CASTELLÓ. Els Col·legis Oficials de Treball Social de Castelló, València i Alacant insten els grups polítics del parlament valencià a esmenar l'avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat per a 2025, pel “retrocés de drets” que implica en sotmetre “el dret de les persones sol·licitants de prestacions econòmiques com la Renda Valenciana d'Inclusió a l'existència de crèdit suficient”.
Recriminen també que en l'esborrany es modifique el concepte de “dret subjectiu” que ha anat lligat a aquesta mena de prestacions socials. Recorden en aquest sentit que la Renda Valenciana d'Inclusió va ser regulada com a dret subjectiu de la ciutadania en 2017, la qual cosa implica “l'obligació de l'Administració Pública competent a proveir una prestació professional i econòmica per a la cobertura de les necessitats bàsiques”.
El citat avantprojecte, en el seu article 78, “suprimeix i deixa sense contingut l'article 44 (relatiu als crèdits de la Generalitat) de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de Renda Valenciana d'Inclusió”. En aquest s'indica que “els crèdits destinats a satisfer el pagament de les prestacions econòmiques regulades en aquesta llei tindran el caràcter de crèdits ampliables en el pressupost de la Generalitat”.
“Eliminar aquest article suposa eliminar el caràcter de crèdit ampliable en aquesta mena de prestacions econòmiques, quedant sotmés el dret de les persones sol·licitants a l'existència de crèdit suficient”, incideixen. Aquesta mesura implica una “limitació pressupostària que retrotrau al model subsidiari i ineficient de la Renda Garantida de Ciutadania”. “Suposa -denuncien- un retrocés de drets i pot tindre un gran impacte en la població, que hauria d'esperar ‘sine die’ la percepció de la prestació, depenent del fet que els poders públics vulguen dotar-la millor o pitjor econòmicament”.
Així, indiquen els tres col·legis de Treball Social, “tenint en compte que les beneficiàries d'aquesta prestació són les persones més vulnerables econòmicament que existeixen, no podem estar d'acord que a més se sotmeten a un maltractament institucional”. Per aquest motiu, sol·liciten als grups polítics amb representació parlamentària que presenten una esmena de supressió de l'article 78 de l'avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat per a 2025.
Posen també el focus en l'article 81 de l'esborrany de la citada norma, que modifica l'article 32 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana, sobre prestacions garantides, i que indica que, a l'efecte d'aquesta llei, “s'entén per prestacions garantides el conjunt de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que, complint amb els requisits d'accés, podran ser exigibles com a dret subjectiu”.
Recorden que actualment l'article “entén per prestacions garantides el conjunt de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials que, complint amb els requisits d'accés, podran ser exigibles com a dret subjectiu, comptant per a tal fi amb crèdits ampliables”. Així, des dels tres col·legis recorden que en aquest cas “també s'estan eliminant els crèdits ampliables” el que, “a més de ratificar el criteri anterior de retrocés en drets socials, en aquest cas hem d'afegir que no es pot parlar de drets subjectius si els crèdits no són ampliables, perquè els drets subordinats a la voluntat de l'Administració de posar més o menys diners per a costejar-los, no són subjectius”.
“La supressió dels crèdits ampliables en l'article 32 suposa un perjudici sense precedents per al conjunt de la societat valenciana en minvar els seus drets de protecció social retornant a criteris benèfic assistencials i de caràcter subsidiari”, incideixen. Per aquest motiu, insten també els diferents grups polítics que presenten una esmena de supressió de l'article 81. “Demanem una reacció des de l'esfera institucional en benefici de les persones més vulnerables de la Comunitat Valenciana”, conclouen.