Què perdríem els valencians si cau Twitter?

VALÈNCIA. Sembla difícil que algú es gaste els diners que no té, diners prestats per bancs, es compre el que siga i al cap de deu dies trenque la nova adquisició. Com si et compres un Sorolla i penses "cal amortitzar la inversió, a partir d'ara qui vulga vore'l haurà de pagar", i el traus al carrer i es banya, i li pega la llum del sol, el deixes sense responsables de seguretat que el vigilen perquè els demanaves estar davant del quadre tot el dia... Elon Musk no sembla haver encertat massa amb les seues decisions inicials en Twitter, i ara mentre escric açò funciona amb normalitat, però qui sap si en el lapse de temps que passa fins que es publique este text haurà deixat de funcionar. Potser s'esborre el contingut antic, desapareguen amistats, o bots, es torne de pagament o que tot continue igual. El ben cert és que ja hi ha molts usuaris emigrant a Mastodon, altres que s'han plantejat ja "l'últim tuit" com si allò anara a rebentar i volguérem deixar un poc de la nostra saviesa com a epitafi final. La cosa no pinta bé per al pardalet blau. Com també és cert que amb diners torrons, i aquells que han prestat diners a Elon estaran pressionant per protegir la seua inversió.

Siga com siga el que passe amb eixa xarxa social, molts som els valencians que utilitzem Twitter per a debatre, informar-nos, opinar, enviar la nostra foto de la paella dominical o simplement per passar el temps, com els que miren la tele seuen a llegir un llibre o van passant vidiets al TikTok. Hi ha coses dolentes, moltes, de la xarxa on els trols han tingut via lliure per assetjar i amenaçar qualsevol. Però també és un punt de trobada de molts perfils que d'altra manera mai s'haurien conegut. Açò són coses que ja sabem, i no cal explicar-ho massa als que gastem Twitter des de fa temps i hem vist l'evolució o involució d'un fenomen cultural que ens ha donat a tots l'oportunitat de tindre veu. De fet, en algunes conselleries i ajuntaments algun tuit ha creat més pànic que tota la pandèmia. El cas és que si Musk trenca el joguet, no només perd ell, d'alguna manera tots els usuaris perdem alguna cosa, i potser no en som conscients. Així que, per si de cas allò s'acaba, i perquè no, per si continua, el meu insomni ha decidit que toca fer una llista de coses que perdríem els valencians si desapareix Twitter: un gran follow friday.

-Els tuits d'Emma Zafón @emmazafon, una companya periodista que no deixa canya dreta. Allà on hi ha un toll d'aigua, allà que clava el peu, i sempre traient els colors i les vergonyes als senyoros.

-Els jocs que hem conegut i disfrutat com el Paraulògic, el Wordle, o els d'À Punt anomenats PobleCV o el d'endevinar la cançó del dia, i que ens donen uns minutets diaris d'oci gratuït de qualitat.

-Parlant d'À Punt, el compte @apala9TVpunt, més conegut com A punt a pala, ens ha fet divertir-nos amb vídeos irrepetibles de la història de l'audiovisual, gràcies a la seua recopilació dels grans moments de la televisió pública valenciana.

-Un altre joc, i bon exemple de com usar la xarxa per part d'una institució cultural, és el repte de l'objecte de l'ETNO, @letnomuseu. Una bona manera de conéixer tresors o trastos de la nostra història recent.

-L'art i l'humor també tenen lloc a la xarxa social del pardalet, i bé, m'agrada admirar la manera de caricaturitzar de dos valencians com són Raúl Salazar @respetocanas, i Joaquín Aldeguer @j_aldeguer.

-Sense deixar l'humor, esta xarxa ens ha donat la possibilitat de conéixer humoristes tan genials com Paula Púa @pppua, i de poder dir en molts casos allò de "jo la coneixia abans que fora famosa".

-Els prescriptors són molt interessants i, per a mi, una de les maneres de triar pel·lícula per a vore és llegir la llista de pel·lícules que va mirant i recomanant el traductor valencià abans conegut com a Boinez, Javi Pérez @javipalarcon.

-Sense deixar els traductors valencians, les històries de la València d'interior que ens conta María Hernández @lamariahache, són mel de romer.

-Amb la música passa un poc com amb les sèries o les pel·lis, i de segur que molts grups valencians han arribat a un públic molt més ample gràcies a la xarxa de microblogging. El cas més evident és el de La María, @lamariabs_, qui fa poc més d'un any, arran d'un vídeo al seu perfil, es va fer famosa i ara la veiem actuar per tot arreu. Perquè el talent també s'ha fet un lloc a Twitter, i fils com el de Pepiu @PepiudCastellar i el xat del WhatsApp dels pares de l'escola, en són un gran exemple.

-Els mems immediats de qualsevol tema ens donen la vida, i moments com "la culpa és de l'alcalde..." són part ja de la nostra història, com ho són els vídeos del ciclista del Mondúver, o la veïna d'Alginet desesperada esperant que passe per davant de sa casa la Vuelta Ciclista.

-La informació immediata, amb text i amb imatge d'inundacions, incendis, emergències o manifestacions, ens pot ser de moltíssima utilitat. I bé, continuarà estant la ràdio que pot rivalitzar en immediatesa i tindre molt més rigor, però mai podrà competir en volum d'informació ni en quantitat de fonts simultànies. Ha sigut una bona manera d'obtenir informació i de contactar amb gent, tot i que més d'una enganyifa ens han colat.

-No trobaré a faltar aquells que t'ho corregixen tot, o que pretenen dictar com has d'escriure. Ací, per desgràcia, tenim moltes discussions identitàries que obsessionen a molts i que a Twitter erren recurrentment. A banda del fet que a cada casa hi ha un lingüista disposat a donar la seua opinió. Com passa amb els metges o els entrenadors de futbol, tot valencià porta un potencial lingüista dins, i de vegades pot ser esgotador.

-Parlant de medicina i esport, també trobaria molt a faltar la defensa de la sanitat pública de la doctora Elena Casado @Medicilio, o poder seguir el minut i resultat de València Basket en directe.

-La difusió sobre la vida rural i la vida a marinera que fa en la xarxa Àgueda Vitòria @aguedamush, o tot el que explica sobre el canvi climàtic Andreu Escrivà @AndreuEscriva, és molt educatiu i necessari.

-Esperem trobar altres maneres de seguir-los, i també com va l'expedició a la recerca de dinosaures a Niger del paleontòleg Francesc Gascó @El_Pakozoico. O tota la difusió de la nostra història que fan els amics del Grup Harca @harcamedievalis.

-No sé si recordeu el Topo del Palau, un compte que treia a la llum factures escandaloses del govern d'Alberto Fabra. El cas és que l'anonimat, tantes voltes refugi dels covards en xarxes, ha ajudat en alguns casos a fer denúncies públiques de temes rellevants.

-Poder raonar amb normalitat amb famosos valencians com Eugeni Alemany, Joan Baldoví o Ana Milán (que ja ha deixat Twitter), era (o és) una meravella. Els famosos i els polítics s'han mostrat moltes voltes molt humans, o inhumans depenent del cas —Girauta sense anar més lluny—. Poder comentar amb molts d'ells, directament, coses rellevants per a nosaltres és una de les millors coses que aportava Twitter. Malauradament, el to agressiu generalitzat ha fet que siga cada volta més difícil tindre discussions enriquidores allà on tot es magnifica.

-Personalment, m'ha ajudat a conéixer persones brillants com el Criticó, La Figa ta Tia, Malparlat, Sargantana Valenciana, Malalt de Falles, Macondo o la dietista @xerry-lee... I molts més que d'altra manera no hauria conegut. I això també és Twitter, un lloc on trobar gent amb opinions similars a les teues, o que t'aportaven un punt de vista diferent.

I bé, està qui ha usat i usa Twitter per a assetjar i enviar missatges d'odi, està qui el gasta per a desfogar-se, i molta gent simplement vol passar per allí a observar i comprovar què opina el personal. Com un gran bar on tot el món diu la seua, ens hem cregut moltes voltes mentides com la mort d'algun famós, i altres voltes hem aprés coses que no sabíem de nosaltres mateixa. El Twitter valencianí ha sigut camp de batalla de polèmiques gastronòmiques amb guerres per saber quin arròs és millor, baralles musicals amb els preus del Festivern sempre qüestionats i discussions culturals amb tota València opinant sobre la falla municipal o la reforma d'una plaça. Ha deixat molts moments per a la història, destapat moltes carasses, aportat moltes rialles i ha generat molt de contingut en valencià. Que eixa és tal volta la major de les pèrdues, perquè ara per ara, el lloc on més contingut escrit en valencià hi ha, per damunt de la premsa i d'altres xarxes socials, és Twitter. S'havia normalitzat l'ús del valencià des de per fer humor com han fet Uelo Rabut, o Paco Roig II, fins a informar de qüestions polítiques com ha fet Enric Nomdedéu. Són molts els exemples, moltes les hores llegint i compartint, i per això, si cau Twitter, també ens fotrà un poc a tots els usuaris. En resum, com diuen les iaies, feu ús de les xarxes amb coneixement, i penseu dos voltes abans de dir qualsevol cosa de la qual vos pugueu penedir, és a dir, no feu com Elon Musk.