Mor Lluís Miquel, la peça clau que va obrir totes les finestres de la cultura valenciana

VALÈNCIA. El músic i empresari Lluís Miquel, peça clau de la cultura valenciana des de la segona meitat del segle XX, ha mort als 79 anys, segon han confirmat al llarg del matí persones properes a ell.

Productor, empresari de l'audiovisual, músic... La carrera de Miquel abasta quasi totes les manifestacions culturals, i en moltes va ser pioner, amb especial èmfasi en la normalització del valencià en aquest àmbit.

Va realitzar estudis de perit agrònom per imposició familiar, al mateix temps que es va formar en música i en disseny escenogràfic. Va ser un dels pioners de la cançó en els anys seixanta, primer amb la formació del grup Els 4 Z, amb la qual adapta al valencià temes de cantautors francesos i italians, com Georges Brassens, Jacques Brel o Paolo Conte. El 28 de febrer de 1966, els integrants del grup van ser detinguts i llocs a la disposició del Tribunal d'Ordre Públic a causa d'un concert matinal que van oferir la vespra, juntament amb Raimon, en el desaparegut cinema Artis de València, després de la qual cosa el conjunt es va dissoldre.

En 1976, Lluís Miquel rellança el projecte amb el nom de Lluís Miquel i Els 4Z, que cap a 1980 es transforma en Pàtxinguer Z, una orquestra de ball de caràcter humorístic creada amb l'esperit festiu i alternatiu característics de l'efímera i trencadora Falla King Kong. Amb aquesta orquestra, Lluís Miquel participa per primera vegada en televisió, en actuar en el talk-show dirigit i presentat per Fernando García Tola Si yo fuera presidente. Paral·lelament, inicia a la fi dels setanta la seua activitat empresarial fundant el segell discogràfic Ànec, que, amb la col·laboració de Toni Mestre, publica bona part de la música en valencià composta fins entrats els anys vuitanta. El seu gran hit va ser L'arbre, una crítica ferotge al franquisme que va composar en la dècada dels 60.

Va crear la primera productora audiovisual valenciana, Novimag, que va servir també com a casa d'alguns cineastes del cinema valencià independent durant els 70. També els Estudis Tabalet, dedicats a l'enregistrament i producció musical i publicitària, així com al doblatge cinematogràfic. Dels seus estudis surt el primer llargmetratge doblat al valencià, Le salaire de la peur, d’Henri-Georges Clouzot. Tabalet va ser un dels principals estudis de doblatge de pel·lícules, documentals i animació que va treballar per a Radiotelevisió Valenciana (RTVV), i arran de la crisi i clausura d'aquesta va haver de tancar les seues portes.

A través de la productora Adi Produccions, creada en els anys noranta, Lluís Miquel dirigeix i produeix programes per a televisió, la major part d'ells relacionats amb la música i l'espectacle. També va ser responsable del muntatge i la producció d'espectacles teatrals i musicals de tota mena, incloent-hi l'òpera, la seua gran vocació frustrada. Va presidir l'associació de productors Productors Audiovisuals Valencians (PAV).

Profeta en la seua terra, tots els àmbits en el que va participar han sabut rendir-li homenatge en els últims anys, destacant el del COM (Col·lectiu Ovidi Montllor) en La Beneficència.