicar tot el temps que pot a llegir.