Una ullada a 'Gent divergent', una història d'integració escrita entre bambolines

CASTELLÓ. Què és el teatre per a tu?, li pregunten a un dels membres i protagonistes de Gent Divergent. "Una puta merda", contesta aquest amb sarcasme i humor. El cert és que significa molt més. Fou en 2016 quan els dramaturgs Marc Escrig i Trini Brun, de Teatre de Caixó, es desplaçaren fins a l'Ateneu de Castelló per a dur a terme un taller de teatre, que assoliria més tard el nom de Gent Divergent. Aquesta activitat la sol·licitaren expressament els seus usuaris, totes persones amb danys cerebrals. Malgrat això, els dos professionals encontraren des del principi molt bona predisposició. Una energia que calia per a trencar amb les limitacions que el cos, però també la societat els ha imposat. "Quan vaig arribar allí no coneixia l'associació ni a cap persona vinculada amb eixa malaltia. Va ser un descobriment i una manera d'ampliar la meua visió del món. És important que persones d'un rang més elevat en la societat (caucàsiques, occidentals, hòmens, jóvens, amb una posició econòmica mitjana/elevada) prenguen consciència de les persones que hi ha per baix. Sols així generarem un món més just", sosté el mateix castellonenc.

Així, per tal d'assolir un canvi major, el taller teatral va derivar ràpidament en un documental on s'ha tractat de mostrar com aquestes persones també han sigut capaces de pujar-se a un escenari per a interpretar ni més ni menys que el Quixot de Cervantes. "Una peça que molts no havien llegit en les seues vides i que altres ni coneixien". Tant de bo, els 16 'valents i valentes' que componen aquesta història s'enfrontaren durant mesos a diversos assajos per a finalment representar el clàssic espanyol en diverses localitzacions de la província. Una costosa gira que converteix, vertaderament, cada bolo en una "odissea". "Ens desplacem per a cada funció amb vehicles adaptats i amb assistents. Malauradament no és viable fer-ho moltes vegades a l'any. Per això, optarem per fer un documental. Al cap i a la fi és una forma artística de reflectir el nostre procés artístic perquè aplegue a més gent", explica Escrig.

Gravat per la productora Noviembre Films, serà el dimarts 3 de desembre, a les 11 hores, quan el film s'estrene al Teatre Raval de Castelló, amb motiu del dia internacional de la discapacitat. A més, hi haurà una segona projecció el diumenge 8, a les set de la vesprada.

L'evolució pròpia (i la d'una societat)

No és la primera volta, ni possiblement serà l'última, que es parle dels beneficis inherents al teatre. Tots els voluntaris de l'Ateneu de Castelló han experimentat una evolució en les seues capacitats cognitives. És a dir, "són més generosos, tenen majors destreses socials, saben treballar millor en equip, i tenen una major memòria". Però, a més, l'evolució física i psicològica que aquestes persones han experimentat els ha dut a apreciar més la mateixa cultura. Ara tots saben qui era Don Quixot, però el que és més important, segons assenyala Escrig, aquests han guanyat en vocabulari, "i descobrir un llenguatge nou sempre desperta la passió".

És clar que fou un procés complicat. Els majors reptes per a la "gent divergent" eren aconseguir treballar en equip. També, la memorització era "una tasca farragosa". No obstant això, formulat com una mena de joc divertit, el taller va aconseguir "generar situacions còmiques i altres emocionals". A més, abans de posar-se en la matèria, els membres de Teatre de Caixó desenvoluparen exercicis d'ombres, d'objectes, activitats de text o sobre tècniques d'improvisació perquè tots es familiaritzaren amb les bambolines d'un escenari. "El que es fa no és teatre amateur, evidentment no són professionals. Han descobert què és el teatre des de fa poc. Però tots són persones que la societat ha rebutjat perquè no són productives, no generen riquesa econòmica i per això queden apartades i són estigmatitzades. Ara bé, la malaltia que pateixen resulta una oportunitat per a descobrir un món que segurament en una altra vida no s'hagueren plantejat. Ací és on hem de treballar per a fer valdre la seua valentia, el seu bagatge i la seua realitat", defensa Escrig.

Visibilitzar les capacitats artístiques de persones amb discapacitat és encara una tasca pendent en la societat. Si bé, films com Campeones, guanyador de tres premis Goya, ha servit per a fer un pas ferme cap avant. El ventall de deutes no està saldat. Des de Castelló, continuaran amb la seua tasca normalitzadora i d'integració. Per això, tant la gent de l'Ateneu com del Teatre de Caixó ja busquen una nova obra teatral amb la qual centrar totes les seues energies. I fins i tot es contempla impulsar un curs d'arts escèniques. L'eslògan és clar, així es crida al seu teaser: "Una vida salvada merece ser vivida".