Turistes? Decadència?

Sí, he canviat d’opinió. Jo abans era de les que es queixaven perquè la meua ciutat no tinguera un pla turístic que la potenciara com es mereix. Era de les que es queixaven de la incapacitat dels polítics locals i de la desídia de la població per a traure rèdit econòmic d’un nucli històric tan increïble i gegant, d’una història única amb cova de neandertals, poblat iber, entrada del paper a Europa, dos papes de llegenda negra, destrucció borbònica o himnes com Al vent. Però ara ja no me’n queixe. Ara li rese a la Mare de Déu de la Seu perquè el turisme no arribe mai ací. Ja em conec les conseqüències. Les del turisme i les del no turisme. I m’estime més les segones, mira, per molt decadents que siguen. Serà decadent, però serà la meua ciutat decadent. I no una mentira per a fer-se fotos i guanyar likes.

No vull viure en un aparador de cartó pedra, com ja visc a Ciutat Vella, apartant hordes de japonesos quan baixe a comprar el pa. M’estime més llanguir en l’autenticitat socarrada, continuar sentint el valencià entre la gent del carrer –mentres dure–, pujar en silenci pel Collar de la Coloma i assentar-me en la porta de l’Aljama, per on va entrar Jaume I l’any 1244, amb un llibre, en perfecta solitud. Ja he vist on ens aboquen les polítiques turístiques lligades al capital: a la destrucció de tot allò que m’agrada d’una ciutat. València està convertint-se en un teatre de guinyol per a guiris. No vull que Xàtiva ho siga també. I tal vegada ens ajude el canvi climàtic, la cassola al forn que ja som i que cada volta serem més.

Millor així. Que no s’acosten els tentacles dels especuladors a encarir els lloguers, fer-li la vida impossible al veïnat i furtar l’ànima del poble. Que els palaus del carrer Montcada caiguen a trossos, amb tota la dignitat de les runes decadents de qualsevol civilització oblidada. Que no es transformen en un Starbucks i perden tota l’aura que conserven de temps esplendorosos. A favor absolutament de la veritat de la decadència urbana i en contra total del simulacre que suposa la ciutat concebuda per al turista. Quin gust no haver de pintar mai en la façana de l’Antic Hospital Reial això de Tourists Go Home!

Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.

@PuriMascarell