CASTELLÓ. Les Jornades de Performance de la Fundació Caixa Castelló se celebren anualment des de 2014 a la Sala Sant Miquel de Castelló, consolidant-se com una cita estable en la programació cultural de la fundació. Aquestes jornades se centren en l’art d’acció i la poesia experimental, oferint un espai perquè artistes emergents i consolidats presenten les seues propostes performatives.
La trobada entre els artistes Bartolomé Ferrando, Álvaro Terrones, Alejandro Ocaña i Toni Solera suposa una cita intergeneracional que orbita al voltant de l’assignatura de performance de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València i que s’expressa a la Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló. Amb aquesta acció es posa en valor deu anys de col·laboració de les dues institucions a través del treball dels professors Bartolomé Ferrando i Álvaro Terrones, juntament amb els antics alumnes de la Facultat, Alejandro Ocaña i Toni Solera, amb qui la Fundació Caixa Castelló ha col·laborat al llarg de l’última temporada.
Bartolomé Ferrando, referent de la poesia experimental i l’art d’acció, presentarà el seu treball titulat Poemes fonètic-sonors, una forma d’expressió poètica que destaca els sons, ritmes i musicalitat de la veu, deconstruint el llenguatge més enllà del seu significat semàntic convencional. Aquest tipus de poesia explora la fonètica —els sons de les paraules—, arrelada en la comunitat valenciana i complementada per metodologies de la música improvisada. Ferrando utilitza la veu com a instrument per a crear efectes auditius i sensacions, allunyant-se de la transmissió d’un missatge explícit.
Alejandro Ocaña i Antoni Solera presentaran la seua obra en duo titulada Flagel de Inflor, una proposta innovadora basada en tècniques d’art d’acció. Aquest treball reflecteix una relació artística marcada per l’humor, la creativitat i la innovació en esdeveniments poc convencionals, característics del seu temps. La profunda connexió i enteniment entre tots dos artistes es manifesta en escena, definint una obra que combina una construcció creativa, una exploració dinàmica de l’espai i una intensitat notable en les seues interaccions.
Amb aquesta experiència, Ocaña i Solera conviden el públic a redescobrir paisatges quotidians transformats per hàbits i conductes comunes. Mitjançant simples gestos, moviments, presències o sons, proposen una reflexió sobre la transformació del que és ordinari en quelcom extraordinari, en el context singular de les arts vives.
Álvaro Terrones presentarà el seu nou treball d’acció, titulat Sibilàncies Reunides, una performance inspirada en records personals i col·lectius relacionats amb dolències pulmonars, tant lleus com crítiques, pròpies o de l’entorn pròxim. Aquestes condicions inclouen refredats, pneumònies, tuberculosi, asma, COVID-19 i la falta d’alé. En aquesta obra, Terrones trasllada a l’escena i l’acció la idea del buit com l’espai on s’origina la sibilància, un so respiratori característic. Aquest soroll agut, més que un signe clínic, es poetitza i sublima, transformant-se en una expressió artística que evoca memòria social i resistència. La sibilància es converteix en un símbol d’opressió, de l’estretor d’un espai que busca alliberar-se, expressant-se en un agut xiulet que reflecteix l’impuls per sobreviure.
El treball inclou mobiliari dissenyat específicament per a arxivar: fitxers, carpetes i mobles que organitzen i classifiquen les sibilàncies, creant una mena de taxonomia sonora. Aquest arxiu materialitza un diàleg entre el cos, la memòria i l’entorn. En resum, Sibilàncies Reunides explora la supervivència enmig de la constricció. Parla de les dificultats de l’oxigen per fluir a través d’un espai tancat, però també de la persistència d’un xiulet que clama per respirar i existir.