Un projecte de l'UJI advoca per la col·laboració entre les residències artístiques i el territori 

CASTELLÓ. El diàleg entre les institucions i els col·lectius que treballen la cultura és fonamental com a motor de canvi social i cultural al territori. Aquesta és una de les conclusions de les jornades impulsades pel projecte Orgànica geometria variable que, organitzades pel Programa d'Extensió Universitària (PEU-UJI) i coordinades pel programa AVAN Espais Rurals de Recerca Contemporània, ha tingut lloc al Palau de Villores de Sant Mateu durant dues intenses jornades. 

Amb aquesta iniciativa s'han posat les bases per a crear xarxes de col·laboració amb projectes de residències artístiques, artistes en residència, institucions i agents locals per a fomentar el seu desenvolupament integral, reconeixent i mostrant la pròpia diversitat dels processos locals i la seua rellevància cultural i comunitària dins de l'àmbit local i territorial.

Els assistents a les jornades han participat en sessions en què s'han treballat la hibridació entre l'urbà i el rural, les zones híbrides, les relacions i xarxes entre projectes, i els processos de transformació institucional, amb la voluntat clara de «donar una alternativa als enfocaments tradicionals que tendeixen a estandarditzar les intervencions en els territoris rurals des dels centres urbans, sense tenir en compte els agents locals ja presents», explica el coordinador de l'activitat, Rafa Tormo.

Així, les persones que hi han participat han pogut conèixer diversos projectes que s'estan duent a terme, tant en l'àmbit local com estatal, com per exemple La Ortiga Colectiva (Cantàbria); Centre d'Art Lo Pati  (Amposta); La Circular (Conca); Almaciga Cultural (Cinctorres); Collblanc Espai Nivi (Culla);  La Madraza (Universitat de Granada); BBAA de Terol (Universitat de Saragossa); el programa «Cultura y ruralidades» del Ministeri de Cultura (Madrid); o el mateix PEU-UJI, entre d'altres.

Propostes per al món rural

El coordinador del projecte ha assegurat que s'ha complit un dels objectius de les jornades que és «que les administracions públiques se sentisquen interpel·lades per la densitat de projectes, idees i propostes existents». 

En aquest sentit, una de les representants de l'administració, en concret, Andrea López Azcona, del programa «Cultura y ruralidades» ha assenyalat que «les residències artístiques són un format cultural que s'està imposant als territoris rurals i que poden generar un impacte real en el medi rural i ser un motor de canvi social, però és necessari que s'adapten i que entronquen amb les característiques del territori, alhora que requereixen la participació activa de les comunitats locals».

Durant les dues jornades s'han realitzat sessions de treball en les quals s'ha debatut sobre com els projectes culturals que es desenvolupen al territori han de fomentar l'acolliment, les cures i la protecció dels elements essencials de la vida, una reflexió que per als representants de les iniciatives participants és crucial per a la salut emocional i el benestar comunitari i dels mateixos projectes.

A més de les sessions temàtiques, la iniciativa també ha inclòs tallers pràctics, com el de realització d'un mapa cognitiu/conceptual de les zones híbrides, i propostes lúdiques per a la reflexió i la interacció entre els participants.