'Vivir dos veces' lidera els premis d'un audiovisual valencià que mira més enllà

CASTELLÓ. Castelló va viure ahir un divendres d’alfombra roja i es va notar. Almenys així es va sentir dintre del seu Auditori, on s’esperava l’aplegada de diferents rostres coneguts. Cites personalitzades que ajudarien a fer dels Premis de l’Audiovisual Valencià un acte “més televisiu”. Hi hagué streaming abans de la vetllada, el tradicional photocall i molt de glamour. Tant es volia impulsar aquesta segona edició que es va comptar amb missatges gravats de rellevants actors. Així, tot i que Antonio Banderas, Inma Cuesta i Enrique Arce no es varen traslladar fins a la Plana, aquesta va mostrar amb un vídeo les seues abraçades i felicitacions. Ara bé, el sentit de poble que té Castelló també s’havia de reflectir. Exemple d’això varen ser els veïns de Traiguera, que ompliren tot un bus per acompanyar a la cineasta Lucía Alemany amb la seua ‘innocència’.

Tot i això, no s'ha d'oblidar que un esdeveniment d’aquestes dimensions sempre és bon moment per a fer reivindicacions. Fou el mateix Pep Llopis, president de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, qui va aprofitar per a animar a tots els convidats a adherir-se a l’entitat audiovisual. “Hem de transcendir fronteres de forma més contundent i per a aconseguir-ho no hem d’estar sols. Com en tots els ral·lis hem tingut moments bons i d’altres dolents, però demanem disculpes públicament”, va manifestar el president, qui va parlar a més d’una “manca d’infraestructures estables” i va cridar a una major implicació. Així mateix, es va interpel·lar de nou a les institucions perquè continuen donant suport al sector. En consonància, a l’acte assistiren el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit; el president de la Diputació de Castelló, José Martí; i representants de l’IVC o de l’Ajuntament de Castelló, entre altres importants agents.

Al ritme d’Arcadi Valiente al piano i de Maria Juan presentant, la nit a Castelló esperava premiar més de vint categories audiovisuals, amb 79 nominats i nominades. Tant de bo, cal començar pel premi més especial; el del professional homenejat. En aquest cas el Premi d’Honor va recaure en l’actor Juli Mira, “tot un referent i mestre en l’àmbit de la interpretació”, tal com va destacar el mateix Llopis. I és que l’intèrpret alacantí va començar fa més de 50 anys en el grup teatral de La Cazuela d’Alcoi i com deia ahir, encara no s’ha jubilat. Entre els “imprescindibles” de l’hemeroteca de Mira destaquen La portentosa vida del pare Vicent, Héctor, Tramuntana o L’illa de l’holandés. “La vida m’ha tractat molt bé. Vaig poder estar en el lloc adequat en el moment oportú i s’ha creuat en la meua vida gent que m’han permés dedicar-me a la interpretació”, va agrair el prestigiós actor.

El cinema valencià que sobreïx

La gran guardonada de la vetllada fou Vivir dos veces, d’Alamar Cinema 161 AIE que se’n va endur el premi a la millor pel·licula; millor guió amb María Miguez Pardo; millor actor gràcies a Oscar Martínez; millor actriu de repartiment per Mafalda Carbonell; millor banda sonora per Arnau Bataller i Simon Smith, i millor vestuari amb Cristina Rodríguez. En total, sis guardons que recaigueren en diferents professionals de la Comunitat, com són el borrianenc Gustavo Ferrada, o les valencianes Lorena Lluch, Cristian Guijarro i Eva Muslera.

Entesa com un film còmic, la història versa sobre l’alzheimer i no aparta l’ull al sentit més romàntic que hi ha sempre de la vida. El seu protagonista, Emilio (Óscar Martínez), emprén un viatge per a conéixer al seu perpetu amor, qui va perdre durant la infància. Per fer-ho possible s’encamina en un viatge juntament amb la seua filla, la seua néta i el seu gendre. “Aquesta és una pel·lícula feta perquè la gent puga riure, plorar i emocionar-se. Sols els films que es veuen existeixen i en aquest cas la història d’Emilio ens fa viure-la directament amb ella, dins de nosaltres”, va asseverar el mateix Ferreda.

L’altra triomfadora de la nit fou La innocència, que va convertir com a millor directora a Lucia Alemany; com a millor actriu a Carmen Arrufat i com a millor actor de repartiment a Sergi López. “Vaig sortir de casa a principis de setembre per a anar al festival de San Sebastían i ara es com que estic tornant a casa. Nosaltres som d’un poble molt xicotet i hem fet una cosa molt gran. Si mire arrere, d’on venim i on estem, és molt fort, perquè ningú parlava de nosaltres i al final fórem nosaltres qui tinguérem que parlar de nosaltres. Ara mateixa no sé qui sóc, necessite digerir tot”, confessava Alemany, qui va agrair sobretot als seus papes per permetre “obrir la seua intimitat”. Una vida i un film que com deia la cineasta, al cap i a la fi, és “molt valenciana”. Per la seua part, també Arrufat va tenir paraules molt sentimentals; i és que ha sigut en Castelló, la seua terra, on la jove ha rebut el seu primer reconeixement com a actriu. “Lucia, em digueres una volta que el teu amb mi no fou certesa, sinó fe. Això se’m va quedar marcat. I com diuen jo vull mourem amb ales i arrels: les ales per a volar, i les arrels per a tornar sempre a la mateixa part. Gràcies per donar-me-les”.

També obtingueren tres guardons La banda, un film que de nou posa en l’aparador del sèptim art el seu amor pel poble, en aquest cas focalitzant la trama a través d’un músic valencià. En efecte, juntament amb La innocència, aquests dos projectes destaquen per estar aconseguint dur la veu valenciana fins a prestigiosos festivals del circuit nacional; un posicionament a l’exterior que, tant de bo, no està aconseguit -al menys de moment- el gran guanyador Vivir dos Veces, tot i ser ben rebuda pel públic. En el seu cas el  film de Roberto Bueso ha sigut reconegut amb el Millor muntatge per a Carlos Agulló; millor direcció artística per a Carlos Ramón Almenar, i millor fotografia per a Víctor Entrecanales. 

La llista de premiats d’aquesta segona edició dels Premis de l’Audiovisual Valencià es completen amb Dolor y gloria, que ha obtingut els premis a la millor direcció de producció per a Toni Novella, i millor maquillatge i perruqueria per a Ana Lozano. D’altra banda, el premi al millor so ha sigut per a José Manuel Sospedra i Iván Martínez Arrufat per Assemblea. El premi al millor llargmetratge documental ha estat per a El cuarto reino de Jaibo Films, i el millor curtmetratge documental per a (M)otherhood, de Suica Films. A més a més, ha obtingut el premi al millor curtmetratge de ficció Casa, de Beniwood i Miss Mbulu, de Jaibo Films, s’ha endut el guardó en l’àmbit d’animació.

D’altra banda, com ja s’ha mencionat, els Premis de l’Audiovisual acollien de nou aquesta cerimònia amb el clar repte de millorar. Però, com fer-ho? Doncs d’una banda, calia obrir el ventall de possibilitats amb noves categories que adherir al seu palmarés. Així, com a novetat, l’Acadèmia valenciana ha reconegut com a millor sèrie i websèrie a Cuineres i cuiners, de Nakamura Films. Però, a més, ha donat de reconeixement al millor videojoc de la Comunitat, en aquest cas Path to Mnemosine, de Spherical Pixel. “Sempre estem apartats i està bé que hi haja premis que s’animen a mirar als videojocs perquè hi ha molta feina darrera. Cal més reconeixements”, defensaven des de l’equip de Path to Mnemosine. Bé, qui sap si com deia Maria Juan, el focus de l’audiovisual també haurà d’anar tenint en compte els vídeos fets al YouTube o als stories que broten dia a dia a l’Instagram. Siga com siga, l'esperit a atrapar està clar: "Si es vol una bona indústria, cal una bona base".